desembre 2025

Edición - 229

229

RTS - 229
Publicat: 16-12-2025

Edición - # 229

Editorial

  • Editorial

    El 10 de setembre, com cada any, es va commemorar el Dia Mundial per a la Prevenció del Suïcidi, una jornada imprescindible per trencar el silenci que envolta aquesta problemàtica i situar-la, amb urgència, al centre del debat públic i professional. Les dades actuals són alarmants: a Espanya, cada dia moren 11 persones per suïcidi, la qual cosa el converteix en la primera causa de mort no natural.[1] A Catalunya, l’any 2024, aquest fenomen va passar a ser la segona causa de mort no natural, després d’haver ocupat el primer lloc fins al 2023.

    Especialment preocupants són les xifres que afecten infants i adolescents. Només el 2024, els suïcidis entre joves de 15 a 19 anys van augmentar un 20% respecte a l’any anterior, mentre que al grup de 10 a 14 anys les morts per suïcidi es van duplicar. Segons l’Observatorio del Suicidio en España, el 18% dels adolescents han intentat suïcidar-se alguna vegada, més del 50% han pensat a fer-ho, i el 29% dels qui s’autolesionen ho van fer per primera vegada quan tenien 12 anys.

    [...]

     

    [1] Les dades que s’esmenten al text provenen, entre d’altres fonts, de l’Observatorio del Suicidio en España 2023 (https://www.fsme.es/observatorio-del-suicidio-2023/), i es van exposar a la jornada “Eines per a la prevenció i l’abordatge de la conducta suïcida”, organitzada per la Taula de Salut Mental a Sant Cugat del Vallès el 17 de setembre de 2025.

  • Editorial convidat. Sostenir la complexitat: una ètica per a temps de consignes

    Balma Soraya Hernández Moscoso (Author)

    Escollir el tema d’un editorial no és mai senzill. Algunes idees treien el cap amb força. Podia escriure sobre la necessitat que es reconegui oficialment el treball social sanitari, sobre el rol docent de la professió o sobre l’escàs suport institucional a la recerca. També era possible dissertar sobre les cures pal·liatives pediàtriques, que és el meu àmbit d’intervenció. Però aleshores vaig pensar que potser s’esperava de mi una reflexió amb perspectiva ètica sobre les realitats sociopolítiques d’actualitat, aquestes a les quals canta Ismael Serrano: “les tristeses quotidianes, la dels supermercats, la del metro i les voreres, també les que em queden lluny, les dels deserts secs, les de les selves verdes”.

    Però no sé com fer-ho. Perquè cada paraula ens situa, i cada silenci, cada mirada, també. Sembla que últimament se’ns demana per a cada tema, gran o petit, un posicionament, un gest simbòlic de compromís. I, no obstant això, és necessari? Els principis ètics del treball social són el nostre context d’intervenció: ja mirem les persones que acompanyem buscant sempre la igualtat, la justícia, la dignitat. Si ja es troba en la nostra essència, quin sentit té repetir una vegada i una altra, als passadissos, a les xarxes socials, sobre el paper, que estem en contra de la guerra, del racisme, del sexisme, de la inseguretat i l’incivisme, de la falta d’oportunitats, de la desigualtat, de la discriminació i de l’opressió? El risc d’aquest temps és confondre el tuit amb l’acció, el manifest amb la intervenció. Ens convertim en estenoterms socials, incapaços de sobreviure més enllà d’un rang únic de certeses.

    [...]

Estudis. A fons

  • El treball social com a pilar del tercer sector d’acció social: anàlisi de competències i funcions

    Fatima Centenero de Arce (Author)

    Este artículo analiza el papel del trabajo social como actor clave en el tercer sector de acción social (TSAS) subrayando su origen ligado a los movimientos sociales de la segunda mitad del siglo xx. Estas movilizaciones surgieron como respuesta ciudadana a los profundos cambios estructurales de la era industrial, que generaron nuevas y complejas necesidades sociales. El TSAS canalizó las demandas colectivas, ganando progresivamente relevancia hasta influir en los discursos sociales, científicos y políticos. Este sector, conformado por entidades no lucrativas, voluntarias y autónomas, se consolidó como un puente entre el Estado y la sociedad civil.

    El movimiento social del TSAS ha evolucionado desde su rol reivindicativo y asistencial hacia una creciente profesionalización, en la que el trabajo social ha pasado a ocupar un lugar central dentro de las organizaciones. El trabajador social no solo ejerce funciones de atención directa, sino también tareas complejas de planificación, gestión, evaluación y dirección, aportando una visión integradora, científica y técnica imprescindible para el cumplimiento de sus fines sociales.

    La formación del trabajador social permite abordar de forma integral problemas sociales complejos y adaptarse a las exigencias de calidad, transparencia y eficacia que demanda el sector. Asimismo, se reivindica su papel estratégico en la transformación social y el diseño de políticas públicas desde una perspectiva inclusiva y participativa.

    En conclusión, se aboga por fortalecer la identidad del trabajo social dentro del TSAS, reconociendo su capacidad única de conjugar intervención social y gestión organizativa, clave para la sostenibilidad y el impacto social del sector.

     

    Referencias bibliográficas

    Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación [ANECA]. (2004). Libro blanco: Título de Grado de Trabajo Social. ANECA.

    Aguiar Fernández, Francisco Xabier. (2006). Tercer sector: análisis, desafíos y competencias desde el trabajo social. Acciones e investigaciones sociales, N.º Extra 1, 439.

    Alemán Bracho, M.ª del Carmen, y García Serrano, Mercedes. (1998). Tercer sector, buscando el equilibrio entre solidaridad y eficiencia. Revista Alternativas: Cuadernos de Trabajo Social, 6, 17-49.

    Ander-Egg, Ezequiel. (1989). Introducción a la planificación estratégica. Lumen Humanitas.

    Ander-Egg, Ezequiel. (1992). Introducción al Trabajo Social. Siglo XXI.

    Álvarez de Mon, Santiago; Martín Cavanna, Javier, y Martínez Sánchez, Juan Luis. (1998). El Tercer Sector. Retos y propuestas para el próximo milenio. Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales.

    Ballestero Izquierdo, Alberto; Viscarret Garro, Juan Jesús, y Úriz Pemán, María Jesús. (2013). Funciones profesionales de los trabajadores sociales en España. Cuadernos de Trabajo Social, 26(1), 127-138. https://doi.org/10.5209/rev_CUTS.2013.v26.n1.41664

    Barbero, J. Manuel; Colom, Dolors, y Miranda, Miguel. (2002). El trabajo social en España. Mira Editores.

    Carreras, Ignasi, y Sureda, María. (2011). Evolución de la “profesionalización” en las ONG. El impacto de los programas formativos. Esade, Instituto de Innovación Social. Recuperado 14 febrero 2021, de http://itemsweb.esade.es/wi/research/iis/publicacions/2011-10-19_ProfesionalizacionONGbreve-web.pdf

    Centenero de Arce, Fatima. (2020). El trabajador social como gestor de entidades no lucrativas (Tesis doctoral, Universidad de Murcia). https://dialnet.unirioja.es/servlet/tesis?codigo=291202

    Colom, Dolors. (2012). El trabajo social generalista y el trabajo social especializado. Revista de Treball Social, 196, 62-76.

    Colom, Dolors, y Miranda, Miguel (Coords.). (1998). Organizaciones de bienestar. Mira Editores.

    Consejo General del Trabajo Social. Código Deontológico de Trabajo Social. Texto aprobado de forma unánime por asamblea general extraordinaria el día 9 de junio de 2012. Recuperado 15 julio 2025, de https://www.cgtrabajosocial.es/codigo_deontologico

    Coulshed, Victoria. (1990). La gestión del trabajo social. Paidós.

    Drucker, Peter. (1994). Dirección de instituciones sin fines de lucro. El Ateneo.

    Fantova, Fernando. (2001). La gestión de organizaciones no lucrativas: Herramientas para la intervención social. Editorial CCS.

    Fernández Rodríguez, Jesús, y Peñasco Velasco, Rosa. (2013). La heterogeneidad conceptual del tercer sector. Alternativas. Cuadernos de Trabajo Social, 20, 91-111. https://doi.org/10.14198/ALTERN2013.20.06

    Fundación Luis Vives. (2010). Anuario del Tercer Sector de Acción Social en España. Fundación Luis Vives y Caja Madrid Obra Social.

    Fundación Luis Vives. (2012). Anuario del Tercer Sector de Acción Social en España. Fundación Luis Vives y Caja Madrid Obra Social.

    Fundación PwC. (2013). Estudio sobre el presente y el futuro del Tercer Sector social en un entorno de crisis. Recuperado 15 julio 2025, de https://www.pwc.es/es/publicaciones/economia-social/presente-y-futuro-del-tercer-sector-social.html

    Homs, Oriol. (2009). Una nueva generación de trabajadores sociales y un nuevo modelo de servicios sociales. Revista de Servicios Sociales y Política Social, 86, 11-113.

    Instituto Nacional de Estadística [INE]. (2022). CNAE-2009. Recuperado 15 julio 2025, de 2025 https://www.ine.es/daco/daco42/clasificaciones/cnae09/notasex_cnae_09.pdf

    Loza Aguirre, Jesús. (1991). Definición del Sector Social y actividades que realiza. En Rafael de Lorenzo García, Miguel Ángel Cabra de Luna y Enrique Giménez-Reyna Rodríguez (Coords.), Las entidades no lucrativas de carácter social y humanitario (p. 66-75). Fundación ONCE.

    Mestres Angla, Montserrat. (1998). Trabajo Social en la atención social primaria. En Dolors Colom y Miguel Miranda (Coord.), Organizaciones de bienestar (p. 121-138). Mira Editores.

    Moix Martínez, Manuel. (1991). Introducción al Trabajo Social. Trivium.

    Moix Martínez, Manuel. (2006) La práctica del Trabajo Social. Síntesis.

    Pastor Seller, Enrique; Verde Diego, Carmen, y Lima Fernández, Ana Isabel. (2018). El trabajo social ante los desafíos del siglo XXI desde una perspectiva iberoamericana. Thomsons Reuters Aranzadi.

    Plataforma de ONG de Acción Social. (2012). II Plan Estratégico del Tercer Sector de Acción Social 2013-2016. Recuperado 15 julio 2025, de https://www.plataformaong.org/ARCHIVO/documentos/biblioteca/1366311384_090.pdf

    Plataforma de ONG de Acción Social. (2015). El Tercer Sector de Acción Social en 2015: Impacto de la crisis. Recuperado 15 julio 2025, de https://www.plataformaong.org/ARCHIVO/documentos/biblioteca/resumen_ejecutivo_el_TSAS_en_2015_impacto_de_la_crisis.pdf

    Raya Díez, Esther, y Caparrós Civera, Neus (Coords.). (2016). Emprendimiento, innovacion y RSC en trabajo social. Grupo 5.

    Rodríguez Cabrero, Gregorio. (2013). Crisis estructural y Tercer Sector de Acción Social. Revista Española del Tercer Sector, 23, 17-40.

    Rodríguez Cabrero, Gregorio. (2020). El tercer sector de acción social en España: desarrollo reciente y retos de futuro. Anales de Derecho y Discapacidad, 5, 221-240.

    Servicio Regional de Empleo y Formación [SEF]. (2009). El Tercer Sector y el mercado de trabajo en la región de Murcia. Recuperado 15 julio 2025, de https://www.carm.es/web/pagina?IDCONTENIDO=6616&IDTIPO=246&RASTRO=c$m47036,5830

    Zamanillo, Teresa, y Gaitán, Lourdes. (1991). Para comprender el trabajo social. Verbo Divino.

  • Qualitat del Servei d’Atenció Domiciliària i condicions laborals: claus des dels Serveis Socials Bàsics a la província de Barcelona

    Ana Belén Murcia Jurado, Màrius Domínguez Amorós, Montserrat Simó Solsona (Author)

    El Servicio de Atención Domiciliaria (SAD) es una prestación esencial de los Servicios Sociales Básicos (SSB) en Cataluña, especialmente relevante ante el envejecimiento poblacional y los procesos de desinstitucionalización de los cuidados. Su efectividad está estrechamente vinculada a las condiciones laborales de las profesionales de atención directa, estableciendo una relación estructural entre la calidad del servicio y la calidad del empleo.

    Este artículo analiza dicha relación desde la perspectiva de las coordinadoras del SAD, trabajadoras sociales de los SSB en la provincia de Barcelona. A través de un enfoque metodológico mixto, que combina una encuesta en línea a 79 entes locales y tres grupos focales con 24 técnicas responsables del servicio, se identifican los principales factores que condicionan su calidad.

    Los resultados muestran un amplio consenso técnico respecto a que las condiciones laborales y el convenio colectivo son determinantes para garantizar una atención de calidad. Asimismo, destacan otros factores clave como la modalidad de gestión del SAD y la insuficiencia de personal en los SSB. Todo ello refuerza la necesidad de políticas públicas que promuevan una provisión más justa y sostenible del SAD, fortaleciendo su gestión técnica e incorporando la perspectiva de género y la interseccionalidad como estrategia clave.

     

    Referencias bibliográficas

    Aguilar Hendrickson, Manuel, y Manzano Rodríguez, Miguel Ángel. (2025). Cataluña: recuperación tras la austeridad e iniciativas de innovación. En Miguel Laparra, Nerea Zugasti y Víctor Sánchez-Salmerón (Coords.), La respuesta de los servicios sociales ante los nuevos riesgos de la sociedad: Un análisis desde el paradigma de la inversión social (p. 137-160). Dykinson. https://doi.org/10.14679/3939

    Alegre-Agís, Elisa, y Forns i Fernández, Maria Victoria. (2024). Problemàtica dels Serveis Socials Bàsics a Catalunya. Cronificació de la pobresa: debilitats i amenaces des de la perspectiva del treball social. Revista de Treball Social, 226, 143-167. https://doi.org/10.32061/RTS2024.226.06

    Barbour, Rosaline. (2013). Los grupos de discusión en investigación cualitativa. Ediciones Morata.

    Barranco Expósito, Carmen. (2004). La intervención en trabajo social desde la calidad integrada. Alternativas. Cuadernos de Trabajo Social, 12, 79-102.

    Carrasco, Cristina; Borderías, Cristina, y Torns, Teresa (Eds.). (2011). El trabajo de cuidados: Historia, teoría y políticas. Los Libros de la Catarata.

    Collins, Patricia Hill. (2002). Black feminist thought: Knowledge, consciousness, and the politics of empowerment. Routledge.

    Comas-d’Argemir, Dolors; Sancho, Mayte, y Zalakaín, Joseba. (2023). Hacia la personalización de los cuidados y los apoyos en el marco del sistema de atención a la dependencia. Zerbitzuan, 79, 61-74.

    Combahee River Collective. (2014). A black feminist statement. Women’s Studies Quarterly, 42(3/4), 271-280.

    Crenshaw, Kimberlé Williams. (1989). Demarginalizing the intersection of race and sex: A Black feminist critique of antidiscrimination doctrine, feminist theory and antiracist politics. University of Chicago Legal Forum, 1,139-167.

    Decreto 142/2010, de 11 de octubre, por el que se aprueba la Cartera de Servicios Sociales, DOGC núm. 5738 (2010).

    Díaz de Rada, Vidal. (2000). Utilización de las nuevas tecnologías para el proceso de “recogida de datos” en la investigación social mediante encuesta. Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 91, 137-166.

    Diputació de Barcelona, Àrea d’Igualtat i Sostenibilitat Social. (2022). Diagnosi dels serveis de cures d’entorn domiciliari i comunitari. Diputació de Barcelona. https://llibreria.diba.cat/cat/llibre/diagnosi-dels-serveis-de-cures-d-entorn-domiciliari-i-comunitari_66781

    Domingo Calduch, Yolanda, y Zafra Aparici, Eva. (2024). Oportunitats i limitacions en la transformació digital dels equips d’atenció primària a Catalunya. Revista de Treball Social, 226, 123-142. https://doi.org/10.32061/RTS2024.226.05

    Ezquerra, Sandra, y Mansilla, Elba. (2018). Economia de les cures i política municipal: cap a una democratització de la cura a la ciutat de Barcelona. Ajuntament de Barcelona.

    Franco Rebollar, Pepa, y Ruiz, Blanca. (2018). El trabajo de ayuda a domicilio en España. Unión General de Trabajadores.

    Haraway, Donna. (2020). Manifiesto ciborg. Kaótica Libros.

    Institut d’Estadística de Catalunya [IDESCAT]. (2023). Població per municipis i comarques. Recuperado 30 julio 2025, de https://www.idescat.cat

    Instituto de Mayores y Servicios Sociales [IMSERSO]. (2023). Información estadística del Sistema para la Autonomía Personal y Atención a la Dependencia. https://imserso.es/ca/detalle-actualidad/-/asset_publisher/n1oS8lWfrx6m/content/estadisticas-e-informes-en-materia-de-dependencia-a-31-de-diciembre-de-2023/20123

    Krueger, Richard. A., y Casey, Mary Anne. (2015). Focus groups: A practical guide for applied research (5th ed.). SAGE Publications.

    Ley 12/2007, de 11 de octubre, de Servicios Sociales, BOE núm. 266 § 19189 (2007).

    Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía Personal y Atención a las personas en situación de dependencia, BOE núm. 299 § 21990 (2006).

    Ley Orgánica 3/2018, de 5 de diciembre, de Protección de Datos Personales y garantía de los derechos digitales, BOE núm. 294 § 16673 (2018).

    Martínez-Buján, Raquel; Jabbaz, Marcela, y Soronellas Masdeu, Montserrat. (2022). Envejecimiento y organización social del cuidado en España: ¿En qué contexto irrumpe la covid? En Dolors Comas-d’Argemir y Silvia Bofill-Poch (Eds.), Cuidar de mayores y dependientes en tiempos de la covid-19: Lo que nos ha enseñado la pandemia (p. 37-91). Tirant Humanidades.

    Mateo Pérez, Miguel Ángel. (2002). La perspectiva cualitativa en los estudios sobre pobreza. Empiria: Revista de Metodología de Ciencias Sociales, 5, 69-85.

    Ministerio de Derechos Sociales, Consumo y Agenda 2030. (2024). Estrategia para un nuevo modelo de cuidados en la comunidad. Un proceso de desinstitucionalización 2024-2030. Gobierno de España. Recuperado 30 julio 2025, de https://www.dsca.gob.es/sites/default/files/derechos-sociales/FSE%2B/docs/Estrategia-nuevo-modelo-cuidados.pdf

    Montserrat Codorniu, Júlia. (2021). El impacto de la pandemia en las residencias para personas mayores y las nuevas necesidades de personal en la etapa pos-COVID. Panorama Social, 33, 145-162. Dialnet. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=8014959

    Oliva, Juan; Sancho Castiello, Mayte, y del Pozo-Rubio, Raúl. (2023). Sistema para la Autonomía y Atención a la Dependencia: primeros 15 años y una mirada hacia el futuro. Gaceta Sanitaria, 37. https://doi.org/10.1016/j.gaceta.2022.102253

    Organización Internacional del Trabajo [OIT]. (2022). Care at Work: Investing in Care Leave and Services for a More Gender Equal World of Work. Recuperado 30 julio 2025, de https://www.ilo.org/publications/care-work-investing-care-leave-and-services-more-gender-equal-world-work

    Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económico [OCDE]. (2023). Beyond Applause? Improving Working Conditions in Long-Term Care. Recuperado 30 julio 2025, de https://www.oecd-ilibrary.org/social-issues-migration-health/beyond-applause-improving-working-conditions-in-long-term-care_b605b60c-en

    Recio Cáceres, Carolina. (2013). El empleo en el sector de atención a las personas (Tesis doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona). https://dialnet.unirioja.es/servlet/tesis?codigo=83376

    Recio Cáceres, Carolina; Moreno-Colom, Sara; Borràs Català, Vicent, y Torns Martín, Teresa. (2015). La profesionalización del sector de los cuidados. Zerbitzuan, 60, 179-193.

    Reglamento (UE) 2016/679 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 27 de abril de 2016, relativo a la protección de las personas físicas en lo que respecta al tratamiento de datos personales y a la libre circulación de estos datos y por el que se deroga la Directiva 95/46/CE (Reglamento general de protección de datos), DOUE, L 119/1 - L 119/88 (2016).

    Resolución TSF/2699/2020, de 20 de octubre, por la que se dispone la inscripción y la publicación del Convenio colectivo de empresas de atención domiciliaria de Cataluña (código de convenio núm. 79001525011999), DOGC núm. 8264 (2020).

    Roca Escoda, Mireia. (2018). La cura a Catalunya: sector ocupacional i espai de desigualtats de gènere (Tesis doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona). https://dialnet.unirioja.es/servlet/tesis?codigo=229349

    Roca Escoda, Mireia, y Hernández Cordero, Ana Lucía. (2025). El desafío de la igualdad de género: perspectivas desde el Trabajo Social en los Servicios de Ayuda a Domicilio. Cuadernos de Trabajo Social, 38(1), 25-36. https://dx.doi.org/10.5209/cuts.92942

    Rosetti Maffioli, Natalia; Borrell Porta, Mireia, y López Ortells, Laura. (2023). La evaluación del Servicio de Ayuda a Domicilio en Cataluña: un análisis con métodos mixtos. Gestión y Análisis de Políticas Públicas, 33, 82-102. https://doi.org/10.24965/gapp.11206

    Sanz, Jordi. (2011). Guia pràctica 8. La metodologia qualitativa en l’avaluació de polítiques públiques. Instituto Catalán de Evaluación de Políticas Públicas [Ivàlua]. Recuperado 30 julio 2025, de https://ivalua.cat/sites/default/files/2019-10/11_04_2011_10_41_12_Guia8_MetodologiaQualitativa.pdf

    Singer, Merrill. (2009). Introduction to Syndemics: A Critical Systems Approach to Public and Community Health. Jossey-Bass.

    Vallellano, María Dolores, y Rubio-Valdehita, Susana. (2018). Carga mental y satisfacción laboral: un estudio comparativo entre trabajadores sociales, educadores sociales y profesoras de enseñanza primaria. Ansiedad y Estrés, 24(2-3), 119-124. Elsevier. https://www.elsevier.es/es-revista-ansiedad-estres-242-articulo-carga-mental-satisfaccion-laboral-un-S113479371830071X

  • Suïcidi consumat en la vellesa a Espanya i Catalunya: anàlisi comparativa entre factors associats i estratègies preventives. Aportacions des del treball social sanitari i forense

    Cristina Anoro Lloveras (Author)

    In Spain, as in most countries, people over the age of 65 have the highest suicide rates. These rates increase with age and are significant enough to constitute a social and public health problem.

    Visible suicides in Spain—those cases recorded in official statistics—are far from a minor issue. They represent the leading external cause of death among people aged 65 to 69, both at the national and regional levels.

    This situation is particularly noteworthy given the continuous growth of the older population and is especially concerning in view of the scarcity of reliable statistical data on deaths by suicide among those over 65, as well as the almost complete lack of statistically grounded knowledge about the factors influencing such deaths.

    The aim of this study is to identify the factors associated with death by suicide among older adults in our context. Specifically, drawing on official data from the National Institute of Statistics, we analyse suicide mortality rates in the population over 65, the causes of death and methods used, and the underlying causes of mortality.

    We then compare these findings with the strategies set out in current suicide prevention plans of the health administrations. The ultimate goal is to determine whether there is a coherent relationship between the factors linked to suicide and the preventive actions currently being implemented.

     

    Referencias bibliográficas

    Alvarado García, Alejandra M., y Salazar Maya, Ángela M. (2014). Análisis del concepto de envejecimiento. Gerokomos, 25(2), 5. Scielo. http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1134-928X2014000200002

    Bonnie Harmer, Sara L.; Truc vi H. Duong, y Saadabadi, Abdolreza. (2022). Suicidal ideation. National Library of Medicine. https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/33351435/

    Castillo Patton, Andy Eric. (2022). Contención del suicidio en España: evaluación del diseño de las políticas y Planes de Salud Mental de las Comunidades Autónomas. Gestión y Análisis de Políticas Públicas, 28, 6-26. https://doi.org/10.24965/gapp.i28.10956

    Comisión Europea. (2008). Pacto europeo para la salud mental y el bienestar. Recuperado 2 junio 2024, de https://health.ec.europa.eu/system/files/2016-11/mhpact_es_0.pdf

    Conwell, Yeates, y Duberstein, Paul. (1998). Age differences in behaviours leading to completed suicide. The American Journal of Geriatric Psychiatry, 6(2), 122-126. ScienceDirect. https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1064748112610203

    Conwell, Yeates; Van Orden, Kimberly, y D. Caine, Eric. (2012). Suicidio en ancianos. Psiquiatría biológica, 19(4), 127-136. https://doi.org/10.1016/j.psiq.2012.09.003

    Dorpat, Theodore L., y Ripley, Herbert S. (1960). A study of Suicide in the Seattle Area. Comprehensive Psychiatry, 1(6), 349-356. https://doi.org/10.1016/S0010-440X(60)80058-2

    Duckworth, Geoffrey, y McBride, Hazel. (1996). Suicide in old age: a tragedy of neglect. Can J Psychiatry, 41(4), 217-222. https://doi.org/10.1177/070674379604100405

    Fundación Española para la Prevención del Suicidio. (2022). Observatorio del suicidio en España. Datos definitivos España 2022. Recuperado 2 junio 2024, de https://www.fsme.es/observatorio-del-suicidio-2022-definitivo/

    Fundación Española para la Prevención del Suicidio. (2024). Curso avanzado de prevención del suicidio. Factores de riesgo, protectores y precipitantes implicados en la conducta suicida. Señales de alerta. Curso no publicado, Fundación Salud Mental España para la prevención de los trastornos mentales y el suicidio.

    Gramaglia, Carla; Calati, Rafaella, y Zeppegno, Patrizia. (2019). Rational Suicide in Late Life: A Systematic Review of the Literature. Medicina, 55(10), 656. https://doi.org/10.3390/medicina55100656

    Instituto Nacional de Estadística [INE]. (2023a). Tasa de mortalidad por suicidio por comunidad autónoma, edad, sexo y periodo. Resultados nacionales y autonómicos. Recuperado 2 julio 2025, de https://www.ine.es/jaxi/Datos.htm?tpx=46688#_tabs-tabla

    Instituto Nacional de Estadística [INE]. (2023b). Suicidios por medio empleado, sexo y edad. Resultados nacionales. Recuperado 2 julio 2025, de https://www.ine.es/jaxi/Datos.htm?tpx=72066#_tabs-tabla

    Instituto Nacional de Estadística [INE]. (2024). Metodología de la Estadística de Defunciones según la Causa de Muerte. Recuperado 16 febrero 2024, de https://ine.es/daco/daco42/sanitarias/metodologia_00.pdf

    Instituto Nacional de Estadística [INE]. (2025a, julio 2). Tasa de mortalidad por suicidio por comunidad autónoma, edad, sexo y período. Comunidades y Ciudades Autónomas, Todas las edades, Total, 2023 [Gráfico]. Recuperado 7 octubre 2025, de https://www.ine.es/jaxi/Datos.htm?tpx=46688#_tabs-grafico

    Instituto Nacional de Estadística [INE]. (2025b, julio 2). Tasa de mortalidad por suicidio por comunidad autónoma, edad, sexo y periodo, Comunidades y Ciudades Autónomas, Todas las edades, Total, 2023 [Gráfico]. Recuperado 7 octubre 2025, de https://www.ine.es/jaxi/Datos.htm?tpx=46688#_tabs-grafico

    Instituto Nacional de Estadística [INE]. (2025c, julio 2). Tasa de mortalidad por suicidio por comunidad autónoma, edad, sexo y período. Comunidades y Ciudades Autónomas, Todas las edades, Total, 2023 [Gráfico]. Recuperado 7 octubre 2025, de https://www.ine.es/jaxi/Datos.htm?tpx=46688#_tabs-grafico

    Instituto Nacional de Estadística [INE] (2025d, julio 3). Defunciones por suicidios. Resultados nacionales. Suicidios por medio empleado, sexo y edad. Estadística de defunciones según la Causa de Muerte, Medio empleado. Ambos sexos, Todas las edades [Gráfico]. Recuperado 7 octubre 2025, de https://www.ine.es/jaxi/Datos.htm?tpx=72066#_tabs-grafico

    Instituto Nacional de Estadística [INE]. (2025e, julio 3). Causa básica de defunción. Resultados nacionales. Defunciones por causas (lista reducida), sexo y edad. Estadística de Defunciones según la Causa de la Muerte, Causas (lista reducida), Ambos sexos, Todas las edades [Gráfico]. Recuperado 7 octubre 2025, de https://www.ine.es/jaxi/Datos.htm?tpx=72027#_tabs-grafico

    Instituto Nacional de Estadística [INE]. (2025f, julio 3). Causa básica de defunción. Resultados por comunidades y ciudades autónomas. Cataluña. Defunciones por provincia de residencia, causas (lista reducida), sexo y edad [Gráfico]. Recuperado 7 octubre 2025, de https://www.ine.es/jaxi/Datos.htm?tpx=72047#_tabs-grafico

    Jiménez Rojas, Iván Alberto. (2001). La autopsia psicológica como instrumento de investigación. Revista Colombiana de Psiquiatría, 30(3), 271-276. Scielo. http://www.scielo.org.co/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0034-74502001000300006

    Laflamme, Lucia; Vaez, Marjan; Lundin, Karima, y Sengoelge, Mathilde. (2022). Prevention of suicidal behavior in older people: A systematic review of reviews. PLoS ONE, 17(1), e0262889. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0262889

     Levasseur, Mélanie; Lussier-Therrien, Marika; Lee Biron, Marie; Dubois, Marie-France; Boissy, Patrick; Naud, Daniel; Dubuc, Nicole; Coallier, Jean-Claude; Calvé, Jessica, y Audet, Mélisa. (2022). Scoping study of definitions and instruments measuring vulnerability in older adults. Journal of the American Geriatrics Society, 70(1), 269-280. https://doi.org/10.1111/jgs.17451

    Lindner, Reinhard; Drinkmann, Arno; Schneider, Barbara; Sperling, Uwe, y Supprian, Tillman. (2022). Suizidalität im Alter [Suicidality in older adults]. Z Gerontol Geriatr, 55(2), 157-164. National Library of Medicine. Recuperado 27 octubre 2025, de https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/35217925/

    Matusevich, Daniel, y Pérez Barrero, Sergio. (2009). Suicidio en la vejez (1.ª ed). Polemos.

    Mesones Peral, Jesús E. (2014). Suicidios. Manual de prevención, intervención y postvención de la conducta suicida. El suicidio a lo largo de la historia y las culturas (2.ª ed.). Fundación Salud Mental España.

    Ministerio de Sanidad. (2022). Estrategia de Salud Mental del Sistema Nacional de Salud: Período 2022-2026. Recuperado 2 junio 2024, de https://www.sanidad.gob.es/areas/calidadAsistencial/estrategias/saludMental/docs/Ministerio_Sanidad_Estrategia_Salud_Mental_SNS_2022_2026.pdf

    Ministerio de Sanidad, Comisionado de Salud Mental. (2025). Plan de acción para la prevención del suicidio 2025-2027. Recuperado 7 octubre 2025, de https://www.sanidad.gob.es/areas/calidadAsistencial/estrategias/saludMental/docs/Plan_de_accion_para_la_prevencion_del_suicidio_2025_2027.pdf

    Obuobi-Donkor, Gloria; Nkire, Nnamdi, y Agyapong, Vincent. (2021). Prevalence of Major Depressive Disorder and Correlates of Thoughts of Death, Suicidal Behaviour, and Death by Suicide in the Geriatric Population—A General Review of Literature. Behavioral Sciences, 11(11), 142. https://doi.org/10.3390/bs11110142

    Organización Mundial de la Salud [OMS]. (2021, septiembre 21). Plan de Acción Integral sobre Salud Mental 2013-2030. Recuperado 2 julio 2025, de https://www.who.int/es/publications/i/item/9789240031029

    Organización Mundial de la Salud [OMS]. (2024, septiembre 18). Suicidio. Preguntas y respuestas. Recuperado 7 octubre 2025, de https://www.who.int/es/news-room/questions-and-answers/item/suicide

    Organización Mundial de la Salud [OMS]. (2025, marzo 25). Suicidio. Recuperado 7 octubre 2025, de https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/suicide

    Plan Director de Salut Mental y Adicciones (Dir. y Coord.). (2021). Pla de prevenció del suïcidi de Catalunya 2021-2025: PLAPRESC 2021-2025. Direcció General de Planificació en Salut. Generalitat de Catalunya, Departament de Salut. Recuperado 2 junio 2024, de https://economia.gencat.cat/web/.content/70_analisi_finances_publiques_avaluacio_politiques_publiques/informes/informe-complet-iniciativa/2021/slt-iniciativa-pla-prevencio-suicidis.pdf

    Salvarezza, Leopoldo. (2009). Prólogo. En Daniel Matusevich y Sergio Pérez Barrero, Suicidio en la vejez (p. 11). Polemos.

    Sánchez Arenas, Joaquina. (2017). Autopsia social como técnica pericial forense post mortem. En María Jezabel Mateos de la Calle y Laura Ponce de León Romero (Coords.), El trabajo social en el ámbito judicial (p. 155-174). Colegio Oficial de Trabajadores Sociales de Madrid. https://www.comtrabajosocial.com/cms/ficheros/documentos/trabajo_social_en_el_ambito_judicial.pdf

    Tang, Samantha; Reily, Natalie M.; Arena, Andrés; Batterham, Philip J.; Calear, Alison L.; Carter, Gregorio; Mackinnon, Andrew J., y Christensen, Helen. (2022). People Who Die by Suicide Without Receiving Mental Health Services: A Systematic Review. Frontiers in Public Health, 9. https://doi.org/10.3389/fpubh.2021.736948

    Vergara Duarte, Montse; Benach, Joan; Martínez, José Miguel; Buxó Pujolràs, Maria, y Yasui, Yutaka. (2009). La mortalidad evitable y no evitable: distribución geográfica en áreas pequeñas de España (1990-2001). Gaceta Sanitaria, 23(1). Scielo. https://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0213-91112009000100005#:~:text=La%20mortalidad%20evitable%20puede%20definirse,en%20todos%20sus%20pasos%221

  • Serveis socials públics. D’on venen, on són, cap on van i on volem que vagin?

    Teresa García Giráldez, Luis Nogués Sáez, Mercedes Muriel Saiz (Author)

    Social services have ceased to be a social domain set apart from the broader economy, gradually becoming instead a dynamic economic sector financed through public funds. The methodology of this essay combines documentary analysis with critical reflection drawn from practical, academic and professional experience, and it advances alternative proposals grounded in epistemological pluralism. It seeks to recognise the forces at work and the main actors behind them; namely, the elites and power networks associated with today’s clientelist and often neo-philanthropic corporatist model. The article identifies three dominant approaches within Spanish social services: the social-democratic, the Christian-democratic and the neoliberal-populist. It calls for awareness and the development of alternative strategies in response to the increasing alignment of social work with society’s mechanisms of soft control. Democracy and participation require limits on the expansion of market relations and the creation of spaces that foster cooperative activities based on reciprocity. The proposals aim to position themselves within what may be defined as a reformist critical social work perspective.

     

    Referencias bibliográficas

    Aguilar Hendrickson, Manuel. (2010). La huella de la beneficencia en los Servicios Sociales. Zerbitzuan. Gizarte zerbitzuetarako aldizkaria = Revista de Servicios Sociales, 48, 9-16.

    Alexander, Leslie B.; Lichtenberg, Philip and Brunn, Dennis. (1980). Social workers in unions: a survey. Social Work, 25(3), 216-223. https://doi.org/10.1093/sw/25.3.216

    Balibar, Etienne. (2023). Chapter 10. Absolute Capitalism. In William Callison and Zachary Manfredi (Eds.), Mutant Neoliberalism (pp. 359-389). Lengua de trapo.

    Casado, Demetrio. (1984). Por una acción social y cultural alternativa. Marsiega.

    Casaús Arzú, Marta Elena. (2020). De subalternos y subalternidades: cuando las identidades subalternas han de llevar a cabo la acción política. Cuadernos de Trabajo social, 33(1), 173-175. https://doi.org/10.5209/cuts.66238

    Spanish General Council of Social Work. (2023a). Aproximación a los discursos de las trabajadoras sociales: contextos, debates e ideologías. CGTS. https://www.cgtrabajosocial.es/publicaciones/aproximacion-a-los-discursos-de-las-trabajadoras-sociales-contextos-debates-e-ideologias-digital/153/view

    Spanish General Council of Social Work. (2023b). Trabajo Social Crítico: una nueva dimensión política. Revista de Servicios Sociales y Política Social, XL(129).

    Donzelot, Jacques. (2023). La policía de las familias. Traficantes de sueños.

    Fantova, Fernando. (25 September 2023). El tercer sector en la construcción de unos servicios públicos, universales y comunitarios [blog entry]. Retrieved on 31 October 2025 from https://www.fantova.net/2023/09/25/el-tercer-sector-en-la-construccion-de-unos-servicios-sociales-publicos-universales-y-comunitarios/

    García Giráldez, Teresa; Nogués Sáez, Luis; Martín Estalayo, Maribel and Roldán García, Elena. (2014). El Trabajo Social reformista en tiempos de cambio. Azarbe: Revista Internacional de Trabajo Social y Bienestar (3), 77-82.

    Healy, Karen and Meagher, Gabrielle. (2004). The Reprofessionalization of Social Work: Collaborative Approaches for Achieving Professional Recognition. The British Journal of Social Work, 34(2), 243-260. https://doi.org/10.1093/bjsw/bch024

    Hugman, Richard. (2009). Social Work: A Reappraisal. Polity Press.

    Illich, Iván. (2015). El derecho al desempleo útil y sus enemigos profesionales. Díaz & Pons.

    Karger, Howard. (2020). Unions. Encyclopedia of Social Work. https://doi.org/10.1093/acrefore/9780199975839.013.405

    Lorente Arenas, Pilar. (2015). La construcción de la identidad profesional del trabajo social en España. Revista de Treball Social, 205, 61-78.

    Lorenz, Walter. (2006). Perspectives on European Social Work: From the Birth of the Nation State to the Impact of Globalisation. Barbara Budrich Publishers.

    Muñoz Molina, Antonio. (30 September 2023). Nuevas batallas sindicales. El País. Retrieved on 31 October 2025 from https://elpais.com/opinion/2023-09-30/nuevas-batallas-sindicales.html

    Naredo, José Manuel. (2022). La crítica agotada. Claves para el cambio de civilización. Siglo XXI.

    Nogués Sáez, Luis. (2021). La mercantilización de las Necesidades Sociales y el desgobierno de lo Público [remark in an online forum]. Foro de Servicios Sociales. Retrieved on 31 October 2025 from https://foroserviciossociales.es/la-mercantilizacion-de-las-necesidades-sociales-y-el-desgobierno-de-lo-publico/

    Nogués Sáez, Luis and Cabrera, Pedro. (2017). Editorial. El escorpión y la rana. La sutil gestación de un nuevo modelo hegemónico para los Servicios Sociales. Cuadernos de Trabajo Social, 2, 237-241.

    Nogués Sáez, Luis and García Giráldez, Teresa. (2023). Metamorfosis de los servicios sociales en España. In Rosario Ovejas Lara, Magdalena Epelde-Juaristi, Ainhoa Berasaluze Correa and Miren Ariño Altuna (Eds.), Supervisión: hacia un modelo colaborativo y transdisciplinar (pp. 233-246), Aranzadi Thomson Reuters.

    Nogués Sáez, Luis and Martín Estalayo, Maribel. (2022). La (des)profesionalización del trabajo social: posmodernidad y mercado. Miscelánea Comillas. Revista de Ciencias Humanas y Sociales, 80(156), 111-126.

    Vicente González, Emiliana; Nogués Sáez, Luis and Orgaz Alonso, Christian (Eds.). (2022). IV Informe sobre los servicios sociales en España y la profesión del trabajo social. Consejo General del Trabajo Social. Retrieved on 31 October 2025 from https://www.cgtrabajosocial.es/files/62a847340c469/IVInformeServiciosSocialesEspaa.pdf

    Wikipedia. (17 October 2025). Crupier. Retrieved on 31 October 2025 from https://es.wikipedia.org/wiki/Crupier

    Zamora Zaragoza, José Antonio. (2016). Expulsión Social y Recuperación de Económica. En José Antonio Zamora Zaragoza, La crisis del Estado social: ¿disolución del vínculo social? (pp. 36-44). FOESSA.

  • Redempció per la lectura a presons: un estudi de cas sobre els desafiaments dels equips psicosocials al Brasil

    Quezia de Jesus Costa Nunes Penha (Author)

    Este artículo analiza los desafíos éticos, operativos e interdisciplinarios que enfrentan los equipos psicosociales en la implementación del programa de redención de pena por lectura en el sistema penitenciario brasileño. Basado en un estudio cualitativo de casos múltiples, realizado en cinco unidades penitenciarias del estado de Maranhão entre 2022 y 2025, se examinaron las prácticas de siete profesionales (cinco de trabajo social y dos de psicología) mediante análisis documental y observación participante. Los resultados indican que la lectura, aunque constituye una herramienta con potencial emancipador, presenta limitaciones asociadas a la falta de estandarización, la insuficiencia de recursos institucionales y las tensiones entre los campos profesionales. Se concluye que la actuación del equipo psicosocial, orientada por proyectos ético-políticos comprometidos con los derechos humanos, es esencial para tensionar la lógica punitiva y fortalecer procesos de reintegración social más humanizados.

     

    Referencias bibliográficas

    Bardin, Laurence. (2011). Análise de conteúdo. Edições 70.

    Bourdieu, Pierre. (1998). La dominación masculina. Fondo de Cultura Económica.

    Conselho Nacional de Justiça (Consejo Nacional de Justicia de Brasil) [CNJ]. (2013, noviembre 26). Recomendação nº 44, de 26 de novembro de 2013. Recuperado 4 noviembre 2025, de https://atos.cnj.jus.br/atos/detalhar/1907

    Conselho Nacional de Justiça (Consejo Nacional de Justicia de Brasil) [CNJ]. (2021, mayo 10). Resolução nº 391, de 10 de maio de 2021. Recuperado 23 noviembre 2025, de https://atos.cnj.jus.br/atos/detalhar/3918

    Conselho Nacional de Justiça (Consejo Nacional de Justicia de Brasil) [CNJ]. (2023). Censo Nacional de Práticas de Leitura no Sistema Prisional. Recuperado 23 noviembre 2025, de https://www.cnj.jus.br/wp-content/uploads/2023/12/censo-leitura-prisional.pdf

    Foucault, Michel. (1975). Vigilar y castigar: Nacimiento de la prisión. Vozes.

    Freire, Paulo. (1987). Pedagogía del oprimido. Siglo XXI.

    Iamamoto, Marilda Villela. (2007). Serviço social na contemporaneidade: Trabalho e formação profissional. Cortez Editora.

    Minayo, Maria Cecília de Souza. (2017). O desafio do conhecimento: Pesquisa qualitativa em saúde. Hucitec.

    Ministério de Direitos Humanos e Cidadania (Ministerio de Derechos Humanos y Ciudadanía de Brasil) [MDHC]. (2025, febrero 3). Observatório Nacional dos Direitos Humanos disponibiliza dados sobre o sistema prisional brasileiro. Governo Federal. https://www.gov.br/mdh/pt-br/assuntos/noticias/2025/fevereiro/observatorio-nacional-dos-direitos-humanos-disponibiliza-dados-sobre-o-sistema-prisional-brasileiro

  • La situació en l’àmbit de l’habitatge en persones amb problemes de salut mental: una aproximació empírica a la comarca del Segrià

    Xavier Miranda Ruche, Montalegre Mullet Badia, Pere Mercadé Melé, Núria Gallart Guivernau (Author)

    Este trabajo tiene como objetivo conocer cuál es la situación en el ámbito de la vivienda del colectivo de personas con problemas de salud mental en un contexto geográfico determinado, como es la comarca del Segrià. Para hacerlo se llevó a cabo una investigación descriptiva asentada en un procedimiento mixto, de carácter cuantitativo y cualitativo. El trabajo de campo integró 303 encuestas completadas por personas afectadas y la realización de seis grupos de discusión, tres con profesionales de la atención social y sanitaria en salud mental, y tres con personas afectadas. Los resultados muestran una condición general desfavorable en este ámbito como consecuencia de dos factores estructurales: la dificultad de acceso al mercado privado de la vivienda y la escasa oferta de recursos residenciales y de apoyo a la vivienda en salud mental. A estos se añade el impacto específico que la problemática de salud mental acostumbra a generar en varias áreas –educativa, laboral, económica, familiar– y que condicionan la estabilidad residencial. En términos favorables, destacan las valoraciones superiores a la media obtenidas entre el grupo de personas que son beneficiarias de algún tipo de servicio social especializado en salud mental y vinculado con la vivienda. Como conclusión, la realidad que presentamos interpela las administraciones públicas competentes para hacer una mayor inversión en esta materia. Una inversión que permita progresar en la provisión de una intervención integral y comunitaria en salud mental.

     

    Referencias bibliográficas

    Acirón Albertos, Raquel (Coord.). (2020). Guía de salud mental con perspectiva de género. Atelsam Salud Mental. Recuperado 3 diciembre 2024, de https://www.consaludmental.org/publicaciones/Guia-Salud-Mental-Prespectiva-Genero.pdf

    Braun, Virginia, y Clarke, Victoria. (2014). What can “thematic analysis” offer health and wellbeing researchers?. International Journal of Qualitative Studies on Health and Well-being, 9(1), 26152. https://doi.org/10.3402/qhw.v9.26152

    Centro de Estudios de Opinión [CEO]. (2024). Baròmetre d’Opinió Política 3/2024. Generalitat de Catalunya. Recuperado 11 enero 2025, de https://govern.cat/govern/docs/2024/11/27/10/28/b65100cc-a389-4e96-9fbe-617d31c5dd25.pdf

    Centro de Investigaciones Sociológicas [CIS]. (2024, junio 20). Sala de prensa. Recuperado 11 enero 2025, de https://acortar.link/x9xjI8

    Confederación Salud Mental España y Fundación Mutua Madrileña. (2023). La situación de la Salud Mental en España. Recuperado 3 diciembre 2024, de https://www.consaludmental.org/publicaciones/Estudio-situacion-salud-mental-2023.pdf

    Departament de Drets Socials i Inclusió. Generalitat de Catalunya. (2022a). Servei de llar amb suport. Recuperado 8 diciembre 2024, de https://dretssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/persones_amb_malaltia_mental/serveis_socials/servei_llar_suport/

    Departament de Drets Socials i Inclusió. Generalitat de Catalunya. (2022b). Servei de llar residència. Recuperado 8 diciembre 2024, de https://dretssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/persones_amb_malaltia_mental/serveis_socials/servei_llar_residencia/

    Departament de Drets Socials i Inclusió. Generalitat de Catalunya. (2024). Estadístiques de persones amb discapacitat. Recuperado 8 diciembre 2024, de https://dretssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/persones_amb_discapacitat/estadistiquesdiscapacitat/

    Departament de Drets Socials i Inclusió. Generalitat de Catalunya. (2025). Servei de suport a l’autonomia a la pròpia llar. Recuperado 5 mayo 2025, de https://web.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/Acces-al-servei-de-suport-a-lautonomia-a-la-propia-llar

    El Puente Salud Mental Valladolid. (2018, abril 30). Taller sobre el futuro legal de nuestros hijos con problemas de salud mental. Recuperado 8 diciembre 2024, de https://elpuentesaludmental.org/taller-futuro-legal-hijos-problemas-salud-mental/

    European Anti-Poverty Network [EAPN]. (2024). El Estado de la Pobreza: Seguimiento de los indicadores de la Agenda UE 2030. 2015-2023. Recuperado 10 diciembre 2024, de https://www.eapn.es/estadodepobreza/ARCHIVO/documentos/informe-AROPE-2024-pobreza-discapacidad-v2.pdf

    Fundación Foessa. (2024). La sociedad del riesgo: hacia un modelo de integración precaria. Recuperado 2 diciembre 2024, de https://www.caritas.es/main-files/uploads/2024/11/CARITAS-analisis-y-persectivas-2024-digital-diciembre-2024.pdf

    Institut d’Estadística de Catalunya [IDESCAT]. (2024a). Població a 1 de gener. Comarques i Aran, àmbits i províncies. Recuperado 11 enero 2025, de https://www.idescat.cat/indicadors/?id=aec&n=15224&t=202300

    Institut d’Estadística de Catalunya [IDESCAT]. (2024b). Població. Per estat civil, sexe i edat quinquennal. Segrià. Recuperado 11 enero 2025, de https://www.idescat.cat/pub/?id=censph&n=11&geo=com%3A33

    Institut d’Estadística de Catalunya [IDESCAT]. (2024c). Nivell de formació assolit per la població de 15 anys o més. Per sexe i nivells de formació. Recuperado 11 enero 2025, de https://www.idescat.cat/indicadors/?id=basics&n=10368

    Institut d’Estadística de Catalunya [IDESCAT]. (2024d). Pensió no contributiva mitjana de la Seguretat Social per tipus. Mes de desembre. Recuperado 11 enero 2025, de https://www.idescat.cat/pub/?id=ppsr&n=9384

    Institut d’Estadística de Catalunya [IDESCAT]. (2024e). Habitatges principals. Per règim de tinença. Per comarques i Aran, àmbits i províncies. Recuperado 11 enero 2025, de https://www.idescat.cat/indicadors/?id=aec&n=15679

    Institut d’Estadística de Catalunya [IDESCAT]. (2024f). Lloguer d’habitatges. Rendes mitjanes mensuals per a l’any 2023. Municipis amb més de 70.000 habitants. Recuperado 14 enero 2025, de https://www.idescat.cat/indicadors/?id=aec&n=15709&t=202300

    Institut d’Estadística de Catalunya [IDESCAT]. (2024g). Lloguer d’habitatges. Rendes mitjanes mensuals per a l’any 2014. Municipis amb més de 70.000 habitants. Recuperado 14 enero 2025, de https://www.idescat.cat/indicadors/?id=aec&n=15709&t=202300

    Institut Nacional d’Estadística [INE]. (2022). El Empleo de las Personas con Discapacidad (EPD). Recuperado 8 diciembre 2024, de https://www.ine.es/prensa/epd_2020.pdf

    Institut Nacional d’Estadística [INE]. (2024a). Satisfacción con la vivienda. Recuperado 8 diciembre 2024, de https://goo.su/yI758vl

    Institut Nacional d’Estadística [INE]. (2024b). Satisfacción global con la vida. Recuperado 8 diciembre 2024, de https://goo.su/PWRmCAG

    Jiménez Picón, Nerea; García Reposo, Alicia, y Romero Martín, Macarena. (2020). Consecuencias biopsicosociales en la población española afectada por un proceso de desahucio. Gaceta Sanitaria, 34, 289-296. https://doi.org/10.1016/j.gaceta.2019.03.008

    Ley 14/1986, de 25 de abril, General de Sanidad, BOE núm. 102 §10499 (1986). Recuperado 11 enero 2025, de https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1986-10499

    López, Helena. (2019, junio 12). Discriminació per problemes de salut mental. El Periódico. Recuperado 8 de diciembre 2024, de https://www.elperiodico.cat/ca/barcelona/20190612/ens-van-negar-el-pis-per-la-malaltia-del-meu-fill-7490244

    Naciones Unidas. (2020, abril 21). Visita a España - Informe del Relator Especial sobre la extrema pobreza y los derechos humanos. Recuperado 8 diciembre 2024, de https://www.ohchr.org/es/documents/reports/visit-spain-report-special-rapporteur-extreme-poverty-and-human-rights

    Naciones Unidas. (2024). Extreme poverty and human rights. Recuperado 2 diciembre 2024, de https://documents.un.org/doc/undoc/gen/n24/210/39/pdf/n2421039.pdf

    Nelson, Geoffrey. (2010). Housing for People with Serious Mental Illness: Approaches, Evidence, and Transformative Change. The Journal of Sociology & Social Welfare, 37(4). Article 7. https://doi.org/10.15453/0191-5096.3563

    NHS Confederation. (2022). Healthy foundations: integrating housing as part of the mental health pathway. Recuperado 18 diciembre 2024, de https://www.nhsconfed.org/system/files/2022-05/Healthy-foundations_integrating-housing-as-part-of-mental-health-pathway.pdf

    Observatorio Estatal de la Discapacidad. (2024). Las personas con discapacidad siguen soportando un riesgo de pobreza y/o exclusión más elevado que aquellas que no tienen discapacidad. Recuperado 19 diciembre 2024, de https://www.observatoriodeladiscapacidad.info/wp-content/uploads/NOTA-OED-POBREZA-2024.pdf

    Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económico [OCDE]. (2012). Sick on the Job? Myths and Realities about Mental Health and Work, Mental Health and Work. https://doi.org/10.1787/9789264124523-en

    Pelegrí Viaña, Xavier, y Fleta Zaragoza, Gemma (Coords.). (2012). Les persones amb problemàtica de salut mental a Lleida. Salut Mental Catalunya. Recuperado 8 diciembre 2024, de https://www.udl.cat/export/sites/universitat-lleida/ca/serveis/oficina/.galleries/docs/documents-premsa/SalutMentalUdL.pdf

    Portal de dades obertes. Generalitat de Catalunya. (2024a). Servei de llar amb suport per a persones amb problemàtica social derivada de malaltia mental. Recuperado 2 diciembre 2024, de https://analisi.transparenciacatalunya.cat/ca/Societat-benestar/Servei-de-llar-amb-suport-per-a-persones-amb-probl/ky35-9e8r/about_data

    Portal de dades obertes. Generalitat de Catalunya. (2024b). Servei de llar residència per a persones amb problemàtica social derivada de malaltia mental. Recuperado 2 diciembre 2024, de https://analisi.transparenciacatalunya.cat/Societat-benestar/Servei-de-llar-resid-ncia-per-a-persones-amb-probl/95dj-s8gn/about_data

    Ruiz Olabuénaga, José Ignacio. (2012). Metodología de la investigación cualitativa (5.ª ed.). Universidad de Deusto.

    Solmi, Marco; Radua, Joaquim; Olivola, Miriam; Croce, Enrico; Soardo, Livia; Salazar de Pablo, Gonzalo; Shin, Jae; Kirkbrid, James; Jones, Peter; Han Kim, Jae; Yeob Kim, Jong; Carvalho, Andrè; Seeman, Mary; Correll, Christoph, y Fusar, Paolo. (2022). Age at onset of mental disorders worldwide: large-scale meta-analysis of 192 epidemiological studies. Molecular psychiatry, 27(1), 281-295. https://doi.org/10.1038/s41380-021-01161-7

    Ubrich, Thomas. (2018). Cuando la casa nos enferma: La vivienda como cuestión de salud pública. Asociación Provivienda. Recuperado 2 diciembre 2024, de https://www.provivienda.org/wp-content/uploads/INFORME-CUANDO-LA-CASA-NOS-ENFERMA-1.pdf

  • Narratives digitals com a dispositiu transicional en la intervenció professional

    Martha Valderrama Barrera (Author)

    Este artículo se fundamenta en resultados de investigaciones realizadas con población víctima del conflicto sociopolítico armado, población migrante y firmantes de paz en Colombia. De estas experiencias surge una construcción teórica y técnico-instrumental que sitúa las narrativas digitales como dispositivo metodológico en los procesos de investigación/intervención en y desde el trabajo social.

    Desde los intereses que orientan el desarrollo de este artículo, las narrativas digitales se conciben en tanto ejercicios de memoria y dispositivos transicionales de gran utilidad, en procesos de intervención profesional con grupos poblacionales que experimentan contextos y problemáticas de alto nivel de complejidad, en los que se hace necesario avanzar en ejercicios individuales y colectivos que permitan resignificar sus proyectos de vida tramitando experiencias personales, familiares y comunitarias, en las que situarse en el presente, evocar el pasado y proyectar el futuro se constituye en un imperativo.

     

    Referencias bibliográficas

    Annacontini, Giuseppe. (2019) La Narración y el Heroísmo de las Pequeñas Cosas. En José Luis Rodríguez Illera y Giuseppe Annacontini (Coords.), Metodologías narrativas en educación (p. 57-72). Edicions de la Universitat de Barcelona. Recuperado 21 noviembre 2025, de https://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/151398/1/9788491684282%20(Creative%20Commons).pdf

    Bruner, Jerome. (1997). La educación, puerta de la cultura. Aprendizaje Visor.

    Camelo, Aracely, y Cifuentes, Rosa María. (2007). Metodología integrada en Trabajo Social. Aproximaciones a una fundamentación. Revista del Centro de Investigación de la Universidad La Salle, 7, 39-52.

    Carballeda, Alfredo. (2018). Apuntes de intervención en lo social: Lo histórico, lo teórico y lo metodológico. Ediciones Margen. Recuperado 21 noviembre 2025, de https://www.margen.org/epub/Lohistorico.pdf

    Couldry, Nick. (2008). Digital storytelling, media research and democracy: conceptual choices and alternative futures. The London Schoool of Economics and Political Science. Recuperado 21 noviembre 2025, de https://eprints.lse.ac.uk/52483/1/__libfile_REPOSITORY_Content_Couldry,%20N_Digital%20storytelling,%20media%20research_Couldry_Digital%20storytelling%20media%20research_2013.pdf

    Dato, Daniela. (2019). La narración como estrategia de investigación e intervención. En José Luis Rodríguez Illera y Giuseppe Annacontini (Coords.), Metodologías narrativas en educación (p. 57-72). Edicions de la Universitat de Barcelona. Recuperado 21 noviembre 2025, de https://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/151398/1/9788491684282%20(Creative%20Commons).pdf

    Hug, Teo. (2015). Consideraciones críticas sobre las narrativas digitales en los contextos educativos. Comunicación, 33, 45-59. Dialnet. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5472538

    Jelin, Elizabeth. (2001.) Los trabajos de la memoria. Siglo XXI.

    Lambert, Joe. (2009). Digital Storytelling: Capturing Lives, Creating community. Digital Diner Press.

    Lambert, Joe. (2010). Digital Storytelling Cookbook. Center for Digital Storytelling. Recuperado 21 noviembre 2025, de https://wrd.as.uky.edu/sites/default/files/cookbook.pdf

    Matus, Teresa. (2012). Apuntes sobre intervención social. Wordpress. Recuperado 21 noviembre 2025, de https://trabajosocialucen.wordpress.com/wp-content/uploads/2012/04/apuntessobreintervencionsocial.pdf

    Miller, Caroline R., y Shepherd, Dawn. (2004). Blogging as social action: A genre analysis of the weblog. University of Minnesota.

    Montaño, Carlos. (2007). Trabajo social e intervención social: la politización de la acción profesional. SCRIBD. Recuperado 21 noviembre 2025, de https://es.scribd.com/document/108787060/Trabajo-Social-e-Intervencion-La-politizacion-de-la-accion-profesional-Carlos-Montano

    Rodríguez Illera, José Luis, y Annacontini, Giuseppe (Coords.). (2019). Metodologías narrativas en educación. Edicions de la Universitat de Barcelona. Recuperado 21 noviembre 2025, de https://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/151398/1/9788491684282%20(Creative%20Commons).pdf

Praxis

  • El repte d’avaluar polítiques socials. L’experiència d’avaluació de serveis socials del contracte programa amb les entitats locals

    Natalia Rosetti Maffioli (Author)

    Este artículo expone la experiencia en evaluación de políticas sociales del contrato programa con las entidades locales del Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya. El contrato programa es el instrumento de cooperación y planificación entre el gobierno catalán y los gobiernos locales. Esta experiencia ha supuesto un impulso de la institucionalización de la evaluación, al contar con recursos específicos para realizar actividades de formación, asesoramiento y evaluación de diversas políticas sociales. La evaluación de los servicios sociales y otras políticas del ámbito social tiene especial interés por su dimensión territorial, ya que son más de un centenar de áreas básicas de servicios sociales que reciben financiación y que se pueden beneficiar de los procesos de planificación y evaluación. El artículo apunta logros y elementos críticos, así como retos de futuro para promover la evaluación en las administraciones públicas considerando que es imprescindible para mejorar las intervenciones sociales de todos los niveles de gobierno y organizaciones.

     

    Referencias bibliográficas

    Ballart, Xavier. (1992). ¿Cómo evaluar programas y servicios públicos? Aproximación sistemática y estudios de caso. Ministerio para las Administraciones Públicas.

    Basagoiti Rodríguez, Manuel, y Bru Martín, Paloma. (2024). Els processos comunitaris en contextos de vulnerabilitat i diversitat. El paper de les metodologies participatives. Revista de Treball Social, 227, 13-40. https://doi.org/10.32061/RTS2024.227.01

    Belzunegui Eraso, Ángel, y Forns Fernández, Maria Victòria. (2023). Serveis socials. Cap a un model català de benestar social: Limitacions i reptes. En Joan Ridao Martín (Dir.) y Gerard Martín Alonso (Coord.), Informe autogovern 2022. Institut d’Estudis de l’Autogovern, Generalitat de Catalunya. https://presidencia.gencat.cat/web/.content/ambits_actuacio/desenvolupament_autogovern/iea/publicacions/16-informe-autogovern-anual/ia22-arxius-i-articles/Informe-autogovern-2022.pdf

    Brugué, Quim. (2022). Organizaciones que saben, organizaciones que aprenden. Instituto Nacional de Administración Pública.

    Casademont Falguera, Xavier; Boldú Alfonso, Maite, y Ginesta Rey, Mercè. (2023). The local governance of social services. Revista Española de Ciencia Política, 63, 145-165. https://doi.org/10.21308/recp.63.06

    Casado, José María, y Del Pino, Eloísa. (2022). Similitudes y diferencias en la evaluación de políticas públicas en ocho países España en perspectiva comparada. Papeles de economía española, 172, 2-17.

    Cerrillo Martín, Ivan. (2023). Estat de l’avaluació a Catalunya: Situació actual i reptes de futur per la promoció de l’avaluació. Ivàlua. Recuperado 29 septiembre 2025, de https://ivalua.cat/sites/default/files/inline-files/Estat%20de%20l%E2%80%99avaluacio%CC%81%20Cat_Def.pdf

    Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. (2020). Conveni de col·laboració entre el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i el consorci titular de l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua) per a l’avaluació de les polítiques incloses en el contracte programa 2021-2024 en matèria de serveis socials, altres programes relatius al benestar social i altres polítiques d’igualtat. Ivàlua. Recuperado 29 septiembre 2025, de https://ivalua.cat/sites/default/files/2022-12/CO-32-20.pdf

    Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. (2021). Pla Estratègic de Serveis Socials 2021-2024. Generalitat de Catalunya.

    Gómez-Quintero, Juan David; Quílez Clavero, Agustín, y Pac Salas, David. (2023). Evaluación del Servicio de Ayuda a Domicilio: Estudio de caso en un área rural. Gestión y Análisis de Políticas Públicas, 33, 103-122. https://doi.org/10.24965/gapp.10958

    Ley 27/2022, de 20 de diciembre, de institucionalización de la evaluación de políticas públicas en la Administración General del Estado, BOE núm. 305 § 21677 (2022).

    Pierre, Jon; Peters, B. G., y Rönnerstrand, Björn. (2024). Back to Basics: A Comparative Analysis of Government Performance in Governing. International Journal of Public Administration, 47(13), 896-908. https://doi.org/10.1080/01900692.2024.2339948

    Rosetti Maffioli, Natalia; Borrell Porta, Mireia, y López Ortells, Laura. (2023). La evaluación del Servicio de Ayuda a Domicilio en Cataluña: Un análisis con métodos mixtos. Gestión y Análisis de Políticas Públicas, 33, 82-102. https://doi.org/10.24965/gapp.11206

    Rosetti, Natalia, y Khayyo, Samia. (2023). Priorització d’avaluacions del contracte programa amb els ens locals. Departament de Drets Socials, Generalitat de Catalunya. Recuperado 29 septiembre 2025, de https://dretssocials.gencat.cat/web/.content/01departament/05plansactuacio/avaluacions/2023-2024/informe-final-prioritzacio-avaluacions.pdf

    Sánchez Griñó, Joan Manel. (2024). El contrato programa en políticas sociales: Definición de la política multinivel, la relación gobierno autonómico - Gobierno local y su evaluación. Ponencia presentada en el XVII Congreso de la Asociación Española de Ciencia Política y de la Administración, Universidad de Burgos.

    Stockmann, Reinhard; Meyer, Wolfang, y Taube, Lena. (2020). The Institutionalisation of Evaluation in Europe. Palgrave Macmillan.

    Subirats, Joan. (2016). El poder de lo próximo. Las virtudes del municipalismo. Catarata.

    Trias Badruna, Joan, y Zúñiga Guevara, Ricardo Manuel. (2024). Análisis comparado de tres modelos de institucionalización de la evaluación de políticas públicas en España. Los casos de Andalucía, Cataluña y Navarra. Gestión y Análisis de Políticas Públicas, 35, 44-69. https://doi.org/10.24965/gapp.11249

Entrevista

  • Entrevista a Cristina De Robertis

    La persona que hem triat per a l’entrevista d’aquest número de l’RTS és una de les referents teòriques principals del treball social d’Europa. Una persona que ha dedicat la seva vida al treball social, a l’atenció de les persones creient sempre en les capacitats de desenvolupament dels usuaris, a la formació de nous professionals de la disciplina i a la visibilització i el foment de debat i reflexió de la nostra professió.

    Ella és Cristina De Robertis, treballadora social, especialitzada en treball social de grup, supervisora de treball social, té una àmplia trajectòria en la docència del treball social, ha exercit en diversos àmbits, com ara la protecció a la infància o la psiquiatria, en diversos països, ha publicat llibres i articles que han tingut un gran impacte en la teorització del treball social… És realment difícil resumir el seu currículum.

    De Robertis ens ha ofert una conversa entranyable, amb anècdotes personals molt properes al nostre TSCAT. Una entrevista que aporta també el seu punt de vista respecte a l’ètica professional, la metodologia del treball social i les polítiques socials actuals, i planteja nous reptes sobre la professió i sobre la formació de les noves generacions de treballadors i treballadores socials, entre altres qüestions abordades. Trobareu una mirada valenta i directa en les seves respostes, des de la responsabilitat de fer-se càrrec de les seves pròpies paraules. Cristina De Robertis és una persona amb integritat, amb uns valors molt arrelats i això fa més interessant aquesta entrevista.

    Esperem que la gaudiu.

Ressenya

  • Ressenya de "Bases científicas del trabajo social: Enfoques y desafíos contemporáneos Chaime Marcuello Servós i Antonio López Peláez (Coords.)"

    Raúl Soto Esteban (Author)

    L’obra és un compendi d’aportacions professionals que resulten del II Encuentro Científico y Profesional de Trabajo Social (maig 2024). Trobada per a l’elaboració contemporània d’una ciència del treball social. Els Pirineus serveixen a un grup de docents per reunir-se, debatre i publicar. L’objectiu és la ciència del treball social en una versió contemporània; encara que amb al·lusions a autors i autores clàssics.

    La primera contribució és al treball social comunitari, a l’organització de la comunitat en la figura d’un radical no violent: Saul Alinsky. Aguilar critica l’escassa presència d’aquest autor en la disciplina a Espanya i el descriu a partir de la seva anàlisi de la realitat estatunidenca, des dels anys trenta i següents. La idea d’Alinsky de la pobresa era la manca de poder, i proposa una manera de guanyar aquest poder a través del gran nombre de persones, que són els pobres, i des de la generació de conflicte no violent i la provocació al poderós perquè negociï i arribi a acords.

    [...]

  • Ressenya de "El viaje de la intervención social centrada en soluciones Marta Soldevilla, Diana Soldevilla, Andrea Ortiz, Vega Nieto, Lucía Fernández de Tejada, Laura Cañas i Yolanda de Blas"

    Pedro Celiméndiz Arilla (Author)

    Com bé diu Mark Beyebach al pròleg d’aquest llibre, es tracta d’un text necessari, valent, rellevant i inspirador. No són freqüents, en l’àmbit dels serveis socials, llibres que abordin la complexitat de la intervenció social i, menys encara, que aportin una mirada útil per als professionals que la desenvolupen en la pràctica.

    Les seves autores són set dones que al llarg de les pàgines del llibre transmeten entusiasme, compromís i professionalitat amb l’art (perquè en el fons es tracta d’això) de la intervenció social. És un llibre que neix de la pràctica, perquè totes elles són professionals en exercici. Pràctica que, tamisada per un rigorós procés de reflexió i diàleg, les autores converteixen en unes propostes metodològiques que sens dubte seran útils per als qui hagin de desenvolupar estratègies per abordar les diferents problemàtiques socials que trobem al sistema públic de serveis socials.

    [...]