Salud

36 elementos

Todos los ítems

  • Conocimiento y actitudes respecto al documento de voluntades anticipadas en un centro residencial para personas mayores

    Núria Gallart Guivernau (Author)

    En aquest estudi es pretén analitzar el grau de coneixement del document de voluntats anticipades (DVA) que tenen els treballadors i els residents d’un centre residencial per a persones grans, i la seva actitud cap a aquest document. Per fer-ho, es proposa una aproximació teòrica a conceptes relacionats amb el DVA: la prevalença, la utilització, el coneixement i l’actitud cap a aquest document per part del personal assistencial i el rol del treball social en aquest aspecte. Es dissenya el marc metodològic a través d’entrevistes a diversos professionals del centre residencial i d’un grup de discussió amb la participació de residents del centre. També participen en l’estudi, a través d’entrevistes, professionals de l’àmbit d’acció socioeducativa en gent gran, persones externes que es consideren referents en aquest terreny. L’anàlisi dels resultats posa en relleu el desconeixement del DVA per part dels professionals i residents del centre, tot i que hi tenen una actitud positiva, i la necessitat expressada per tots dos col·lectius de
    formació en aquest àmbit i de la incorporació del DVA al centre residencial com un aspecte determinant en la gestió del dret a morir dignament.

     

    Referencias bibliográficas

    Aguilar-Sánchez, J. M., Cabañero-Martínez, M. J., Puerta-Fernández, F., Ladios-Martín, M., Fernández-de-Maya, J., i Cabrero-García., J. (2018). Grado de conocimiento y actitudes de los profesionales

    sanitarios sobre el documento de voluntades anticipadas. Gaceta Sanitaria, 32(4), 339-345. Scielo. https://scielo.isciii.es/pdf/gs/v32n4/0213-9111-gs-32-04-339.pdf

    Bachiller, A. (2004). Testamento vital: la opinion médica en la provincia

    de Valladolid. Metas de Enfermería, 7(4), 24-7.

    Barbour, R. (2013). Los grupos de discusión en investigación cualitativa. Ediciones Morata.

    Batchelor, P., Haralambous, B,. Nolte, L., Mackell, P., Fearn, M., Hwang, K. Detering, K. (2017). Advance Care Planning: Aged Care Implementation Guide. Austin Health, Melbourne. Recuperat 18 febrer 2020, de https://www.advancecareplanning.org.au/docs/default-source/acpa-resource-library/acpa-publications/advancecare-planning-in-aged-care-implementation-guide.pdf

    Beauchamp., T. L., i Childress, J. F. (1979). Principles of biomedicalethics. Oxford University Press.

    Bern-Klug, M., Gessert, C., i Forbes, S. (2001). The need to revise assumptions about the end of life: Implications for social work practice. Health & Social Work, 26(1), 38-47.

    Colom, D. (2008). El trabajo social sanitario. Siglo XXI.

    Comitè de Bioètica de Catalunya. (2010). Consideracions sobre el document de voluntats anticipades. Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Recuperat 16 gener 2020, de http://canalsalut.gencat.cat/web/.content/_A-Z/V/voluntats_anticipades/documents/cdva2010.pdf

    Decret 175/2002, de 25 de juny, pel qual es regula el Registre de voluntats anticipades. DOGC núm. 3665 (2002).

    Hanzeliková, A. (2016). Introducción a la investigación sociosanitaria: Diseño de estudios cualitativos características generales y conceptos básicos de la investigación cualitativa. Enfermería en

    Cardiología, 23(68), 25-29. Enfermería en Cardiología. https://www.enfermeriaencardiologia.com/wp-content/uploads/68_01.pdf

    Hildén, H. M., Louhiala, P., i Palo, P. (2004). End of Life Decisions: Attitudes of Finnish Physicians. Journal of Medical Ethics, 30(4), 5-362.

    Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya. BOE núm. 172 (2006).

    Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals. BOE núm. 294 (2018).

    Llei 21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets d’informació concernent la salut i l’autonomia del pacient, i la documentació clínica. DOGC núm. 3303 (2001).

    Llei 41/2002, de 14 de novembre, bàsica reguladora de l’autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d’informació i documentació clínica. BOE núm. 274 (2002).

    Luptak, M. (2004). Social work and end-of-life care for older people: A historical perspective. Health & Social Work, 29(1), 7-15.

    Martínez, K. (2007). Los documentos de voluntades anticipadas. Anales del Sistema Sanitario de Navarra, 30 (Supl. 3), 87-102.

    Morgan, S., i Yoder, L. (2012). A concept analysis of person-centred care. Journal of Holistic Nursing, 30(1), 6-15.

    Mouton, C., Teno, J. M., Mor, V., i Piette, J. (1997). Communication of Preference of Care Among Human Immunodeficiency Virus-Infected Patients. Arch Fam Med. 6(4), 7-342.

    Sanz-Ortiz, J. (2006). ¿Es posible gestionar el proceso de morir? Voluntades anticipadas. Medicina Clínica, 126(16), 3-620.

    Saralegui, I., Monzón, J. L., i Martín, M. C. (2004). Instrucciones previas en medicina intensiva. Medicina Intensiva, 28(5), 61-256.

    Simón, P., Tamayo, M. I., Vázquez, A., Durán, A., Pena, J., i Jiménez, P. (2008). Conocimientos y actitudes de los médicos en dos áreas sanitarias sobre las voluntades vitales anticipadas. Atención Primaria, 40(2), 6-61.

    Taylor, S. i Bogdan, R. C. (1987). Introducción a los métodos cualitativos de investigación. Paidós.

    Velasco, T. R., i Rayón, E. (2016). Instrucciones previas en cuidados intensivos: competencias de los profesionales sanitarios. Medicina Intensiva, 40(3), 62-154.

    Wenger, N. S., Kanouse, D. E., i Collins, R. L. (2001). End-of-life discussions and preference among persons with HIV. JAMA, 285(22), 7-2880.

  • La intervención social en los CDIAP: una revisión continua

    Adela Rodríguez Civil, Jaume García Hernández, Gergana Dimitrova Aladzhova, Andrea V. Rodríguez Erazú, Sunsi Segú Colomé (Author)

    Hi ha un consens generalitzat en atenció precoç sobre la importància que tenen la família i l’entorn en el desenvolupament infantil i en el fet que promoure unes condicions ambientals o contextuals òptimes millora la qualitat de vida, així com el desenvolupament global dels infants.


    La contínua evolució que es produeix en la societat i en l’entorn exigeix que l’atenció proporcionada als infants i a les seves famílies en els centres de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP) sigui adaptada a aquest canvi constant. Per aquest motiu, el present article revisa els documents i instruments que fins avui han servit de guia i  orientació en l’atenció a les necessitats sociofamiliars que presenten les famílies en el marc de l’atenció precoç i, per altra banda, presenta el JADE, una proposta d’eina diagnòstica flexible i de fàcil adaptació a la liquiditat de les realitats actuals i un model de la seva implementació als CDIAP de Catalunya.

     

    Referencias bibliográficas

    Cardona, O. (2004). The need for rethinking the concepts of vulnerability and risk from a holistic perspective: a necessary review and criticism for effective risk management. Dins G. Bankoff (Ed.), Mapping vulnerability. Disasters, development and people, (37-52). Earthscan. Academia. Recuperat 1 maig 2021, de https://www.academia.edu/18707404/Mapping_Vulnerability_Disasters_Development_and_People

    Decret 261/2003, de 21 d’octubre, pel qual es regulen els serveis d’atenció precoç, DOGC núm. 4002 (2003).

    Escartín, M. (1992). Manual de Trabajo Social: Modelos de pràctica profesional. Aguaclara.

    Federación Estatal de Asociaciones de Profesionales de Atención Temprana i GAT. (2004). Organización Diagnóstica para la Atención Temprana: Manual de instrucciones. Real Patronato sobre Discapacidad. GAT. Recuperat 1 maig 2021, de http://gatatenciontemprana.org/wp-content/uploads/2019/05/odat.pdf

    Flament, C. (1987). Pratiques et représentations sociales. Dins J. Beauvois, R. Joule i J. Monteil, Perspectives cognitives et conduites sociales. Théories implicites et conflits cognitifs (p. 143-150). Delval.

    García, J., González, M. D., Pola, M., i Rodríguez, A. (2014). Àmbit social de l’organització diagnòstica per a la xarxa de CDIAP de Catalunya. Unió Catalana de Centres d’Atenció Precoç. Recuperat 1 maig 2021, de https://www.uccap.cat/files/glossari_09-01-2015.pdf

    García, J., (2020). La construcción del diagnóstico social en atención temprana. Profesionales, intervenciones y representaciones de la familia social. Universitat Autònoma de Barcelona.

    Hamilton, G. (1923). Progress in Social Case Work. Some changes in Social Case Work. National Conference on Social Welfare. Official proceedings of annual meeting. Recuperat 1 octubre 2019, de https://quod.lib.umich.edu/n/ncosw/ACH8650.1923.001/347?rgn=full+text;view=image

    Lippmann, W. (1922). La opinión pública. Compañía General Fabril Editora.

    Moscovici, S. (1961). El psicoanálisis, su imagen y su público. Huemul.

    Stallings, R. (1997). Sociological theories and disaster studies. Article preliminar 249 de la Distinguished Lecture on Disaster and Risk al Disaster Research Center, Departament de Sociologia i Justícia Criminal, Universitat de Delaware, Newark, 17 abril 1997. Recuperat 1 maig 2021, de http://citeseerx.ist.psu.edu/viewdoc/download?doi=10.1.1.844.6650&rep=rep1&type=pdf

    Wisner, B., Blaikie, P., Cannon, T., i Davis, I. (2004). At risk: natural hazards, people’s vulnerability and disasters. Routledge. Recuperat 1 maig 2021, de http://www.geo.mtu.edu/volcanoes/06upgrade/Social-KateG/Attachments%20Used/AtRiskReview.pdf.pdf

  • Avanzando en el proceso de construcción del sistema de información del Trabajo Social sanitario en Cataluña

    Esther Martínez Plaza, Victòria Mir Labalsa, Jordi Riba Cebrián (Author)

    L’aportació del treball social en l’àmbit de salut permet tenir present, des del sistema sanitari, els factors socials que interfereixen o poden interferir en el procés de salut-malaltia. Conscients de la seva transcendència, destaquem la importància de disposar d’una eina eficaç que en faciliti la detecció i identificació, de forma sistematitzada i compartida als diferents sistemes de salut de Catalunya.

    Aquest article descriu el procés que s’ha seguit per elaborar una nova proposta de sistemes d’informació de treball social sanitari adreçada als serveis de salut comunitaris, que formarà part de l’actual sistema d’informació amb la seva incorporació a la plataforma Estació Clínica d’Atenció Primària (eCAP).

    El procés s’inicia a partir de la constitució d’un grup de treball format per treballadors socials de l’àmbit de la salut comunitària que permet l’anàlisi i la posada en comú dels diferents sistemes d’informació i registre aportats pels diferents professionals i, des del treball col·laboratiu, es defineixen els factors protectors i de risc de les diferents dimensions que avalua el sistema. Entre les conclusions destaquem la força que l’eina pot tenir en el suport metodològic i la importància de la continuïtat del grup de treball per garantir l’eficàcia de la seva implementació.

     

    Referencias bibliográficas

    Acosta Rodríguez, N., Aymerich Bolta, E., Benages Nozal, A., Burillo Gil, I., Cue Piedra, P., González Pi, M., Herzog Portero, S., Martínez Fresneda, L., Martinez Herrerias, J. F., Mora del Pino, M., Olivas Flores, A., Reina Olmo, V., i Serrano Aceña, C. (2010). Manual Diagnòstic social en salut mental. Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya. https://www.tscat.cat/content/manual-diagnostic-social-en-salut-mental

    Asua Batarrita, J. (2005). Entre el consenso y la evidencia científica. Gac Sanit, 18(1), 65-70. Scielo. http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0213-91112005000100013

    Boada, C., Mas, E., Miñarro, E., i Riudor, X. (2018). Polítiques de suport a les famílies. Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya. Recuperat 24 juny 2021, de https://ctesc.gencat.cat/doc/doc_19925410_1.pdf

    Busquet i Duran, X. (2017). L’Hexàgon de la Complexitat. Intercanvis: Papers de Psicoanàlisi / Intercambios: Papeles de Psicoanálisis, 38, 86-106. RACO. https://www.raco.cat/index.php/Intercanvis/article/view/330764

    Campos-Vidal, J. F., Cardona-Cardona, J., i Cuartero-Castañer, M. E. (2017). El diagnóstico relacional colaborativo (I). Alternativas: Cuadernos de Trabajo Social, 24, 67-90. https://doi.org/10.14198/altern2017.24.05

    Colom Masfret, D. (2012). El Diagnóstico Social Sanitario: Aval de la intervención y seña de identidad del trabajo social sanitario. Universitat Oberta de Catalunya.

    Constitución española, BOE núm. 311, páginas 29313 a 29424 (1978). Recuperat 24 juny 2021, de https://www.boe.es/boe/dias/1978/12/29/pdfs/A29313-29424.pdf

    Departament de Salut (Ed.). (2017). Pla Director de Sistemes d’Informació del SISCAT. Generalitat de Catalunya. Recuperat 24 juny 2021, de https://pdsisbloggencat.files.wordpress.com/2018/02/pla_director_final_v27.pdf

    Direcció General de Planificació en Salut (Ed.). (2016). Pla de Salut de Catalunya 2016-2020: Un sistema centrat en la persona: públic, universal i just. Departament de Salut, Generalitat de Catalunya. Recuperat 24 juny 2021, de https://salutweb.gencat.cat/web/.content/_departament/pla-de-salut/Pla-de-salut-2016-2020/documents/Pla_salut_Catalunya_2016_2020.pdf

    Direcció General de Planificació en Salut (Ed.). (2019). El procés asistencial d’atenció a la cronicitat i la complexitat a la xarxa d’atenció primària: Estratègia Nacional d'Atenció Primària i Salut Comunitària (ENAPISC). Departament de Salut, Generalitat de Catalunya. Recuperat 24 juny 2021, de http://salutweb.gencat.cat/web/.content/_ambits-actuacio/Linies-dactuacio/Estrategies-de-salut/enapisc/enapisc-cronicitat-complexa.pdf

    FEANTSA. (2008). El papel de la vivienda en la exclusión residencial. Vivienda y Sinhogarismo. Tema anual 2008. FEANTSA. Recuperat 24 juny 2021, de https://www.feantsa.org/download/08_european_report_feantsa_housing_final_es7074115848578375806.pdf

    Grup de treball Suport a l’Exercici de la Capacitat. (2017). Suport a l’exercici de la capacitat. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, Generalitat de Catalunya.

    Ley Orgánica 3/2018, de 5 de diciembre, de Protección de Datos Personales y garantía de los derechos digitales, BOE núm. 294 § 16673 (2018). Recuperat 24 juny 2021, de https://www.boe.es/eli/es/lo/2018/12/05/3/dof/spa/pdf

    Mir, V. (2018). Una mirada a l’atenció social sanitària. Treball Social Sanitari ICS. Recuperat 24 juny 2021, de https://treballsocialsanitariics.files.wordpress.com/2018/12/Una-mirada-a-latenció-social-sanitària.pdf

    Munuera Gómez, P. (2002). Gordon Hamilton (1892-1967) y la importancia del registro social. Trabajo Social Hoy, 35(35), 143-152.

    Observatori del Sistema de Salut de Catalunya. (2017). Desigualtats socioeconòmiques en la salut i la utilització de serveis sanitaris públics en la població de Catalunya: Observatori sobre els efectes de la crisi en la salut de la població. Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya, Agència de Salut Pública de Catalunya, Generalitat de Catalunya.

    Reglamento (UE) 2016/679 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 27 de abril de 2016, relativo a la protección de las personas físicas en lo que respecta al tratamiento de datos personales y a la libre circulación de estos, Diario Oficial de la Unión Europea núm. L119/1 (2016). Recuperat 24 juny 2021, de https://www.boe.es/doue/2016/119/L00001-00088.pdf

    Riba Cebrián, J. (2017). Sistemas de información en trabajo social sanitario. JRIBACE.ES: Página de Trabajo Social Sanitario Por Jordi Riba. https://jribace.es/2017/01/09/sistemas-de-informacion-en-trabajo-social-sanitario/

    Richmond, M. E. (2005). Diagnóstico social. Siglo XXI Editores.

    Rojo, R. (2012). La presencia del Trabajo Social en el entorno de la Historia Clínica Digital E-Cap en la Atención Primaria de Salud en Catalunya. Trabajo Social y Salud, 72, 131-146.

    Sluzki, C. E. (1996). La red social: frontera de la practica sistemica. Gedisa.

    Soler Boada, M., i Riba Cebrián, J. (2014). Tabla de indicadores para el diagnóstico social “sanitario” de los usuarios de la sanidad (TADIS 2014). Agathos: Atención Sociosanitaria y Bienestar, 2, 26-35.

    Subcomissió de Treball Social Sociosanitari. (2016). Guia de diagnòstics socials en l’àmbit de la salut. Consorci de Salut i Social de Catalunya. Recuperat 24 juny 2021, de http://www.consorci.org/media/upload/pdf/guia_diagnosticssocials_csc_1463063642.pdf

    Treball Social Sanitari ICS. (2020, febrer 9). Sistemes de registre de l’atenció del treball social en el sistema sanitari [Entrada blog]. Wordpress. Recuperat 24 juny 2021, de https://treballsocialsanitariics.wordpress.com/2020/02/09/sistemes-de-registre-de-latencio-del-treball-social-en-el-sistema-sanitari/

  • Programa NIU: una experiencia de intervención conjunta entre los servicios sociales básicos y los servicios de salud de Granollers

    Clara Barranco Flores, Ana Aranda Castán (Author)

    El Programa NIU, impulsat pels Serveis Socials de l’Ajuntament de Granollers, pretén donar atenció i acompanyament a dones embarassades en situació de risc social i sanitari.

    Es tracta d’un programa de prevenció durant la gestació i en la futura família un cop hagi nascut el nadó i fins que la criatura hagi fet l’any de vida.

    Es tenen en compte els condicionants negatius que envolten les possibles participants: les situacions de violència, la soledat, l’edat, la inestabilitat emocional, la manca o la irregularitat de seguiment mèdic, l’abandonament de la parella, la situació econòmica i els antecedents mèdics a escala orgànica i mental, entre altres situacions.

    L’objectiu bàsic del Programa NIU és prevenir possibles situacions de maltractament prenatal i negligència o maltractament durant els primers mesos de vida del nadó. Aquest objectiu es treballa mitjançant el suport emocional i l’acompanyament a les gestants/mares: se’ls facilita informació, capacitació i orientació en aspectes de salut, legals, de promoció del vincle mare-infant.

    El desenvolupament d’aquest programa es fa possible gràcies al treball conjunt entre les unitats de treball social sanitari i les de serveis socials bàsics de la ciutat, que detecten, diagnostiquen i deriven les mares participants, així com el treball de les educadores de l’espai grupal setmanal en què es troben les participants i el suport individual proporcionat per la treballadora familiar als domicilis i durant els acompanyaments.

     

    Referencias bibliográficas

    Comitre, M., Fernández E., López T., Montserrat, M., Sayas, P., Vega T., et al. (2012). Guia d’intervenció del Treball Social Sanitari. València: Generalitat Valenciana, Conselleria de Sanitat.

    Goldstein, E. (1984). Ego psychology and social work practice. Nova York: Collier Mcmillan.

    Payne, M. (1995). Teorías contemporáneas del trabajo social. Barcelona: Paidós.

    Protocol d’actuació davant de maltractaments en la infància i l’adolescència en l’àmbit de la salut (2019). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Salut.

    Protocol de salut de seguiment de l’embaràs a Catalunya (2019). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Salut, Agència de Salut Pública de Catalunya.

    Ruiz-Tagle et. al (2015). Embarazo vulnerable. Realidad y propuestas. Santiago de Chile: Ideapaís. Comunidad y justicia.

    Soriano Faura, F. J. (2015). Promoción del buen trato y prevención del maltrato en la infancia en el ámbito de la atención primaria de salud. Recuperat de http://previnfad.aepap.org/monografia/maltrato-infantil

    Marc legal

    Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència. DOGC núm. 5641, de 2 de juny de 2010.

    Ordre BSF/331/2013, de 18 de desembre, per la qual s’aproven les llistes d’indicadors i factors de protecció dels infants i adolescents. DOGC núm. 6530, de 30 de desembre del 2013.

    Reglament municipal de prestacions econòmiques d’urgències socials de Granollers. Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, de 2 de maig de 2018.

  • El rol del Trabajo Social en la Xarxa de Salut Mental i Addiccions (XSMiA) de Girona

    Xavier Solench Arco, Xavier Casademont Falguera (Author)

    A partir del 1978, les primeres treballadores socials s’incorporen a l’àmbit de la salut mental a l’Hospital Psiquiàtric de Salt. Quaranta anys més tard, aquestes professionals han esdevingut una peça clau en el model d’atenció a la salut mental a Girona. Aquest article té com a objectius: 1) analitzar com s’introdueix el treball social a la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de Girona (XSMiA) de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS); 2) examinar l’evolució que ha experimentat aquesta figura professional; i 3) identificar els reptes de futur que albiren les professionals. La recerca s’estructura en cinc dimensions d’anàlisi: el tipus d’intervencions i les tasques desenvolupades; la representació, el rol i el valor dins dels equips; les dificultats pròpies de la seva incorporació; i finalment els reptes de futur identificats per les professionals. Des d’un punt de vista metodològic, la
    informació s’ha obtingut mitjançant l’exploració teòrica, la recerca documental i els discursos dels professionals, adquirits mitjançant l’entrevista semiestructurada. Entre d’altres, la recerca constata que la figura del treball social a la XSMiA està consolidada i gaudeix d’un cert reconeixement, tot i que la indefinició de la professió en l’àmbit sanitari és un element que dificulta la delimitació de les seves funcions i el tipus d’intervencions.

     

    Referencias bibliográficas

    Aparicio, V. (1980). Análisis de la transformación del Hospital Psiquiátrico de Salt. En González de Chávez (Ed.), La transformación de la asistencia psiquiátrica (p. 553-565). Madrid: Editorial Mayoria.

    Aparicio, V. (2019). Salt: una institució qüestionada. Revista de Girona, 313, 63-67.

    Capellá, A. (2001). La reforma en Salud Mental en Cataluña: el modelo catalán. Revista de la Asociación Española de Neuropsiquiatría, 79, 101-128.

    Carballeda, A. J. M. (2012). La intervención del Trabajo Social en el campo de la Salud Mental. Algunos interrogantes y perspectivas. V Xerte, 38. Recuperat de http://www.margen.org/suscri/margen77/carballeda77.pdf

    Castells, N., Puigdevall, N., i Reixach, F. (1989). L’Hospital Santa Caterina de Girona. Girona: Diputació de Girona

    CatSalut. Servei Català de la Salut (2003). Pla de Serveis Individualitzats (PSI). Quaderns de salut mental 2. Barcelona: Consell Assessor sobre Assistència Psiquiàtrica i Salut Mental.

    Col·lectiu de treballadors i treballadores socials de l’Institut d’Assistència Sanitària de Girona (2014). Document base: Pla funcional (Document intern de treball inédit). Salt: Institut d’Assistència Sanitària.

    Col·legi Oficial de Diplomats en Treball Social i Assistents Socials de Catalunya. (2001). Funcions del Treballador Social al camp de la Salut Mental. Barcelona: Grup de Treball de Salut Mental. Recuperat de http://www.tscat.cat/content/funciones-del-trabajador-social-en-el-campo-de- salud-mental

    Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (2016). Intervenció de Treball Social en Salut Mental. Actualització del Monogràfic 2: Funcions del Treballador Social en el Camp de la Salut Mental. Barcelona: Grup de Treball de Salut Mental.

    Colom, D. (2008). El Trabajo Social Sanitario. Atención primaria y atención especializada. Teoría y práctica. Madrid: Siglo XXI.

    Departament de Salut (2006). Pla Director de Salut Mental i Addiccions. Recuperat de https://consaludmental.org/publicaciones/PlandirectorsaludmentalCatalunyacatalan.pdf

    Diputació de Girona (1984). Memòria-Projecte de la Xarxa Psiquiàtrica de les comarques gironines depenent de la Diputació de Girona. Girona: Diputació de Girona.

    Espino, A. (2002). Análisis del estado actual de la reforma psiquiátrica: debilidades y fortalezas. Amenazas y oportunidades. Revista de la Asociación Española Neuropsiquiatría 22(81) 39-61. Recuperat de https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4531200

    Fernández, X. (1997). La supervisión del trabajo social en salud mental. Revista de Trabajo Social, 145, 48-58.

    Garcés, E. (2007). La especificidad del trabajador social en salud mental ¿Un rol reconocido? Trabajo Social y Salud, 56, 309-332.

    Garcés, E. (2010). El Trabajo Social en salud mental. Cuadernos de Trabajo Social, 23, 332-352.

    Gil, R. M., i Boadas, J. (1987). El Psiquiàtric de Salt: Cent anys d’història. Girona: Diputació de Girona; Institut d'Assistència Sanitària.

    Gil, R. M., Masferrer, M., i Vilà, T. (2019). El model gironí d’assistència psiquiàtrica. Revista de Girona, 313, 58-93.

    Gili, M., García, J., i Roca, M. (2014). Crisis económica y salud mental. Informe SESPAS 2014. Gaceta Sanitaria, 28, 104-108. Recuperat de http://www.gacetasanitaria.org/es-crisis-economica-salud-mental-informe-articulo-S0213911114000454

    Gisbert, C., i Cid, J. (2010). Evaluación en unidades de rehabilitación hospitalaria: un balance entre síntomas, funcionalismo, necesidades, expectativas y soporte comunitario. En M. Vargas i R. Touriño (Eds.), Evaluación en Rehabilitación psicosocial (p. 213-231). Valladolid: FEARP.

    Gisbert, C., i Cid, J. (2012). Salud Mental Comunitaria: El Modelo de Girona. Cuadernos de Psiquiatría Comunitaria, 11(1).

    González, D. (2008). La Fageda, història d’una bogeria. Barcelona: La Magrana.

    Institut d’Assistència Sanitària (1992). Memòria 87-92: Xarxa de Salut Mental. Girona: Diputació de Girona.

    Ituarte, A. (1982). Procedimiento y proceso en Trabajo Social Clínico. Madrid: Consejo General de Colegios Oficiales de Diplomados en Trabajo Social y Asistentes Sociales.

    Ituarte, A. (1994). El papel del trabajador social en el campo sanitario. Trabajo Social y Salud, 20, 275-290.

    Kalseth, J., i Magnussen, J. (2013). The REFINEMENT decision support toolkit for imporoving the financing of mental health care. The manual. Recuperat de http://www.refinementproject.eu/APPENDIX_REFINEMENT_Decision_Support_T

    Mauri, D., i Rotelli, F. (1987). Desinstitucionalización, otra vía. La reforma psiquiátrica italiana en el contexto de Europa Occidental y de los países avanzados. Revista de Asociación de Neuropsiquiatría, 7(21).

    Méndez, R., Wraage, D., i Costa, A. M. (2012). Trabajo Social en el campo de la salud mental. La discusión sobre el diagnostico. Prospectiva: Revista de Trabajo Social e Intervención Social, 17(1), 407-435.

    Miranda, X. (2017). Treball social en salut mental a Catalunya: una anàlisi de la disciplina a partir dels discursos professionals (Tesi doctoral). Universitat de Lleida, Lleida.

    Pelegrí, X. (2015). Repensant la política de serveis socials per a un canvi d’època. Revista de Pedagogia i Treball Social. Revista de ciències socials aplicades, 4(1), 52-73.

    Richmond, M. (1993). El caso social individual (3a ed.). Buenos Aires: Editorial Humanitas.

    Richmond, M. (2005). Diagnóstico Social. Madrid: Siglo XXI.

    Rotelli, F., Leonardis, O., i Mauri, D. (1987). Desinstitucionalización: otra vía (la reforma psiquiátrica italiana en el contexto de la Europa Occidental y de los “países avanzados”). Revista de la Asociación Española de Neuropsiquiatría, 7(21), 165-187. Recuperat de http://www.confbasaglia.org/wp-content/uploads/2018/02/F.-Rotelli-O.-De-Leonardis-D.-Mauri-Desinstitucionalizacion-otra-viareforma-psiquiatrica-italiana-en-el-contexto-de-la-europa-occidental-y-de-los-paises-avanzados.pdf

    Sambola, A. (2019). El manicomi de Salt. Revista de Girona, 313, 60-62.

    Ureña, A. (2006). L'especialitat: un requeriment per al Treball Social en Salut Mental. Revista de Treball Social, 178, 35-41.

    Ureña, A. (2010). La salud mental del Trabajo Social en Cataluña. Cuadernos de Trabajo Social, 23, 353-360.

    Vallhonrat, A. C., Pérez, M. F. M., i Aguado, J. M. (2012). Los centros de salud mental en la XSM-IAS de Girona. Cuadernos de Psiquiatría comunitaria, 11(1), 23-40.

  • Análisis de la demanda de tratamiento por cannabis desde la óptica del trabajo social en los centros de atención y seguimiento (CAS) a las drogodependencias

    Tre Borràs Cabacés, Àlex Pérez Folch, Antoni Llort Suárez (Author)

    Les dades obtingudes en relació amb les persones que demanen deshabituació per cànnabis en els centres especialitzats de tractament en el context europeu han reflectit un augment notable els darrers anys. Amb l’objectiu d’aprofundir en aquesta realitat, hem dut a terme una anàlisi des de la perspectiva del Treball Social ampliant aquells aspectes socials, personals i contextuals que permeten fer una lectura més aprofundida per no quedar-nos només amb els aspectes purament quantitatius del fenomen.

    En aquest sentit s’han explorat les demandes de tractament per cànnabis dels anys 2016 i 2017 en una anàlisi retrospectiva de les històries clíniques de Treball Social per descriure els perfils, les motivacions, les causes i els condicionants estructurals que influeixen en la presa de decisions a l’hora de cercar tractament relacionat amb l’ús de cànnabis.

    S’ha observat que al servei només el 18% del total de les demandes per cànnabis són clares i específiques per aquesta substància. La resta són demandes relacionades amb situacions coadjuvants que motiven la demanda assistencial.

    A partir dels resultats, es relacionen factors que cal tenir en compte a l’hora de millorar la comunicació i el registre de les demandes de tractament, així com per millorar la resposta preventiva o terapèutica a les persones que consumeixen cànnabis.
     

     

    Referencias bibliográficas

    Ander-Egg, E. (1972). El trabajo social como acción liberadora. Buenos Aires: Editorial Humanitas.

    Bravo, D., i Díaz, Y. (2013). La intervención del trabajo social en las adicciones dentro del programa juego responsable (Tesi de grau). Universidad Nacional de Cuyo, Mendoza, Argentina. Recuperat de https://bdigital.uncu.edu.ar/6566

    Becoña, E. (2014). Trastornos relacionados con sustancias y trastornos adictivos. Cuadernos Medicina Psicosomática y Psiquiatría de Enlace. Revista Iberoamericana de Psicosomática, 110, 58-61. Recuperat de: https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/4803011.pdf

    Barreto Pico, M. A. (2017). Papel del trabajador social en las adicciones. Dominio de las Ciencias, 3(4), 310-326. Recuperat de: https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/6174481.pdf

    Colom Masfret, D. (2012). El diagnóstico social sanitario. Barcelona: Editorial UOC.

    Gutiérrez, A. (2007). Drogodependencias y Trabajo Social. Madrid: Ediciones Académicas.

    Institut Català de la Salut (2013). Carta de serveis de treball social sanitari. Recuperat de: https://treballsocialsanitariics.files.wordpress.com/2013/06/carta-serveis-ts.pdf

    Llei orgànica 4/2015, de 15 de març, de protecció de la seguretat ciutadana. Boletín Oficial del Estado. Madrid, 31 de març de 2015, núm. 77.

    Observatorio Español de las Drogas y las Adicciones (2018). Informe 2018. Resumen ejecutivo. Madrid: Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. Centro de Publicaciones. Recuperat de: http://www.pnsd.mscbs.gob.es/profesionales/sistemasInformacion/informesEstadisticas/pdf/2018_Informe_Resumen_ejecutivo.pdf

    Observatori Europeu de la Droga i les Toxicomanies (2018). España. Informe sobre drogas 2018. Luxemburg: Oficina de Publicacions de la Unió Europea. Recuperat de: http://www.pnsd.mscbs.gob.es/profesionales/sistemasInformacion/internacional/pdf/InformeDrogasEspana2018_CDR2018Espanol.pdf

    Observatori Europeu de la Droga i les Toxicomanies (2004). El problema del cannabis en su contexto: razones del aumento de las demandas de tratamiento. En Informe anual 2004: el problema de la drogodependencia en la Unión Europea y en Noruega. Recuperat de: http://ar2004.emcdda.europa.eu/es/page001-es.html

    Montanari, L., Guarita, B., Mounteney, J., Zipfel, N., i Simon, R. (2017). Cannabis use among people entering Drug Treatment in Europe: A growing Phenomenon? Euro Addict Res, 23(3), 113-121. Recuperat de: https://www.karger.com/Article/FullText/475810

    Puerta, C., i Pedrero, E. (2017, 2 de maig). La falacia de la adicción como enfermedad cerebral. Recuperat de: http://www.lasdrogas.info/opiniones/452/la-falacia-de-la-adiccion-como-enfermedad-cerebral.html

    Sistema d’Informació sobre Drogodependències de Catalunya (2009). SIDC Informe anual 2009. Barcelona: Agència de Salut Pública de Catalunya, Subdirecció General de Drogodependències, Generalitat de Catalunya. Recuperat de: http://drogues.gencat.cat/web/.content/minisite/drogues/professionals/epidemiologia/docs/anual__2009.pdf

    Sistema d’Informació sobre Drogodependències de Catalunya (2016). SIDC Informe anual 2016. Barcelona: Agència de Salut Pública de Catalunya, Subdirecció General de Drogodependències, Generalitat de Catalunya. Recuperat de: http://drogues.gencat.cat/web/.content/minisite/drogues/professionals/epidemiologia/docs/SIDC-Informe-anual-2016-rev-09-05-2018-b.pdf

    Sistema d’Informació sobre Drogodependències de Catalunya (2018). SIDC Informe anual 2017. Barcelona: Agència de Salut Pública de Catalunya, Subdirecció General de Drogodependències, Generalitat de Catalunya. Recuperat de: http://drogues.gencat.cat/web/.content/minisite/drogues/professionals/epidemiologia/docs/SIDC-Informe-2017-FINAL_181022.pdf

    Sistema d’Informació sobre Drogodependències de Catalunya (2019). SIDC Informe anual 2018. Barcelona: Agència de Salut Pública de Catalunya, Subdirecció General de Drogodependències, Generalitat de Catalunya. Recuperat de: http://drogues.gencat.cat/web/.content/minisite/drogues/professionals/epidemiologia/docs/Informe_2018_SIDC_ok.pdf

    Sixto-Costoya, A., i Olivar Arroyo, Á. (2017). Educación social y trabajo social en adicciones: recuperar el territorio cooperando. RES, revista de Educación Social, 26, 141-158.

    Tobin, J. (1952). Drug addiction: the role of social work in its recognition and treatment. Vancouver: University of British Columbia.

    Wells, E., Kristman-Valente, A., i Peavy, M. (2013). Social workers and delivery of evidence-based psycosocial treatments for substance use disorders. Social Work Public Health, 28(0), 279-301.

  • Cuidados, vida independiente y diversidad funcional: Análisis teórico y vinculaciones prácticas

    Jesús Muyor Rodríguez, M. Ángeles Minguela Recover (Author)

    En este trabajo exploramos la conexión teórica entre los estudios del care (cuidado) y las propuestas del modelo social de la discapacidad. Buscamos visibilizar el saber científico producido desde el propio colectivo de personas con diversidad funcional para incorporarlo en los distintos enfoques del cuidado. Nuestro objetivo último pretende desarrollar un modelo de cuidado conforme a las demandas del movimiento de vida independiente en la diversidad funcional. Desde un enfoque cualitativo utilizamos el análisis crítico del discurso, proponiendo como marco teórico-metodológico los postulados globales del modelo social de la discapacidad y los estudios sobre el care. Nos servimos del cuidado como unidad teórica de análisis, apoyándonos en la revisión documental como técnica de investigación. Las propuestas analíticas del modelo social de la discapacidad obligan a inscribir dimensiones que generalmente han sido menos utilizadas en las políticas y prácticas del cuidado como son la autonomía, la (inter) dependencia, la igualdad, accesibilidad, libertad o los derechos.

    Concluimos señalando que la incorporación de los Disability Studies, desde el paradigma de vida independiente, constituye un (nuevo) modelo de cuidado menos opresivo para las personas con diversidad funcional y más acorde con una sociedad inclusiva.

     

    Referencias bibliográficas

    Arnau, S. (2009). El “cuidado” y sus perversiones. La cultura de la violencia. Intersticios. Revista sociológica de pensamiento crítico, 3(2), 67-83. Recuperado de https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3044617

    Barnes, C. y Mercer, G. (2005). The Social Model of Disability – Europeand the Majority World. Leeds: The Disability Press.

    Barton, L. (Comp.) (1998). Discapacidad y sociedad. Madrid: Morata.

    Barton, L. (Coord.) (2008). Superar las barreras de la discapacidad. Madrid: Morata.

    Bosselut, C. (2006). Patricia Paperman, Sandra Laugier, éds., “Le souci des autres. Éthique et politique du care”. Archives de sciences sociales des religions, 136, 115-283. Recuperado de https://journals.openedition.org/assr/4012?lang=es#quotation

    Duffy, M. (2005). Reproducing Labor Inequalities: Challenges for Feminists Conceptualizing Care at the Intersections of Gender, Race, and Class. Gender & Society, 19(1), 66-82. DOI: 10.1177/0891243204269499

    Durán, M. A. (2011). El trabajo en el marco macroeconómico. En Durán, M. A. (Dir.). El trabajo del cuidado en América Latina y España (p. 11-33). Madrid: Fundación Carolina (CeAlCI).

    Fisher, B. y Tronto, J. (1990). Toward a feminist theory of caring. En Emily K. Abel y Margaret K. Nelson (eds.). Circles of Care: Work and Identity in Women’s Lives (p. 36-54). Albany, NY: State University of New York.

    García Alonso, J. V. (Coord.) (2003). El movimiento de vida independiente. Experiencias internacionales. Madrid: Fundación Luis Vives. Recuperado de http://envejecimiento.csic.es/documentos/documentos/fundacionluisvives-movimiento-01.pdf

    Graham, H. (1983).Caring: a Labour of Love. En J. Finch y D. Groves (eds.). A Labour of Love: Women, Work and Caring (p. 13-30). Londres: Routledge and Kegan Paul.

    Graham, H. (1991). The concept of caring in feminist research: The Case of Domestic Services. Sociology, 25, 61-78.

    Guzmán, F., Toboso, M. y Romañach, J. (2010). Fundamentos éticos para la promoción de la autonomía: hacia una ética de la interdependencia. Alternativas: cuadernos de trabajo social, 17, 45-62. Recuperado de https://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/14296/1/Alternativas_17_03.pdf

    Iáñez, A. (2009). Prisioneros del cuerpo. La construcción social de la diversidad funcional. A Coruña: Diversitas Ediciones.

    Letablier, M. (2001). Le travail centré sur autrui et sa conceptualisation en Europe. Travail, genre et sociétés, 6(2), 19-41. DOI:10.3917/tgs.006.0019

    Letablier, M. T. (2007). El trabajo de “cuidados” y su conceptualización en Europa. En C. Prieto (ed.). Trabajo, género y tiempo social (p. 64-84). Madrid: Hacer-UCM.

    Martín Palomo, M. T. (2008). Los cuidados y las mujeres en las familias.Política y Sociedad, 46(2), 29-49. Recuperado de https://revistas.ucm.es/index.php/POSO/article/view/POSO0808230029A

    Martín Palomo, M. T. (2014). Los cuidados en las familias. Un estudio a través de tres generaciones de mujeres en Andalucía (Tesis doctoral). Universidad Carlos III de Madrid, Madrid.

    Martín Palomo, M. T. (2016). Cuidado, vulnerabilidad e interdependencias. Nuevos retos políticos. Madrid: Centro de Estudios Políticos y Constitucionales.

    Martín Palomo, M. T. y Muñoz, J. M (2015). Interdependencias. Una aproximación al mundo familiar del cuidado. Argumentos. Revista de Crítica Social, 17, 212-237. Recuperado de https://publicaciones.soiales.uba.ar/index.php/argumentos/article/view/1382/1269

    Mladenova, T. (2015). Neoliberalism, postsocialism, disability. Disability & Society, 30(3), 445-459. DOI: 10.1080/09687599.2015.1021758

    Muñoz, J. M. (2012). Cuidar del mundo. Labor, trabajo y acción en una compleja red de sostenimiento de la vida. Isegoría, 47, 461-480. DOI: 10.3989/isegoria.2012.047.04

    Muyor, J. (2018). La situación de dependencia en la diversidad funcional: De lo biológico y patológico en la persona. Trabajo Social Hoy, 84, 63-76. DOI: 10.12960/TSH.2018.0010

    Muyor, J. (2019). Nuevos significados de la discapacidad: De la igualdad de capacidades a la igualdad de derechos. Acciones e Investigaciones Sociales, 39, 33-55 DOI: 10.26754/ojs_ais/ais.2019393231

    Oliver, M. (1990). The politics of disablement. Londres: Macmillan.

    Oliver, M. (1996). Understanding Disability. From theory to practice. Nueva York: St Martin’s Press.

    Palacios, A. (2008). El modelo social de discapacidad: orígenes, caracterización y plasmación de la Convención Internacional sobre los derechos de las personas con discapacidad. Madrid: CERMI. Recuperado de https://www.cermi.es/sites/default/files/docs/colecciones/Elmodelosocialdediscapacidad.pdf

    Palacios, A. y Romañach. J. (2006). El Modelo de la diversidad. La Bioética y los Derechos Humanos como herramientas para alcanzar la plena dignidad en la diversidad funcional. España: Ediciones Diversitas-AIES. Recuperado de https://e-archivo.uc3m.es/handle/10016/9899

    Parker, R. (1981). Tending and Social Policy. En E. M. Goldberg y S. Hatch (eds.). A new look at the Social Services (p. 17-34). Londres: Policy Studies Institute.

    Rodríguez, P. (2013). La atención integral y centrada en la persona. Madrid: Fundación Pilares para la Autonomía Personal. Recuperado de http://www.fundacionpilares.org/docs/AICPweb.pdf

    Romañach, J. (2009). Bioética al otro lado del espejo: la visión de las personas con diversidad funcional y el respeto a los derechos humanos. Santiago de Compostela: Diversitas Ediciones.

    Thomas, C. (2011). Deconstruyendo los conceptos de cuidados. En C.

    Carrasco, C. Borderías y T. Tornos (eds.). El trabajo de cuidados: historia, teoría y políticas (p. 145-176). Madrid: Editorial Catarata.

    Thomas, C. (1993). De-constructing concepts of care. Sociology, 27(4), 649-669. DOI: 10.1177/0038038593027004006

    Tobío, C., Agulló Tomás, M. S., Gómez V. y Martín Palomo, M. T. (2010). El cuidado de las personas, un reto para el siglo XXI. Colección Estudios Sociales. España: Fundación La Caixa. Recuperado de https://multimedia.caixabank.es/lacaixa/ondemand/obrasocial/pdf/estudiossociales/vol28_completo_es.pdf

    Ungerson, C. (1983). Why do women care? En J. Finch y D. Groves (eds). A Labour of Love: Women, Work and Caring (p. 31-49). Londres: Routledge and Kegan Paul.

    Ungerson, C. (1990). Gender and Caring: Work and Welfare in Britain and Scandinavia. Londres: Haverster Wheatsheaf.

    Ungerson, C. (2005). Care, work and feeling. The Sociological Review, 53 (supl. 2), 188-203. DOI:10.1111/j.1467-954X.2005.00580.x

    Vicente, I. (2018). Los estudios feministas del cuidado y los principios de vida independiente a diálogo. Papeles el tiempo de los derechos, 10, 1-21. Recuperado de https://redtiempodelosderechos.files.wordpress.com/2018/01/wp10-estudios-feministas-cuidado.pdf

    Walby, S. (1989). Women, Theory and Society: From Private to Public Patriarchy. Oxford: Blackwell.

  • La intervención social con familias en situación de cronicidad en los servicios básicos de atención social

    Alba Pirla Santamaria, Ramon Julià Traveria, Xavier Miranda Ruche (Author)

    Les famílies en situació de cronicitat i dependència dels serveis socials són un dels perfils que molt sovint tractem els i les professionals dels equips de serveis bàsics d’atenció social. El risc de dependència d’aquestes famílies sovint ve donat, d’una banda, per la seva progressiva delegació de funcions bàsiques en estructures institucionals i professionals, i de l’altra, pel desconeixement o la dificultat per part de les professionals de trobar els models i mètodes més adequats per a la intervenció. Juntament amb aquests aspectes, s’hi afegeixen factors contextuals associats amb la precarietat econòmica i la desigualtat, que desencadenen processos d’exclusió social i, alhora, de cronicitat. Aquest article presenta els elements més rellevants establerts en la recerca “La intervenció social amb famílies en situació de cronicitat en els serveis bàsics d’atenció social (SBAS)”, que s’emmarca en la 8a edició del Premi Dolors Arteman, atorgat pel Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya a l’equip de professionals de treball social de l’Ajuntament de Lleida i la Universitat de Lleida.

     

    Referencias bibliográficas

    Barbero, M. i Cortés, F. (2005). Trabajo comunitario, organización y desarrollo social. Madrid: Alianza.

    Barranco, C. (2011). Buenas prácticas de calidad y trabajo social. Alternativas. Cuadernos de Trabajo Social, 18, 57-74.

    Brugué, Q. (2016). Innovació i empoderament en la lluita contra la pobresa. Barcelona: Entitats Catalanes per l’Acció Social (ECAS).

    Campanini, A. (2016). Nuevas perspectivas del trabajo con familias. En European Trends in Social Well Being. Jornada realitzada a la Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social. Universitat de Lleida.

    Campos, J., Cardona, J. i Cuartero, M. (2017). Afrontar el desgaste: cuidado y mecanismos paliativos de fatiga por compasión. Alternativas. Cuadernos de Trabajo social, 24, 119-136. DOI: 10.14198/ALTERN2017.24.07

    Cardona J. i Campos J. (2009). Cómo determinar un contexto de intervención: Inventario para el análisis de la relación de ayuda entre el trabajador/a social y el cliente durante la fase de estudio y evaluación de la situación problema. Portularia, Revista de Trabajo Social, 9(2), 17-35.

    Coletti, M. i Linares, J. (1997). La intervención sistémica en los Servicios sociales ante la familia multiproblemática. Barcelona: Paidós. Escudero, V. (2013). Guía práctica para la intervención familiar II. Castilla y León: Consejería de Familia e Igualdad de Oportunidades, Gerencia de Servicios Sociales.

    Ginesta M. (coord.), Civit, M., Rivera, J. i Rodríguez, A. (2017). Els Serveis Socials Bàsics (SSB) a la província de Barcelona. Situació actual i propostes de millora. Una mirada des del treball social. Barcelona: Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya.

    Jiménez, V. (2002). Violencia en organizaciones y profesionales: acciones, omisiones y reacciones en torno al poder, la participación, la burocracia y la discreción en los Servicios Sociales. Alternativas. Cuadernos de Trabajo Social, 10, 427-444.

    Julià, R. i Pirla, A. (2017). Propuesta de investigación-acción participativa para intervenir con familias en situación de cronicidad en los servicios sociales básicos. En E. Pastor i C. Verde (coords.). Comunidades sostenibles: Dilemas y retos desde el trabajo social. Thomson Reuters Aranzadi. Recuperat de https://www.thomsonreuters.es/es/tienda/ebook---proview/comunidades-sostenibles-eb/p/10010999

    Lázaro, S. (2004). El desgaste profesional (síndrome de burn out) en los trabajadores sociales. Portularia: Revista de Trabajo Social, 4, 499-506.

    López de Ceballos, P. (1998). Un método para la investigación-acción participativa. Madrid: Editorial Popular.

    Marchioni, M. (1987). Planificación social y organización de la comunidad. Alternativas avanzadas a la crisis. Madrid: Editorial Popular.

    Marchioni, M. (1999). Comunidad, participación y desarrollo. Teoría y metodologia de la intervención comunitaria. Madrid: Editorial Popular.

    Paz, P. de la, Rodríguez, V. i Mercado, E. (2014). Nuevas tendencias de intervención en trabajo social. AZARBE Revista Internacional de Trabajo Social y Bienestar, 3, 223-228.

    Pirla, A. i Julià R. (coord.), Bertran, L., Farré, A., Haro, L., Ibarz, I., Massana, M., Piñol, A., Siscart, E., Vilas, V., Villafranca, A. (2019). La intervenció social amb famílies en situació de cronicitat en els serveis bàsics d’atenció social. Barcelona: Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya. Recuperat de http://www.tscat.cat/publicacio/viii-premi-dolors-arteman-millor-proposta-de-recerca-realitzar

    Richmond, M. (2005). Diagnóstico social. Madrid: Siglo XXI.

    Rodrigo, M. J., Máiquez, M. L., Martín, J. C. (2011). Buenas prácticas profesionales de apoyo a la parentalidad positiva. Madrid: Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP). Recuperat de https://www.mscbs.gob.es/ssi/familiasInfancia/docs/BuenasPractParentalidadPositiva.pdf

    Rodríguez, A. (2013). La familia como recurso de la intervención. Cuadernos de Trabajo Social, 26(2), 251-252.

    Subirana, M. i Cooperrider, D. (2013). Indagación apreciativa: Un enfoque innovador para la transformación personal y de las organizaciones. Barcelona: Kairós.

  • ¿Podemos relacionar el riesgo social y la complejidad de intervención por parte del Trabajo Social con la estancia media hospitalaria y con el destino al alta? Aplicación de la Escala ECISACH-BCN PSMAR y la Escala de Gijón como instrumentos de valoraci

    Ingrid Pineda Pérez (Author)

    En el mundo occidental tienen lugar nuevos fenómenos como el envejecimiento de la población, lo que acarrea una creciente preocupación por parte de los trabajadores sociales, que lo consideran como un problema multifactorial. El ingreso hospitalario de pacientes ancianos en los países occi- dentales se ha convertido en los últimos años en un fenómeno creciente.

    Objetivos: a) Comprobar si existe una brecha de género en lo que respecta al núcleo de convivencia, la duración de la estancia hospitalaria y el destino al alta de los pacientes ingresados en el Servicio de Medicina Interna del Hospital del Mar de Barcelona; b) Determinar si el riesgo social y la complejidad de la intervención por parte de Trabajo Social (TS) se relaciona con la estancia media hospitalaria y el destino al alta, y c) Estudiar qué variables se relacionan con el marco sociofamiliar, la situación clínica y el TS hospitalario.

    Los resultados muestran que existe una brecha de género en lo que respecta al núcleo de convivencia y que las mujeres tienen una estancia hospitalaria mayor que los hombres. Tanto el riesgo social como la com- plejidad de la intervención social se relacionan con el destino al alta. La estancia media se relaciona con días de demora de inicio de demanda de intervención, con situación clínica, TS hospitalario y complejidad global de la intervención de TS. Variables relacionadas con: a) situación sociofa- miliar: edad, riesgo social y días de demora de inicio de intervención; b) situación clínica: estancia media, riesgo social y destino al alta, y c) TS hospitalario: estancia media.

     

    Referencias bibliográficas

    Colom, D. (2011). El trabajo social sanitario: Los procedimientos, los protocolos y los procesos. Barcelona: UOC.

    Folguera, P., et al. (Ed.) (2013). Género y envejecimiento. XIX Jornadas Internacionales de Investigación Interdisciplinar. Madrid: Ediciones de la Universidad Autónoma de Madrid.

    Giro, J. (2016). XII Congreso Español de Sociología. Federación Española de Sociología. Gijón.

    Iturria, J. A., y Márquez, S. (1997). Servicios sanitarios y sociales: Necesidades, preferencias y utilización por los ancianos tras un episodio de hospitalización. Revista Española de Salud Pública, 71(3), 281-291.

    Miralles, R., Sabartés, O., Ferrer, M., Esperanza, A., Llorach, I., García-Palleiro, P., Cervera, A. M. (2003). Development and validation of an instrument to predict probability of home discharge from a Geriatric Convalescence Unit in Spain. Journal of the American Geriatrics Society, 51(2), 252-257.

    Morro, L. (2017). Factores sociofamiliares y estancia hospitalaria: la complejidad de la intervención social en el área de la psiquiatría de agudos. Aplicación de la Escala ECISACH-BCN PSMAR. Alternati- vas. Cuadernos de Trabajo Social, 24, 137-160.

    Morro, L., González, S., Pineda, I., Cañete, M. J., Casals, A., Vallve, M., Campos, S., Conti, M., Moreno, A., Comas, M., y Prats, A. (2017). Tra- bajo social sanitario y complejidad: traducción al español y validación a nuestro medio de la escala de complejidad de la intervención social con adultos en un contexto hospitalario (ECISACH), la escala ECISACH-BCN PSMAR. Agathos. Atención Sociosanitaria y Bienestar, 17(1), 48-54.

    Perelló, S. (2011). Metodología de la investigación social. Madrid: Dykinson.

    Ramos, M. (2013). Políticas y programas para un nuevo envejecimiento desde la perspectiva de género. En P. Folguera, et al. (Ed.), Género y envejecimiento. XIX Jornadas Internacionales de Investigación Interdisciplinar (p. 269-288). Madrid: Ediciones de la Universidad Autónoma de Madrid.

    Serafim, M. R., y Espírito, M. I., (2013). Creación de validación de una Escala de complejidad de intervención desde el trabajo social sanitario, con adultos en un contexto hospitalario (ECISASH). Agathos. Atención Sociosanitaria y Bienestar, 13(1), 42-55.

  • La dimensión social de la duración de la estancia hospitalaria. El caso de la Unidad de Subagudos del Centre Fòrum

    Joan Casas Martí, Susana González Melero (Author)

    L’estudi planteja, d’una banda, la relació que pot tenir la situació so- ciofamiliar dels pacients amb la temporalitat de l’ingrés hospitalari, i, d’altra banda, la in uència que pot tenir-hi també la complexitat i l’organització de la intervenció social hospitalària. S’ha comptat amb una mostra de 105 pacients ingressats, valorats i atesos per professionals del treball social a la Unitat de Subaguts del Centre Fòrum de Barcelona durant l’any 2017 (n = 105). S’ha uti- litzat una metodologia quantitativa mitjançant el subministrament de l’escala de valoració sociofamiliar de Gijón, l’escala de la complexitat de la intervenció social en context hospitalari ECISACH-BCN PSMAR3 i la recollida d’altres informacions relatives al per l dels pacients de la mostra i a l’estada hospita- lària. Els resultats apunten que aquells pacients amb una situació de risc o de problemàtica social han realitzat ingressos més prolongats en el temps que els que gaudeixen d’una realitat sociofamiliar més favorable. També s’ha iden- ti cat una tendència a l’increment dels dies d’hospitalització en els casos en què la complexitat de la intervenció social ha estat superior. Tanmateix, quanl’organització de la intervenció social ha estat precoç i proactiva, els pacients han realitzat ingressos hospitalaris més curts independentment dels nivells de risc social que presentaven, disminuint, també, els efectes de la complexitat de la intervenció social realitzada. En aquest sentit, es reivindica el treball social sanitari com una professió que no està renyida amb l’e ciència dels recursos sanitaris, sinó que pot ser facilitadora de la seva optimització.

     

    Referencias bibliográficas

    Ceballos, T. M., Velásquez, P. A., i Jaén, J. S. (2014). Duración de la estancia hospitalaria. Metodologías para su intervención. Revista gerencia y políticas de salud, 13(27), 274-295.

    Colom, D. (2000). La planificación del alta hospitalaria. Saragossa: Siglo XXI de España Editores.

    Generalitat de Catalunya (2014). Criteris de planificació sobre hospitalització i alternatives assistencials en l’atenció a la cronicitat. Generalitat de Catalunya: Departament de Salut.

    Hendy, P., Patel, J. H., Kordbacheh, T., Laskar, N., i Harbord, M. (2012). In-depth analysis of delays to patient discharge: a metropolitan teaching hospital experience. Clinical Medicine, 12(4), 320-323. Recuperat de: http://www.clinmed.rcpjournal.org/content/12/4/320.long

    Morro, L. (2017). Factores sociofamiliares y estancia hospitalaria: la complejidad de la intervención social en el área de la psiquiatría de agudos. Aplicación de la escala ECISACH-BCN PSMAR. Alternativas: Cuadernos de trabajo social, 2, 137-160.

    Morro, L., González, S., Pineda, I., Cañete, M. J., Casals, A., Vallve, M., et al. (2017). Trabajo social sanitario y complejidad: traducción al español y validación a nuestro medio de la escala de complejidad de la intervención social con adultos en un contexto hospitalario (ECI-SACH), la escala ECISACH-BCN PSMAR. Agathos: Atención sociosa- nitaria y bienestar, 17(1), 48-54.

    Muñoz, M. (2003). Detección precoz del riesgo social en el ingreso hospitalario y la planificación del alta: Reflexiones desde el Trabajo Social. Agathos: Atención sociosanitaria y bienestar, 3(3), 40-51.

    Muñoz, M. (2004). Reflexiones en torno al trabajo social hospitalario. Revista de Treball Social, 176, 51-56.

    Ochando, G., i De Irizar, M. (2009). La planificación del alta hospitalaria desde el trabajo social sanitario: el ingreso hospitalario como punto de partida. Agathos: Atención sociosanitaria y bienestar, 2, 30-39.

    Ortega, M., Cabot, C., Porras, F., Cantos, M., Pastor, L., i Fàbregas, A. (2014). Intervención proactiva desde una unidad de geriatría en la atención del paciente crónico complejo ingresado en un hospital de agudos. Gerokomos, 25(4), 152-158.

    Parker, S. (2005). Do current discharge arrangements from inpatient hospital care for the elderly reduce readmission rates, the length of inpatient stay or mortality, or improve health status? Copenhaguen: WHO Health Evidence Network.

    Peñas, E. M. (2010). ¿Cómo viven los ancianos hospitalizados el retraso en la gestión de su alta? Evidentia: Revista de enfermería basada en la evidencia, 31(7), 20

    Plaza, B., García, A. M., i Muñoz, M. (2006). Programa de detección del riesgo social en el Hospital de Teruel. Trabajo Social y Salud, 53, 151-167.

    Richmond, M. (1917). Social diagnosis. Nova York: Russell Sage Foundation.

    Rodríguez, M. J., García, A., González, A., i García, M. A. (2013). Trabajo Social con pacientes pluripatológicos hospitalizados: intervención precoz en situaciones de riesgo social. Portularia: Revista de Trabajo Social, 13, 67-76.

    Serafin, M. R., i Espiritu, M. I. (2013). Creación y validación de una escala de complejidad de intervención, desde el trabajo social sanitario, con adultos en un contexto hospitalario (ECISACH). Agathos: Atención sociosanitaria y bienestar, 13(1), 42-55.

  • Percepciones subjetivas: diálogo y reflexión de dos profesoras sobre los estudiantes del Grado de Trabajo Social

    Belén Parra Ramajo, Leila Nomen Martín (Author)

    La dimensió de les competències que fan referència a les actituds dels estudiants futurs professionals del treball social és la més difícil d’avaluar, i en canvi és evident que la seva incorporació a la pràctica professional és de suma importància. L’educació de treball social basada en competències es va crear precisament per oferir als estudiants eines competencials bàsiques per al seu futur professional. Les propostes formatives de grau incorporen l’aprenentatge basat en competències des d’una perspectiva holística, perquè en l’exercici professional aquestes competències s’han de traduir en coneixements, procediments cognitius, habilitats i valors. L’avaluació dels diferents objectius d’aprenentatge ha de proporcionar evidències del fet que els estudiants estan capacitats per al desenvolupament competent professional. No obstant això, si ens atenim a les competències relacionades amb els components d’actitud, aquells que podrien englobar també la identificació i comprensió dels valors fonamentals del treball social i la seva aplicació, així com igualment la identificació i la comprensió de la influència dels propis valors en els judicis professionals, i la responsabilitat que se’n deriva; aquestes són difícils de mesurar i fins i tot podria semblar que s’ha anat caient en una deixadesa progressiva el que fa al seu aprenentatge i avaluació. Les competències es reconeixen imprescindibles en l’aprenentatge i el desenvolupament professional, però s’observa que en la seva adquisició es prioritzen les cognitives i instrumentals per davant de les que fan referència a actituds i valors. Aquest article té com objectiu principal oferir una visió subjectiva d’un diàleg organitzat en què dues professores exposen una visió sobre aquestes competències actitudinals al llarg del desenvolupament del grau.