Article

230

Publicat

22-06-2026

Número

Secció

Estudis. A fons

Categories

Paraules clau:

Vulnerabilitat energètica Pobresa energètica Visita domiciliària Intervenció social Treball social

Com citar

Hernández Ortuño, D., Ferri Fuentevilla, E., & Gómez Rasco, T. (2026). Termòmetre social: proposta d’eina per mesurar la vulnerabilitat energètica a les cases. Revista De Treball Social , 230, 135-161. https://doi.org/10.32061/RTS2026.230.06

Termòmetre social: proposta d’eina per mesurar la vulnerabilitat energètica a les cases

DOI:

https://doi.org/10.32061/RTS2026.230.06

Autors/ores

Resum

La vulnerabilitat energètica és un concepte que transcendeix la pobresa energètica, ja que no només incorpora la insuficiència de recursos econòmics, sinó també factors estructurals, socials i contextuals que condicionen l’accés i l’ús adequat de l’energia a les cases. Aquest estudi té com a objectiu desenvolupar una proposta metodològica per avaluar aquesta vulnerabilitat des del treball social, mitjançant una eina dissenyada perquè s’apliqui a visites domiciliàries.

La recerca adopta un enfocament qualitatiu, basat en l’anàlisi de dos grups de discussió amb persones usuàries i dues entrevistes semiestructurades a professionals del treball social. A partir d’aquest treball de camp, es van identificar dimensions clau i es van construir indicadors que permeten valorar la vulnerabilitat energètica des d’una perspectiva integral. L’eina proposada no es limita a facilitar diagnòstics o gestionar ajudes, sinó que pretén transformar la intervenció social, promovent pràctiques més contextualitzades, ètiques i centrades en les necessitats reals de les persones usuàries. Aquest estudi contribueix a visibilitzar una problemàtica emergent i proposa una via innovadora per abordar-la des del treball social.

Referències

Andrés Camacho, Omar (Ed.). (2025). Documento metodológico para medir la pobreza energética multidimensional en Colombia. Ministerio de Minas y Energía, Gobierno de Colombia. Recuperado 12 mayo 2026, de https://www.minenergia.gov.co/documents/13468/Documento-metodologico-IPEM-MME-2025.pdf

Arenas Pinilla, Eva Maria; Barrella, Roberto; Cosín López-Medel, Álvaro; Linares Hurtado, Jose Ignacio; Romero Mora, Jose Carlos; Foronda Díez, Cecilia, y Díez Alzueta, Leire. (2021). Investigación aplicada para el desarrollo de una herramienta web de cálculo del gasto eléctrico teórico para hogares españoles. Repositorio Comillas. Recuperado 12 mayo 2026, de http://hdl.handle.net/11531/65389

Ávila Cedillo, Guadalupe Jacqueline. (2017). Los instrumentos y técnicas como cuestiones indisolubles en el corpus teórico-metodológico del accionar del trabajador social. Margen, 86, 1-10. https://www.margen.org/suscri/margen86/avila_86.pdf

Baeza Roca, Nuria. (2016). Trabajo social desde la vulnerabilidad energética. Servicios Sociales y Política Social, 37 (monográfico especial), 203-210. https://www.serviciossocialesypoliticasocial.com/trabajo-social-desde-la-vulnerabilidad-energetica

Boetto, Heather. (2016). A transformative eco-social model: Challenging modernist assumptions in social work. The British Journal of Social Work, 47(1). https://doi.org/10.1093/bjsw/bcw149

Bouzarovski, Stefan; Petrova, Saska, y Tirado Herrero, Sergio. (2014). From fuel poverty to energy vulnerability: The importance of services, needs and practices. SSRN Electronic Journal. https://doi.org/10.2139/ssrn.2743143

Chamorro Montes, Paula. (2006). Visita domiciliaria en trabajo social: Un aporte para su aplicación. Revista Electrónica de Trabajo Social, 14, 28-39. https://www.yumpu.com/es/document/view/65885289/visita-domiciliaria-en-trabajo-social

Eurostat. (2024). Condiciones de vida en Europa: Vivienda. Recuperado 12 mayo 2026, de https://ec.europa.eu/eurostat/statistics-explained/index.php?title=Living_conditions_in_Europe_-_housing

Hearn, Adams X.; Mihailova, Darja.; Schubert, Iljana, y Sohre, Annika. (2022). Redefining energy vulnerability, considering the future. Frontiers in Sustainable Cities, 4. https://doi.org/10.3389/frsc.2022.952034

Illescas Taboada, Maribel. (2016). La visita domiciliaria en la protección a la infancia (The home visit in child protection). Trabajo Social Hoy, 79, 27-42. http://dx.doi.org/10.12960/TSH.2016.0014

Jacques Aviñó, Constanza; Dvorzak, Jose Luis; Marí-Dell’Olmo, Marc; Arjona Rodriguez, Dolors; Peralta, Andrés; Carrere, Juli; Benach, Joan; Ramos, Cristina; Plana, Mónica, y López, Maria José. (2019). Qualitative evaluation of an intervention to reduce energy poverty. Revista de Saúde Pública, 53, 62. https://doi.org/10.11606/s1518-8787.2019053001212

Katoch, Om Raj; Sharma, Romesh; Parihar, Sarita, y Nawaz, Ashraf. (2023). Energy poverty and its impacts on health and education: A systematic review. International Journal of Energy Sector Management, 18(2), 411-431. https://doi.org/10.1108/ijesm-10-2022-0007

López Pina, Jose Antonio, y Veas, Alejandro. (2024). Validación de instrumentos psicométricos en ciencias sociales y de la salud: una guía práctica. Anales de Psicología / Annals of Psychology, 40(1), 163-170. https://doi.org/10.6018/analesps.583991

Muzicant, Amit, y Peled, Einat. (2017). Home visits in social work: From disembodiment to embodied presence. The British Journal of Social Work, 48(3), 826-842. https://doi.org/10.1093/bjsw/bcx033

Nouman, Hani, y Cnaan, Raanan A. (2021). Social entrepreneurship in social work: Opportunities for success. Journal of the Society for Social Work and Research, 13(1), 27-46. https://doi.org/10.1086/715441

Peeters, Jef. (2011). The place of social work in sustainable development: Towards ecosocial practice. International Journal of Social Welfare, 21(3), 287-298. https://doi.org/10.1111/j.1468-2397.2011.00856.x

Pellicer Sifres, Victoria. (2018). A broader understanding of fuel poverty from capability approach: towards a characterization built from the bottom-up. Revista Iberoamericana de Estudios de Desarrollo, 7(2), 138-163. https://doi.org/10.26754/ojs_ried/ijds.295

Pellicer Sifres, Victoria. (2023). La pobreza energética: Reflexiones sobre el caso español. Dossieres EsF, 50, 31-36. Dialnet. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=8997564

Romero Mora, Jose Carlos; Barrella, Roberto, y Centeno Hernáez, Efraim. (2024). Informe de indicadores de pobreza energética en España 2023. Repositorio Comillas. Recuperado 12 mayo 2026, de http://hdl.handle.net/11531/95198

Saltiel, David, y Lakey, Rebecca. (2020). Analysing invisibility: The decision-making ecology and home visits. Child & Family Social Work, 25(1), 37-44. https://doi.org/10.1111/cfs.12649

Santillán, Oscar S., y Cedano, Karla G. (2023). Energy literacy: A systematic review of the scientific literature. Energies, 16(21), 7235. https://doi.org/10.3390/en16217235

Scarpellini, Sabina; Hernández Sans, M. Alexia; Llera Sastresa, Eva; Aranda, Juan A., y Rodríguez López, Maria Ester. (2017). The mediating role of social workers in the implementation of regional policies targeting energy poverty. Energy Policy, 106, 367-375. https://doi.org/10.1016/j.enpol.2017.03.068

Sobočan, Ana M.; Bertotti, Teresa, y Strom-Gottfried, Kim. (2019). Ethical considerations in social work research. European Journal of Social Work, 22(5), 805-818. https://doi.org/10.1080/13691457.2018.1544117

Stalker, Carol, y Harvey, Cheryl. (2003). Professional burnout in social service organizations: A review of theory, research and prevention. Universidad Wilfrid Laurier, Partnerships for Children and Families Project. Recuperado 12 mayo 2026, de https://scholars.wlu.ca/pcfp/71/

Thomson, Harriet, y Bouzarovski, Stefan. (2019). Addressing energy poverty in the European Union: State of play and action. EU Energy Poverty Observatory. Recuperado 12 mayo 2026, de https://energy-poverty.ec.europa.eu/system/files/2024-05/paneureport2018_updated2019.pdf

Winter, Karen, y Cree, Viviene E. (2016). Visitas domiciliarias de trabajo social a niños y familias en el Reino Unido: una perspectiva foucaultiana. Revista Británica de Trabajo Social, 46(5), 1175-1190. https://doi.org/10.1093/bjsw/bcv069

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.
ac