La demolició controlada del Sistema d’Atenció a la Dependència

Resum

La Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i d’Atenció a les persones en situació de dependència ha aconseguit èxits importants que no hem de subestimar: s’han articulat nous sistemes en temps rècord, s’han fet més de dos milions de valoracions individuals i s’ha donat atenció a gairebé un milió de persones; a més la Llei 39/2006 ha posat en l’agenda pública i dels mitjans de comunicació al sistema de serveis socials, fins ara un gran oblidat. Però també coneixem els errors i els llasts: un sistema de finançament inadequat, insuficient i trampós; la disparitat en la gestió entre comunitats autònomes que provoca desigualtats territorials en l’exercici dels drets; l’abús de les prestacions econòmiques davant els serveis; la desatenció permanent a dues-centes mil persones, titulars de dret, que veuen com demoren seu expedient fins a límits desesperants o una manca de transparència informativa. El resultat d’abandonar aquesta política és obvi: destrucció de la xarxa de serveis, tancament d’empreses del sector, pèrdua de llocs de treball, descensos en la recaptació pública (retorns) i, com a única sortida per a les persones, el refugi en unes prestacions econòmiques cada vegada més miserables a les famílies que tinguin cura dels seus davant la impossibilitat de pagar serveis.