Editorial invitado. El trabajo social frente a la guerra: un clamor de paz y justicia social

Resum

El més inquietant d’una època no és només la violència que pateix, sinó la violència a la qual comença a acostumar-se. Poques derrotes morals són tan greus com aquesta. A abril de 2026, les guerres que assolen Ucraïna, Gaza, Sudan, Myanmar, l’est de la República Democràtica del Congo, Iemen i Síria, juntament amb l’ofensiva dels Estats Units i Israel contra l’Iran i la violència armada que esquinça Haití, dibuixen un mapa tètric de devastació. Tots aquests conflictes remeten a una mateixa derrota moral repetida sota noms diferents: la incapacitat col·lectiva de protegir la vida humana allà on es veu amenaçada.

Davant d’aquesta realitat, el treball social no clama des de la perifèria, sinó des del cor mateix de la seva identitat. Perquè sorgeix allà on una societat decideix que la dignitat humana no pot dependre de la força, dels diners, de l’origen, de l’estatus ni del poder dels uns sobre els altres. Es reconeix, en suma, allà on tota persona és considerada portadora d’un valor inherent, on els drets humans no són una concessió, sinó un fonament, i on la vulnerabilitat no empetiteix ningú, sinó que reclama cura, protecció i responsabilitat compartida.

(...)