Fonaments del treball social

54 elements

Tots els elements

  • La variabilitat en la presa de decisions entre professionals de protecció infantil: el rol que juguen les seves característiques personals

    Amaia Mosteiro Pascual, Emma Sobremonte de Mendicuti, Arantxa Rodriguez-Berrio (Author)

    La variabilidad en la toma de decisiones en protección infantil está recibiendo cada vez más atención en el Trabajo Social. Este artículo pre- senta los hallazgos de un estudio cuantitativo que se ha realizado con profesionales de protección infantil en la comunidad autónoma del País Vasco. El objetivo es analizar la variabilidad en la toma de decisiones en protección infantil en función de las características personales de los profesionales que intervienen en dichos casos. El estudio ha explorado através de la metodología de viñetas si la decisión de separar o preservar a la persona menor de edad en su familia está relacionada con variables sociodemográ cas y vivenciales y con la titulación y experiencia profe- sional. Partiendo de la hipótesis de la existencia de variabilidad entre profesionales a la hora de decidir si implementar una medida de preserva- ción familiar o una de separación, este estudio ha encontrado diferencias signi cativas en la decisión en función de la experiencia profesional, de la edad y del hecho de ser padre o madre. En otras variables, los resultados sugieren la importancia de otros factores como el contexto organizacional desde donde se interviene.

     

    Referencias bibliográficas

    Arruabarrena, I., y De Paúl, J. (2011). Valoración de la gravedad de las situaciones de desprotección infantil por los profesionales de protec- ción infantil. Psicothema, 23(4), 642-647.

    Ashton, V. (2004). The effect of personal characteristics on reporting child maltreatment. Child Abuse and Neglect, 28(9), 985-997. doi:10.1016/j.chiabu.2004.03.012

    Banks, S. (1997). Ética y valores en el trabajo social. Barcelona, Espanya: Paidós.

    Baumann, D., Dalgleish, L., Fluke, J., y Kern, H. (2011). The decisi- on-making ecology. Washington, DC, USA: American Humane Association.

    Benbenishty, R., Davidson-Arad, B., López, M., Devaney, J., Spratt, T., Koopmans, C., y Hayes, D. (2015). Decision making in child protec- tion: An international comparative study on maltreatment substan- tiation, risk assessment and intervention recommendations, and the role of professional’s child welfare attitudes. Child Abuse and Neglect, 49, 63-75. DOI:10.1016/j.chiabu.2015.03.015.

    Benbenishty, R., y Davidson-Arad, B. (2012). A controlled study of placement and reuni cation decision in Israel. Presentat a EUSARF. Glasgow, RU.

    Benbenishty, R., Osmo, J., y Gold, N. (2003). Rationales provided for risk assessment recommended: A comparison between Canadian and Is- raeli professionals. The British Journal of Social Work, 33(2), 137-155.

    Britner, P., y Mossler, D. (2002). Professionals’ decision-making about out-of-home placements following instances of child abuse. Child Abuse and Neglect, 26(4), 317-332.

    Burnett, B. (1993). The psychological abuse of latency age children: a survey. Child Abuse and Neglect, 17(4), 441-454.

    Calder, M. (2008). Professional Dangerousness: causes and contempo- rary features. En M. Calder (Ed.), Contemporary risk assessment
in safeguarding children (p. 61-96). Lyme Regis, RU: Russell House Publishing.

    Cash, S. (2001). Risk assessment in child welfare: the art and science. Children and Youth Services Review, 23(11), 811-830. DOI:10.1016/S0190-7409(01)00162-1

    Davidson-Arad, B., y Benbenishty, R. (2016). Child Welfare Attitudes, Risk Assessments and Intervention Recommendations: The Role of Professional Expertise. The British Journal of Social Work, 46(1), 186- 203. DOI:10.1093/bjsw/bcu110

    Davidson-Arad, B., y Benbenishty, R. (2010). Contribution of child pro- tection workers ́attitudes to their risk assessments and intervention recommendations: a study in Israel. Health and Social Care, 18(1), 1-9. DOI:10.1111/j.1365-2524.2009.00868

    Davidson-Arad, B., y Benbenishty, R. (2008). The role of workers’ attitu- des and parent and child wishes in child protection workers’ asses- sments and recommendation regarding removal and reuni cation. Children and Youth Services Review, 30(1), 107-121. DOI:10.1016/j.childyouth.2007.07.003

    Davidson-Arad, B., Englechin-Segal, D., Wozner, Y., y Gabriel, R. (2003). Why social workers do not implement decisions to remove children at risk from home. Child Abuse and Neglect, 27(6), 687-697. DOI:10.1016/S0145-2134(03)00106-6

    Deisz, R., Doueck, H., George, N., y Levine, M. (1996). Reasonable cause: a qualitative study of mandated reporting. Child Abuse and Neglect, 20(4), 275-287. DOI:10.1016/0145-2134(96)00009-9

    Devaney, J., Hayes, D., y Spratt, T. (2017. The In uences of Training and Experience in Removal and Reuni cation Decisions Involving Chil- dren at Risk ofMaltreatment: Detecting a ‘Beginner Dip’. The British Journal of Social Work, 47(8), 2364-2383. DOI:10.1093/bjsw/bcw175

    Drury-Hudson, J. (1999). Decision making in child protection: the use
of theorethical, empirical and procedural kwnoledge by novices and experts and implications for dielwork placements. The British Journal of Social Work, 29(1), 147-69.

    Dukes, R., y Kean, R. (1989). An experimental study of gender and situa- tion in the perception and reportage of child abuse. Child Abuse and Neglect, 13(3), 352-360.

    Ericsson, K., y Chamess, N. (1994). Expert performance: its structure and acquisition. American Psychologist, 49(8), 725-747. DOI:10.1037/0003-066X.49.8.725

    Fernandes do Santos, A. I. (2017). Decision-making processes in child abuse situations. (Tesi doctoral, Universitat do Minho, Braga. Portugal.) Recuperat de https://repositorium.sdum.uminho.pt/bits- tream/1822/48618/1/Ana%20Isabel%20Fernandes%20dos%20Santos. pdf.

    Garrido, M., y Grimaldi, V. (2012). Evaluación del riesgo psicosocial en familias usuarias del Sistema Público de Servicios Sociales de Anda- lucía. Sevilla, Espanya: Junta d’Andalusia, Conselleria de Salut i Ben- estar Social, Agència de Serveis Socials i Dependència d’Andalusia.

    Gold, N., Benbenishty, R., y Osmo, J. (2001). A comparative study of risk assessment and recommended interventions in Canada and Israel. Child Abuse and Neglect, 25(5), 607-622. DOI:10.1016/S0145-2134(01)00228-9

    Helm, D., y Roesch-Marsh, A. (2017). The Ecology of Judgement: A Mo- del for Understanding and Improving Social Work Judgements. The British Journal of Social Work, 47(5), 1361-1376.

    Jent, J., Eaton, C., Knickerbocker, L., Lambert, W., Merrick, M., y Dan- des, S. (2011). Multidisciplinary child protection decision making about physical abuse: determining substantiation thresholds and biases. Children and Youth Services Review, 33(9), 1673-1682. DOI:10.1016/j.childyouth.2011.04.029

    Keddell, E. (2014). Current debates on variability in Child Welfare decisi- on-making: a selected literature review. Social Sciences, 3(4), 916- 940. DOI:10.3390/socsci3040916

    Keddell, E., y Hyslop, I. (2018). Role type, risk perceptions and judge- ments in child welfare: A mixed methods vignette study. Children and Youth Services Review, 87, 130-139. DOI:10.1016/j.childyouth.2018.02.017

    Kemshall, H., Wilkinson, B., y Baker, K. (2013). Working with risk. Cam- bridge, RU: Polity Press.

    Klein, G. (1999). The sources of power. How people make decisions. Cambridge, RU: MIT Press.

    Lwin, K., Fluke, J., Trocméc, N., Fallona, B., y Mishna, F. (2018). Ongoing child welfare services: Understanding the relationship of worker and organizational characteristics to service provision. Child Abuse and Neglect, 80, 324-334. DOI:10.1016/j.chiabu.2018.04.001

    Mandel, D., Lehman, D., y Yuille, J. (1995). Reasoning about removal of a child from home: a comparison of policy of cers and social workers. Journal of Aplied Social Psychology, 25(10), 906-921. DOI:10.1111/j.1559-1816.1995.tb02652.x

    Molina, A. (2012). Toma de decisiones profesionales en el Sistema de Pro- tección Infantil. Observatori de la Infància d’Andalusia, Conselleria de Salut i Benestar. Recuperat de: http://www.observatoriodelain- fancia.es/oia/esp/documentos_ cha.aspx?id=3586

    Mosteriro, A., Beloqui, U., Sobremonte, E., y Rodriguez, A. (2018). Dimensions for argument and variability in child protection decision-making. Journal of Social Work Practice, 32(2),169-187. DOI:10.1080/02650533.2018.1439459

    Mosteiro, A. (2015). La toma de decisiones en protección infantil. El caso de la comunidad autónoma del País Vasco. (Tesi doctoral, Universitat de Deusto, Bilbao.)

    Parada, H., Barnoff, L., y Coleman, B. (2007). Negotiating “professional agency”: social work and decision-making within the Ontario Child Welfare System. Journal of Sociology and Social Welfare, 34(4), 35-56

    Pecnik, N., y Brunnberg, E. (2005). Professionals’ characteristics, victim’s gender, and case assessments as predictors of professional judgments in child protection. Review of Psychology, 12(2), 133-146.

    Portwood, S. (1998). The impact of individuals’ characteristics and ex- periences on their de nitions of child maltreatment. Child Abuse and Neglect, 22(5), 437-452. DOI:10.1016/S0145-2134(98)00008-8

    Regehr, C., LeBlanc, V., Shlonsky, A., y Bogo, M. (2010). The in uence of clinicians’ previous trauma exposure on their assessment of child abuse risk. The Journal of Nervous and Mental Disease, 198(9), 614- 618. DOI:10.1097/NMD.0b013e3181ef349e

    Roscoe, B. (1990). De ning child maltreatment: ratings of parental beha- viors. Adolescence, 25(99), 517-528.

    Rossi, P., Schuerman, J., y Budde, S. (1999). Understanding decisions about child maltreatment. Evaluation Review, 23(6), 579-598. DOI:10.1177/0193841X9902300601

    Ryan, J., Garnier, P., Zyphur, M., y Zhai, F. (2006). Investigating the effects of caseworkers characteristics in child welfare. Children and Youth Services Review, 28(9), 993-1006. DOI:10.1016/j.childyouth.2005.10.013

    Schuerman, J., Rossi, P., y Budde, S. (1999). Decision on placement and family preservation. Agreement and targeting. Evaluation Review, 25(6), 599-618. DOI:10.1177/0193841X9902300602

    Sieracki, J. (2010). In whose best interest? Using an experimental vignet- te to assess factors in uencing placement decisions in child welfare. Chicago, EUA: Loyola University Chicago. Recuperat de http://ecom- mons.luc.edu/cgi/viewcontent.cgi?article=1230ycontext=luc_diss

    Snyder, J., y Newberger, E. (1986). Consensus and differences among hospitals professionals in evaluating child maltreatment. Violence and Victims, 1(2), 125-139.

    Spratt, T., Devaney, J., y Hayes, D. (2015). In and out of home care decisions: The in uence of con rmation bias in developing decision

  • Del diagnòstic social a l’avaluació sociofamiliar en el treball social forense

    Raúl Soto Esteban (Author)

    La mirada profesional del Trabajo Social sobre la realidad que su- cede en los juzgados y tribunales ayuda a los jueces y scales a entender esa complejidad. Pero los juristas piden que los informes sociofamiliares se acompañen de un diagnóstico sobre esa realidad. Un diagnóstico que explique las variables que acompañan las situaciones y propongan las soluciones a esas situaciones de crisis. Paralelamente, en España la profesión de ende que el diagnóstico social es la reserva de actividad profesional. La organización colegial de- manda la exclusividad de esta función y su regulación legal. Este artículo une los conceptos de diagnóstico e informe sociofami- liar, como procesos profesionales complementarios y discute las distintas formas de evaluar e interpretar la complejidad.

     

    Referencias bibliográficas

    Aguilar, M. J., i Ander Egg, E. (2001). Diagnóstico social: conceptos y

    metodología. Buenos Aires: Lumen.
Amaro, S. (2015). Niños víctimas de la violencia. Barcelona: Nova Casa

    Editorial.
Ballestín, B., i Fàbregues, S. (2018). La práctica de la investigación cuali-

    tativa en ciencias sociales y de la educación. Barcelona: UOC. Bronfenbrenner, U. (1987). La ecología del desarrollo humano. Barcelona:

    Paidós.

    Campanini, A., i Luppi, F. (1991). Servicio social y modelo sistémico. Barcelona: Paidós.

    Colom, D. (2008). El diagnóstico social. Vigo. Recuperat de http://hoxe. vigo.org/pdf/Plandrogas/DiagnosticoSocial.pdf

    Cury, S. P., i Arias, A. (2016). Hacia una de nición actual del concepto de “Diagnóstico social”. Breve revisión bibliográ ca de su evolución. Alternativas. Cuadernos de Trabajo Social, 23, 9-24.
DOI: 10.14198/ALTERN2016.23.01

    Díaz, E., i Fernández, P. (2013). Conceptualización del diagnóstico en Trabajo Social: necesidades sociales básicas. Cuadernos de Trabajo Social, 26(2), 431-443.

    Generalitat de Catalunya (2018). EATAF-ORIENTA [app móvil]. Recupe- rat de http://cejfe.gencat.cat/ca/formacio/gestcon/cop/admin-justicia/ eataf/presentacio-app/

    Garzón, R. D. (2016). La evidencia en trabajo social forense. Recuperat de http://www.actiweb.es/rugarzon/archivo2.pdf

    Garzón, R. D. (2017). El trabajo social en el campo de la acción forense. En S. Amaro, i C. S. Krmpotic (Coord.), Diccionario internacional de trabajo social en el ámbito sociojurídico (p. 279-289). Barcelona: Nova Casa Editorial.

    Lima, A. (2018). Discurs. En III Congreso Internacional y XII Congreso de Facultades y Escuelas de Trabajo Social, 14-16 noviembre 2018, Bilbao. Recuperat de http://www.analimats.com/discurso-de-ana-li- ma-para-el-iii-congreso-internacional-y-xii-congreso-de-faculta- des-y-escuelas-de-trabajo-social-cifets-18/

    Loaiza, M. (2012). La investigación en el campo sociojurídico: validación de la información en la intervención profesional desde un enfoque cualitativo. En A. Ponce de León, i C. S. Krmpotic (Coord.), Trabajo Social Forense (p. 197-211). Buenos Aires: Espacio.

    Martín, M. (1996). Manual de indicadores para el diagnóstico social. Colegio O cial de Diplomados en Trabajo Social y Asistentes Socia- les de la Comunidad Autónoma Vasca. Recuperat de https://www. cgtrabajosocial.es/ les/51786ad45be4d/Manual_de_indicadores_ para_el_diagnstico_social.pdf

    Mateos, J., i Ponce de León, L. (Coord.) (2016). El trabajo social en el ámbito judicial. Madrid: COTS.

    Ponce de León, A., i Krmpotic, C. S. (2017). Trabajo social e intervención sociojurídica en la Argentina. En S. Amaro, i C. S. Krmpotic, Dicci- onario internacional de trabajo social en el ámbito sociojurídico (p. 347-365). Barcelona: Nova Casa Editorial.

    Quintero, A. M. (2012). El peritaje social en la perspectiva colombia-
na: fundamentos e instrumentalidad. En A. Ponce de León, i C. S. Krmpotic (Coord.), Trabajo Social Forense (p. 267-281). Buenos Aires: Espacio.

    Richmond, M. (1917). El caso social individual, el diagnóstico social. Madrid: Talasa.

    Ruiz-Callado, R., i Alcázar, R. (2017). Factores determinantes en la atri- bución de la custodia compartida. Un estudio sociológico en los juz- gados de familia. En D. Becerril, i M. Venegas, (Coord.), La custodia compartida en España (p. 109-124). Madrid: Dykinson.

    Ruiz, P. (2003). El trabajador social como perito judicial. Zaragoza: Libros Certeza.

    Ruiz, P. (2013). El trabajador social forense en los tribunales españoles. Málaga: Colegio O cial de Trabajadores Sociales de Málaga.

    Simón, M. (2018). La valoración social y familiar: lesiones y secuelas sociales. En J. González Fernández (Coord.), Manual de atención y valoración pericial en violencia sexual (p. 387-408). Barcelona: Bosch.

    Soto, R. (2016). El trabajo social familiar: una ayuda para el sistema judi- cial en las crisis conyugales (Tesis doctoral, Universidad Compluten- se de Madrid, Madrid).

    Travi, B. (2012). El diagnóstico y el proceso de intervención en trabajo social: hacia un enfoque comprehensivo. En A. Ponce de León, i C. S. Krmpotic (Coord.), Trabajo Social Forense (p. 169-196). Buenos Aires: Espacio.

  • Reflexions sobre les oportunitats i dificultats de la fundamentació teòrica i metodològica en el Treball Social

    Arantxa (Author)

    Aquest article té com a objecte vincular les raons de l’escassa fo- namentació teòrica i metodològica del treball social amb la tesi de la (des) professionalització. S’hi fa una anàlisi del malestar sentit pels treballadors socials en el seu quefer professional, que afecta la seva identitat i el seu reconeixement social. En la primera part de l’article es presenta un marc conceptual sobre el sistema de professions, la tesi de la desprofessiona- lització i els riscos que afecten el treball social a Espanya. En la segona part es presenten els discursos en relació amb l’objecte d’aquest article: (a) monopoli de coneixement feble, (b) la necessària retroalimentació de la pràctica, (c) treball social professional amb treball social acadèmic i (d) treball social en relació amb altres professions. La metodologia utilitzada ha estat l’anàlisi del discurs en cinquanta entrevistes en profunditat a experts en treball social. S’arriba a la conclusió que l’autore exió, la for- mació i el coneixement profund de les paradoxes que viu el treball social són elements clau per convertir els riscos en potencialitats.

     

    Referencias bibliográficas

    Abbott, A. (1988). The System of professions: An essay on the division of expert labor. Chicago: University of Chicago Press.

    Alonso, L. E. (1998). La mirada cualitativa en sociología. Madrid: Alianza Universidad.

    Alonso, L. E., y Callejo, J. (1999). El análisis del discurso: del postmodernismo a las razones prácticas. Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 88, 37-73.

    Brezmes, M. (2008). El Trabajo Social en España: una profesión para la democracia. Murcia: Universidad de Murcia.

    Brown, P., Lauder, H., y Ashton, D. (2011). The Global Auction: The broken promises of Education, Jobs and Incomes. Oxford: University Press.

    Conde, F. (2009). Análisis sociológico del sistema de discursos. Cuadernos Metodológicos, 43. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas.

    Dominelli, L. (1996). Deprofessionalizing Social Work: Anti-Oppressive Practice, Competencies and Postmodernism. British Journal of Social Work, 26(2), 153-175. doi: 10.1093/oxfordjournals.bjsw.a011077

    Dressel, P., Walters, M., Sweat, M., Clayton, O. Jr., y Chandler-Clayton, A. (1988). Deprofessionalization, Proletarianization, and Social Welfare Work. The Journal of Sociology & Social Welfare, 15(2), 113-131.

    Fabricant, M. (1985). The Industrialization of Social Work. Social Work, 5, 389-395. doi:10.1093/sw/30.5.389

    Gambrill, E. (2001). Social Work: An Authority-Based Profession. Research on Social Work Practice, 11(2), 166-175.

    Harris, J., y White, V. (2013). A Dictionary of Social Work and Social Care. Oxford: Oxford University Press.

    Healy, K., y Meagher, G. (2004). The Reprofessionalization of Social Work: Collaborative Approaches for Achieving Professional Recognition. British Journal of Social Work, 34, 243-260. doi: 10.1093/bjsw/bch024

    Iturrieta, S. E. (2014). Sociología y Trabajo Social en el mercado laboral chileno. Un análisis sociológico. (Tesis doctoral inédita, Universidad de Granada, Granada.) Recuperado de http://digibug.ugr.es/handle/10481/30853#.VrmYNvnhBD8

    Krmpotic, C. S. (2009). Identidad y alienación en Trabajo Social, en un contexto de reformas sociales, desprofesionalización y proletarización. Margen, 56, 1-10.

    Larson, M. S. (1977). The rise of Professionalism: A Sociological Analysis. Berkeley: University of California Press.

    Martín, M. (2013). La construcción de la identidad en Trabajo Social. Análisis de una trama hilvanada por sus personajes. (Tesis doctoral inédita, Universidad Complutense de Madrid. Facultad de Trabajo Social, Madrid.)

    NASW (2008). Deprofessionalization and Reclassification. Recuperado de https://www.socialworkers.org/da/da2008/finalvoting/documents/ Deprofessionalization%20and%20Reclassification%20%202nd%20 Round%20Final%20-%20Clean.pdf

    Randall, G. E., y Kindiak, D. H. (2008). Deprofessionalization or Postprofessionalization? Reflections on the State of Social Work as a Profession. Social Work in Health Care, 47(4), 341-354. doi: 10.1080/00981380802173855

    Verde. C. (2008). La exigencia de renovación del Trabajo Social en contextos postbienestaristas. Revista de Treball Social, 184, 45-57.

    Zamanillo, T. (2018). Epistemología del Trabajo Social. De la evidencia empírica a la exigencia teórica. Madrid: Ediciones Complutense

  • Recuperació de l’Arxiu de l’Escola de Treball Social de la Universitat de Barcelona

    Josep Antoni López Rodríguez (Author)

    Aquest article es planteja contribuir a la tasca divulgativa del pro- jecte de recuperació i conservació de l’Arxiu històric de l’Escola de Treball Social de la Universitat de Barcelona. L’Arxiu conserva documentació prèvia a l’any de la constitució o cial de l’Escola (1953). L’article s’estructura en dues parts. En la primera, es ressegueix el recorregut històric de l’Escola de Treball Social de Barcelona per contribuir a la contextualització en la qual sorgeix i les in uències posteriors; en la segona part, s’exposen alguns dels resultats de la tasca de recuperació de l’arxiu, concretament alguns dels trets signi catius de les tesines presen- tades entre els anys 1957 i 1989 (nomenclatura de l’època per identi car el que en l’actualitat s’anomena Treball de Fi de Grau). Aquest projecte pretén que aquesta recerca sigui col·laborativa en- tre les persones i entitats implicades, i que contribueixi a interpel·lar-nos en la comprensió i (re)comprensió de la nostra història.

     

    Referencias bibliográficas

    Adorno, T. W. (2001). Epistemología y ciencias sociales. Madrid: Cátedra.

    Aguilar, A. (2010). La huella de la bene cencia en los Servicios Sociales. Zerbbitzuan, 48, 9-16.


    Barbero, J. M., Feu, M., Ramírez, P., i Díaz, H. (2009). Treball social a Catalunya: 1932-1978. Barcelona: Hacer.


    Estruch, J., i Güell, A. M. (1976). Sociología de una profesión: los asistentes sociales. Barcelona: Península.


    González, M. A. (1975). Aproximación a la historia social del trabajo en Europa. Madrid: Ediciones Júcar.

    López, J. A. (2017). In uència i contribució dels corrents teòrics en Socio- logia al naixement i con guració de la disciplina del Treball Social: el cas de l’Escola de Treball Social de la Universitat de Barcelona (1955- 2013). (Tesi doctoral, Universitat de Barcelona). Recuperat de https:// www.tesisenred.net/handle/10803/454879?locale-attribute=ca_ES

    Molina, M. V. (1994). Las enseñanzas del trabajo social en España, 1932- 1983: estudio socio-educativo. Madrid: UPCO.

    Sabater, J. (2002). L’ICESB: 1951-2001: crònica de mig segle al servei de l’Esglèsia i la societat catalanes. Barcelona: Claret.

    Vilà, A. (2005). Els Serveis socials a Catalunya: una visió històrica. Giro- na: Diputació de Girona.

ac