Inclusió

39 elements

Tots els elements

  • Canvis i adaptació assistencial del Servei d’Addiccions i Salut Mental de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus davant la pandèmia per la covid-19

    Antoni Llort Suárez, Tre Borràs Cabacés (Author)

    En aquest article hem volgut descriure el procés d’adaptació del Servei d’Addiccions i Salut Mental de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus durant el confinament derivat de la pandèmia per la covid-19. En primer lloc, de quina manera es van produir els canvis tècnics a l’hora de poder oferir teleassistència (psicoteràpia, seguiment mèdic i social) als pacients que ho necessitaven així com avaluar la idoneïtat d’aquests sistemes —susceptibles de tenir continuïtat després del confinament— de teleassistència i la valoració per part dels pacients i els professionals. Per tal de poder dur a terme aquest estudi, es van reconvertir els itineraris truncats de pràctiques d’onze estudiants per tal d’habilitar-los com a enquestadors i formar part de l’equip del disseny dels qüestionaris del treball de camp. L’equip del Servei d’Addiccions i Salut Mental de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus també va posar en marxa un dispositiu telefònic de suport emocional per a tots els treballadors de l’hospital, sobretot pensant en aquells que eren a primera línia. Davant la immediatesa que la situació requeria, la poca preparació i experiència en aquest tipus de situacions i un context de pandèmia psicològica, volem destacar, descriure i compartir els elements que han portat al nostre servei a convertir-se en un exemple de resiliència organitzacional, resposta adaptada i ràpida a les necessitats dels nostres pacients, dels propis professionals i dels estudiants en pràctiques amb un enfocament interdisciplinari.

     

    Referencias bibliográficas

    Almazán C., Espallargues M., Oliva G. (2002). Dissenys d’estudi en recerca clinicoepidemiològica. Part I: estudis descriptius. Pediatria Catalana, 62, 196-205. Annals de Medicina. http://webs.academia.cat/revistes_elect/view_document.php?tpd=2&i=1490

    Andaluz, L., Cid Outeirño, M., Mosquera Vázquez, A. M., Rodríguez Sierra, M., Vázquez Pombo, A., i Vilarumares, M. (2020). Evolución de la intervención social en el ámbito hospitalario en contexto de Covid 19. Experiencia y transformación en el Servicio de Trabajo Social del CHUAC. Servicios Sociales y Política Social. XXXVII (monográfico especial), 169-175. Servicios sociales y política social. https://www.serviciossocialesypoliticasocial.com/evolucion-de-laintervencion-social-en-el-ambito-hospitalario-en-contexto-de-covid-19-experiencia-y-transformacion-en-el-servicio-de-trabajo-social-delchuac

    Bedford, J., Enria, D., Giesecke, J., Heymann, D. L., Ihekweazu, C.; Kobinger, G., Clifford Lane, H., Memish, Z, Myoung-don, O. Alpha Sall, A., Schuchat, A., Ungchusak, K., i Wieler, L. H. (2020). COVID-19: towards controlling of a pandemic. The Lancet, 395(10229), 1015-1018. https://doi.org/10.1016/S0140-6736(20)30673-5

    Carinci, F. (2020). Covid-19: Preparedness, decentralisation, and the hunt of patient zero. Editorial. British Medical Journal, 368. https://doi.org/10.1136/bmj.m799

    Casas Anguita, J., Repullo Labrador, J. R., i Donado Campos, J. (2003). La encuesta como técnica de investigación. Elaboración de cuestionarios y tratamiento estadístico de los datos (I). Atención Primaria, 31(8), 527-538.

    Evangelidou, S. (2020). Imperatives of self-care and idioms of resilience during the covid-19 outbreak: An insight from psychiatric anthropology. Dins S. Evangelidou i A. Martínez-Hernáez (Eds.), RESET: Reflexiones antropológicas ante la pandemia de COVID-19 (p.67-69). Publicacions Universitat Rovira i Virgili. http://llibres.urv.cat/index.php/purv/catalog/download/448/465/1046-1?inline=1

    Garcés Trullenque, E. M. (2010) El trabajo social en salud mental. Cuadernos de Trabajo Social, 23, 333-352.

    García López, R. (2004). Salud mental comunitaria ¿Una tarea interdisciplinar? Cuadernos de Trabajo Social, 17, 273-287. Universidad Complutense de Madrid. https://revistas.ucm.es/index.php/CUTS/article/view/CUTS0404110273A

    Linnenluecke, M. K. (2017). Resilience in business and management research: A review of influential publications and a research agenda. International Journal of Management Reviews, 19(1), 4-30.

    López, R. E., i Deslauriers, J. P. (2011). La entrevista cualitativa como técnica para la investigación en Trabajo Social. Margen, 61, 1-19. Margen. http://www.margen.org/suscri/margen61/lopez.pdf

    Llort, A. (2020). Outsiders: subalternidad inconfinable. Dins S. Evangelidou i A. Martínez-Hernáez (Eds.), RESET: Reflexiones antropológicas ante la pandemia de COVID-19 (p.151-153). Publicacions Universitat Rovira i Virgili.

    Matus Sepúlveda, T. (2020). Innovar la innovación: una propuesta para trabajar lo social. Revista de Treball Social, 219, 13-52. https://doi.org/10.32061/RTS2020.219.01

    McCoyd, J. L. M., i Schwaber Kerosm, T. (2016). Social Work in health settings: Practice in context. Routledge.

    Meneses, J., i Rodríguez, D. (2011). El cuestionario y la entrevista. Editorial UOC.

    Pacheco Mangas, J., Palma García M., i Hombrados Mendieta, I. Resiliencia y cultura organizacional de los servicios sociales en la era de la digitalización. Revista Prisma Social, 29, 123-137. https://revistaprismasocial.es/article/view/3603

    Reial decret 436/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la covid-19. BOE núm. 67 § 3692 (2020).

    Román, B. (2013). La importancia de la Ética en los Servicios Sociales. Bioètica & debat, 19(69), 3-6. Dialnet. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6080598

    Shanafelt, T., Ripp, J., i Trockel, M. (2020). Understanding and Addressing Sources of Anxiety among Health Care Professionals during the COVID-19 Pandemic. Journal of the American Medical Association, 323(21), 2133-2134. https://doi.org/10.1001/jama.2020.5893

    Sub-direcció General de Drogodependències, Agència de Salut Pública de Catalunya, Departament de Salut. (2020). Sistema d’Informació de Drogodependències de Catalunya: Informe anual 2019. Generalitat de Catalunya. Recuperat 8 novembre 2021, de http://drogues.gencat.cat/web/.content/minisite/drogues/professionals/epidemiologia/docs/INFORME-SIDC-2019_ok.pdf

    Sutcliffe, K. M., i Vogus, T. J. (2003). Organizing for Resilience. Dins K. Cameron, J. E. Dutton i R. E. Quinn (Eds.), Positive Organizational Scholarship (p. 94-110). Berrett-Koehler.

    Vogus, T. J., i Sutcliffe, K. M. (2007). Organizational resilience: Towards a theory and research agenda. Ponència presentada a IEEE International Conference on Systems, Man and Cybernetics, Mont-real.

  • La reinserció es troba en un mateix: trets d’una política penitenciària individualista basada en principis religiosos

    Berenice Pérez-Ramírez (Author)

    El objetivo de este artículo es acercarnos a las nociones que se tienen sobre educación en un centro penitenciario varonil, puesto que nos parece que, al ser un pilar de la llamada reinserción social, nos proporciona elementos para comprender cómo se concibe a la población penitenciaria, qué se espera de ellos en el proceso de reinserción y qué se entiende por reinserción. Nos apoyamos en el trabajo de campo de 2019, realizado con hombres privados de la libertad en el Centro de Ejecución de Sanciones Penales Varonil Oriente de la Ciudad de México, es decir, son personas en proceso de preliberación. Identificamos la presencia de visiones morales y religiosas con relación a su vida y como aprendizaje durante la cárcel, en muchas ocasiones, como argumento de que están listos para la salida. Estas visiones han ganado terreno para explicar su vida, las situaciones que han experimentado y lo que están por enfrentar a su salida. Concluimos que prevalecen visiones morales y religiosas, características del Sistema Crofton implementado en el siglo xix, con tanta vigencia como en aquel momento. No obstante, el hallazgo fue comprender, en diálogo con los hombres participantes en el estudio, la razón por la cual sigue funcionando, además de entenderlo en un contexto neoliberal.

     

    Referencias bibliográficas

    Álvarez, Y. (2019). “Estudien o no estudien la misma mierda es”: Escuela, subalternidad y reproducción social en Soyapango, San Salvador, El Salvador (Tesis de Maestría en Antropología Social). Benemérita Universidad Autónoma de Puebla.

    Arista, L. (2020, abril 14). Las cárceles capitalinas apuestan combatir la corrupción con kioscos digitales. Expansión política. Recuperado 22 junio 2021, de https://politica.expansion.mx/cdmx/2020/04/14/las-carceles-capitalinas-apuestan-combatir-la-corrupcion-con-kioscos-digitales

    Beytía Reyes, P. (2017). El panóptico de Bentham y la instrumentalización de los derechos humanos. Universitas Philosophica, 68(34),173-196.

    Blásquez Martínez, L. I. (2016). La etnografía: una aproximación metodológica para la comprensión de los procesos sociales. En R. Güereca Torres, L. I. Blásquez Martínez, y I. López Moreno, Guía para la investigación cualitativa: etnografía, estudios de caso e historia de vida (p. 45-67). UAM.

    Bunker, E. (2003). La educación de un ladrón. Alba Editorial.

    Bunker, E. (2015). Educación de un ladrón. Sajalín Editores.

    Calveiro, P. (2010). El tratamiento penitenciario de los cuerpos. Cuadernos de Antropología social, 32, 57-74. Dialnet. https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/6440174.pdf

    Coca Muñoz, J. L. (2007). El sistema penitenciario mexicano: a un paso del colapso. IUS. Revista del Instituto de Ciencias Jurídicas de Puebla A. C., 19, 168-187. Redalyc. https://www.redalyc.org/pdf/2932/293222926010.pdf

    Constitución Política de los Estados Unidos Mexicanos. (1917). Artículo 18 constitucional. Cámara de Diputados del H. Congreso de la Unión. Recuperado 22 junio 2021, de http://www.diputados.gob.mx/LeyesBiblio/pdf/1_201219.pdf  

    Cortés Urquijo, F. J. (2011). Te cuento desde la prisión. Asociación Sindical de Profesores Universitarios (ASPU).

    Crehan, K. (2016). Gramsci’s Common Sense: Inequality and Its Narratives. Duke University Press.

    Díaz Sandoval, C. (2018, agosto 13). Corrupción en las cárceles mexicanas [Entrada]. Federación Mexicana de Criminología y Criminalística A. C. Recuperado 22 junio 2021, de https://www.criminologiaycriminalistica.com/post/corrupci%C3%B3n-de-las-c%C3%A1rceles-mexicanas

    Documenta, A. C. (2017). Guía de lectura fácil de derechos y beneficios de personas en cárceles en México. Documenta. Recuperado 22 junio 2021, de https://www.documenta.org.mx/wp-content/uploads/2020/04/Gui%CC%81a-de-lectura-fa%CC%81cil-de-derechos-y-beneficios-de-personas-en-ca%CC%81rceles-en-Me%CC%81xico.pdf

    García Ramírez, S. (1999). El sistema penitenciario. Siglos XIX y XX. Boletín Mexicano de Derecho Comparado, nueva serie, año XXXIII, 95. Revistas jurídicas UNAM. https://revistas.juridicas.unam.mx/index.php/derecho-comparado/article/view/3589/4323

    Gijón, J. (2010). Aprendiendo de la experiencia: relatos de vida de centros y profesorado. Profesorado. Revista de currículum y profesorado, 14(3), 5-16.

    Giroux, H. (2013). La Pedagogía crítica en tiempos oscuros. Praxis Educativa, XVII(1,2), 13-26. Redalyc. https://www.redalyc.org/pdf/1531/153129924002.pdf

    Gómez Pérez, M. (2017). Los derechos humanos en las cárceles y centros de reclusión penitenciaria de México. En S. García Ramírez, y M. O. Islas de González (Coords.), Evolución del sistema penal en México: Tres cuartos de siglo (p. 77-97). INACIPE.

    Instituto Nacional de Geografía y Estadística. (2016). Encuesta Nacional de Población Privada de la Libertad. INEGI. Recuperado 22 junio 2021, de https://www.inegi.org.mx/contenidos/programas/enpol/2016/doc/2016_enpol_presentacion_ejecutiva.pdf

    Islas, L. (2020, enero 13). Cárceles de México: sistema en el olvido. Reporte índigo. Recuperado 22 junio 2021, de https://www.reporteindigo.com/reporte/carceles-de-mexico-sistema-en-el-olvido-desordenes-abusos-corrupcion/

    Kogan, L. (2010). La entrevista como herramienta para el estudio del cuerpo vivido. En J. L. Grosso, y M. E. Boito (Comps.), Cuerpo y emociones desde América Latina (p. 115-131). Centro De Estudios Avanzados – Unidad Ejecutora De CONICET – Universidad Nacional De Catamarca – Facultad de Humanidades.

    Korol, C. (2015). La educación popular como creación colectiva de saberes y de haceres. Polifonía Revista de Educación, IV(7), 132-153.

    Lejeune, P. (1975). El pacto autobiográfico. Sevil.

    Ley de Centros de Reclusión para el Distrito Federal. (2014). GODF. Recuperado 22 junio 2021, de http://webcache.googleusercontent.com/search?q=cache:pS4KHJtOUIgJ:www.poderjudicialcdmx.gob.mx/otros/descarga.php%3Farv%3D121/fr1/2014-T04/LyC_50.pdf+&cd=2&hl=es-419&ct=clnk&gl=mx

    Ley Nacional de Ejecución Penal. (2016). DOF. Recuperado 22 junio 2021, de http://www.diputados.gob.mx/LeyesBiblio/pdf/LNEP_090518.pdf

    López Méndez, R. (2021, enero 9). Aumentan 37% ingresos a prisiones por corrupción. Milenio. Recuperado 22 junio 2021, de https://www.milenio.com/policia/aumentan-37-ingresos-a-prisiones-por-corrupcion

    Martínez Cruz, S. F. (2015). Religión tras rejas: Análisis de la función de la religión en la cárcel Villahermosa de Cali. Universidad del Valle. Recuperado 22 junio 2021, de https://bibliotecadigital.univalle.edu.co/bitstream/handle/10893/5904/0418042-p.pdf?sequence=1

    Notas de campo. (2019). En La educación como contrapeso al encierro. Programas educativos para personas en proceso de extrañación de forma anticipada en la Ciudad de México. UNAM.

    Núñez Trejo, A. (2019, agosto 8). Lujos, Privilegios y otras actividades ilícitas en las cárceles mexicanas [Comentario en un foro en línea]. Foro Jurídico. Recuperado 22 junio 2021, de https://forojuridico.mx/lujos-privilegios-y-otras-actividades-ilicitas-en-las-carceles-mexicanas/

    Pacheco, J. E. (1984). Alta traición: antología poética. Alianza.

    Pérez, B. (2015). La prisión como un eje de la política neoliberal. Reflexiones sobre el papel del trabajo social penitenciario en México. En E. Pastor Seller, y L. Cano Soriano, Políticas e intervenciones ante los procesos de vulnerabilidad y exclusión de personas y territorios. Análisis comparado México-España (p. 75-87). Editorial Dykinson.

    Pérez, B. (Coord.) (2017). La relevancia de la mirada y la palabra en las estrategias de intervención de Trabajo Social. ENTS, UNAM.

    Pérez, B. (Coord.) (2020). Los únicos que los visitan son sus fantasmas. Realidades y mitos en torno a la salud mental y las discapacidades psicosociales e intelectuales en el contexto carcelario. ENTS, UNAM.

    Rulfo, J. (1953). El Llano en llamas. Fondo de Cultura Económica.

    Santa Gadea, F. V. (1972). Regímenes penitenciarios. Derecho PUCP: Revista de la Facultad de Derecho, 30, 197-204. PUCP. http://revistas.pucp.edu.pe/index.php/derechopucp/article/download/6618/6715

    Sigüenza Vidal, F. (2016). “La entrada está en tus manos, la salida en las de Dios”. La religión como medio de rehabilitación de los procesos en la cárcel de Belén y la penitenciaría de Lecumberri (1874-1900). Revista de Historia de las Prisiones, 2, 206-222. Pensamiento penal. http://www.pensamientopenal.com.ar/system/files/2016/07/doctrina43789.pdf

    Subsecretaría de Sistema Penitenciario. (2019). Población penitenciaria. Recuperado 22 junio 2021, de https://penitenciario.cdmx.gob.mx/poblacion-penitenciaria

    Subsecretaría de Sistema Penitenciario. (2020, enero 20). Anexo Oriente mantiene acreditación internacional de la ACA. Recuperado 22 junio 2021, de https://penitenciario.cdmx.gob.mx/comunicacion/nota/anexo-oriente-mantiene-acreditacion-internacional-de-la-aca

  • L’exercici del rol parental als centres penitenciaris de Catalunya. L’experiència Grup de Gestió d’Educació i Responsabilitat Parental al centre penitenciari Brians 2

    Núria Pujol Serna (Author)

    Els fills i les filles de persones que estan empresonades tenen un risc significatiu de patir múltiples conseqüències adverses si els manca suport. L’objectiu de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima (SMPRAV) és minimitzar la reincidència i protegir les víctimes. El model de gestió del risc centra la intervenció a identificar, avaluar i minimitzar els factors criminògens que han portat una persona a cometre un delicte. L’exercici del rol de pare o de mare ha de ser reconegut com una qüestió prioritària atès que, juntament amb l’enfortiment dels vincles familiars i socials, poden ser un factor protector contra la reincidència. L’article mostra la tasca del Grup de Responsabilitat Parental al centre penitenciari Brians 2 durant els darrers anys. El seu treball ha evidenciat la necessitat de visualitzar els drets dels fills i les filles de les persones internes i de crear espais per facilitar l’exercici del rol parental.

     

    Referencias bibliográficas

    Children of Prisoners Europe. (2021). Impacts of pre-trial detention procedures on children with parents in conflict with the law. COPE. Recuperat 3 novembre 2021, de https://childrenofprisonerseurope.wildapricot.org/resources/Impacts of pre-trial detention procedures on children with parents in conflict with the law_COPE.pdf

    Cid Moliné, J., i Martí Olivé, J. (2011). El proceso de desistimiento de las personas encarceladas. Obstáculos y apoyos. Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada.

    Comissió Europea. (s. d.). The EU Strategy on the Rights of the Child and the European Child Guarantee. Recuperat 3 novembre 2021, de https://ec.europa.eu/info/policies/justice-and-fundamental-rights/rights-child/eu-strategy-rights-child-and-european-child-guarantee_en

    Consell d’Europa. (2016). Council of Europe Strategy for the Rights of the Child (2016-201). Recuperat 3 novembre 2021, de https://rm.coe.int/168066cff8

    Departament de Justícia. (s. d.). Programa marc del model de participació i convivència dels centres penitenciaris de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Recuperat 3 novembre 2021, de http://justicia.gencat.cat/web/.content/home/ambits/reinsercio_i_serveis_peni/serveis_penitenciaris/participacio-convivencia/participacio_convivencia_cp.pdf

    Departament de Justícia. (2020, setembre 30). Els pares del centre penitenciari Brians 2 envien missatges als seus fills [Vídeo]. Youtube. https://www.youtube.com/watch?v=u7wVajcVmRw&t=45s

    Europris. (s. d.). Europris. Promoting Professional Prison Practice. https://www.europris.org/

    Expert Group Family Relations. (2017). Good Practice Collection Family Relations. Europris. http://www.europris.org/file/expert-group-family-relations-good-practice-collection/

    Ibañez, A., i Pedrosa, A. (2017). El paper de les famílies en la reinserció de les persones que surten de la presó. Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada.

    Llei orgànica 1/1979, de 26 de setembre, general penitenciària, BOE núm. 239 § 23708 (1979).

    ME-WE young carers. (s. d.). ME-WE young carers. Recuperat 3 novembre 2021, de https://me-we.eu/

    Recomanació CM/Rec(2018)5 del Comitè de Ministres als estats membres de la UE relativa als fills i a les filles de les persones detingudes. Consell d’Europa. Recuperat 3 novembre 2021, de https://rm.coe.int/cm-recommendation-2018-5-concerning-childrenwith-imprisoned-parents-e/16807b3438

    Reial decret 190/1996, de 9 de febrer, pel qual s’aprova el reglament penitenciari, BOE núm. 40 § 3307 (1996).

    Resolució de l’expedient AO-00220/2019 relativa al dret de relació dels infants amb progenitors a la presó. Síndic de greuges de Catalunya. Recuperat 9 novembre 2021, de https://seu.sindic.cat/Resolucions/ISAPI/Resol_ISAPI_FitxaResol/x64/Debug/Resol_ISAPI_FitxaResol.dll?CodiQueixa=0022019&TipusIntervencio=2

    Scottish Prison Service. (s. d.). Family Strategy 2017-2022. College Development Network. Recuperat 3 novembre 2021, de https://www.cdn.ac.uk/wp-content/uploads/2017/08/CBL-Family-Strategy-2017-22.pdf

    Subdirecció General de Programes de Rehabilitació i Sanitat. (2011). El model de rehabilitació a les presons catalanes. Generalitat de Catalunya, Departament de Justícia. Recuperat 3 novembre 2021, de http://justicia.gencat.cat/web/.content/enllacos/pdf/model_rehabilitacio_presons_catalanes.pdf

  • Per què la intel·ligència artificial transformarà els serveis socials

    Toni Codina Filbà (Author)

    Estem immersos en una evolució tecnològica imparable, àmplia i profunda, la quarta revolució industrial, que des de fa uns quinze anys, per mitjà del big data i la intel·ligència artificial, està transformant de manera accelerada tots els sectors professionals. Tot i que avui a Catalunya altres sectors que han aprofitat els avantatges de les noves eines tecnològiques intel·ligents estan molt més avançats, en l’àmbit dels serveis socials cada vegada hi ha més iniciatives que intenten aprofitar el potencial de la intel·ligència artificial per enfortir i perfeccionar els serveis públics i els sistemes de benestar, i contribuir a millorar la qualitat de vida dels ciutadans.

    Alguns dels beneficis que la intel·ligència artificial aportarà durant els pròxims anys al sistema de serveis socials: més rapidesa, seguretat, eficiència i objectivitat en les decisions professionals; diagnòstics, prescripcions i itineraris eficients i de qualitat per a les persones; personalització de les intervencions, amb la possibilitat d’oferir recomanacions individualitzades i proactives; empoderament i versatilitat dels professionals; més suports per a l’autonomia personal i la vida independent, i més flexibilitat i diversitat habitacional; enfortiment de les polítiques preventives; enfortiment de l’acció comunitària per a l’ajuda mútua, l’autoorganització i la participació; més bona planificació dels serveis i dels equips professionals; més eficiència econòmica; avaluació en temps real de l’impacte social dels programes i les intervencions. En una societat molt més complexa, amb noves exigències i noves formes de vulnerabilitat social, innovar en serveis socials en aquesta direcció ja no és una opció, sinó una necessitat.

     

    Referencias bibliográficas

    Ajuntament de Mataró. (2019). Presentació Gavius. Recuperat de https://www.youtube.com/watch?v=ghsL11TRViI

    Ara. Suplements. (19 de desembre de 2015). Biblioteques intel·ligents. El servei de biblioteques i bibliobusos s’adapten als canvis tecnològics. Recuperat de https://www.ara.cat/suplements/Biblioteques-intelligents_0_1488451155.html

    Autoritat Catalana de Protecció de Dades. (2020). Intel·ligència artificial. Decisions automatitzades a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Recuperat de https://apdcat.gencat.cat/web/.content/04-actualitat/noticies/documents/INFORME-INTELLIGENCIA-ARTIFICIAL-FINAL-WEB-OK.pdf

    Batlle-Montserrat, J., Delannoy, M., Kerr, S., i Van Cleemput, E. (2020). La intel·ligència artificial a les ciutats. Revista Idees, 48. Recuperat de https://revistaidees.cat/la-intelligencia-artificial-a-les-ciutats/

    Comissió Europea. (2018). Inteligencia artificial para Europa. Comunicación de la Comisión al Parlamento Europeo, al Consejo, al Comité Económic y Social Europeo, y al Comité de las Regiones. Recuperat de https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:52018DC0237&from=EN

    Fantova, F. (2020). Els serveis socials davant la intel·ligència de grans quantitats de dades. En Fundació iSocial, Big Data i Serveis Socials. Preveure i anticipar-nos a les necessitats socials. Recuperat de https://isocial.cat/wp-content/uploads/2020/05/F.Fantova-2020-big-data-i-serveis-socials-1.pdf

    Fundació iSocial. (2020). Banc d’innovacions en acció social. Recuperat de https://isocial.cat/coneixement/innovacions/

    Hurley, D. (2 de gener de 2018). Can an algorithm tell when kids are in danger? The New York Times. Recuperat de https://www.nytimes.com/2018/01/02/magazine/can-an-algorithm-tell-when-kids-are-in-danger.html

    López de Mántaras, R. (24 de gener de 2017). Diez cosas que la inteligencia artificial puede hacer por ti. El País. Recuperat de https://elpais.com/elpais/2017/01/24/talento_digital/1485284777_722413.html

    Metadata. El digital de Tecnologia en Català. (13 de juliol de 2020). Intel·ligència artificial contra la covid-19 al metro de Barcelona. Recuperat de https://www.metadata.cat/noticia/145/intelligencia-artificial-covid-metro-barcelona

    Schwab, K. (14 de gener de 2016). The Fourth Industrial Revolution: what it means and how to respond. World Economic Forum. Recuperat de https://www.weforum.org/agenda/2016/01/the-fourth-industrial-revolution-what-it-means-and-how-to-respond/

    Terribas, N. (2020). La perspectiva ètica i els drets dels ciutadans. En Fundació iSocial, Big Data i Serveis Socials. Preveure i anticipar-nos a les necessitats socials (p. 17-21). Recuperat de https://isocial.cat/wp-content/uploads/2020/05/Document-final-Big-Data.pdf

  • El PRODERAI com a tamís: un dispositiu de control educatiu

    Chaimae El Jebary Amisnaou (Author)

    La lluita contra l’extremisme violent en la societat catalana ha portat a introduir polítiques de vigilància social dins l’àmbit educatiu, el Protocol de detecció de radicalització islamista (PRODERAI) és un exemple d’això. Aquest protocol aplicat als alumnes, majoritàriament menors d’edat, secret, amb instruccions policials transmeses oralment i de dubtosa efectivitat, mostra la transcendència judicial en l’àmbit educatiu. Aquest article analitza el fort impacte social d’aquestes polítiques en diferents nivells a partir d’entrevistes i grups focals amb diferents agents com joves d’origen marroquí, equips pedagògics dels centres educatius, famílies marroquines i professionals del treball social. Els resultats expliquen com aquestes mesures produeixen els efectes contraris dels que es buscaven. En primer lloc, la contradicció amb què topa pel que fa als valors ètics i el reconeixement de la diversitat en el conjunt del professorat i professionals del treball social. En segon lloc, perquè s’aprofundeix en la sensació de confrontació de les famílies amb els seus valors personals, religiosos i culturals. Finalment, la implicació que té aquest protocol en la construcció de les trajectòries acadèmiques i socials dels alumnes susceptibles al control, generant processos d’exclusió i estigmatització.

     

    Referencias bibliográficas

    Agrela, B. (2006). Análisis antropológico de las políticas sociales dirigidas a la población inmigrante (Tesi doctoral). Universitat de Granada, Granada. Recuperat de https://digibug.ugr.es/bitstream/handle/10481/1091/16430232.pdf

    Brookfield, S. (2014). Teaching our own racism: incorporating personal narratives of whiteness into anti-racist practice. Adult Learning, 25(3), 89-95. DOI:1045159514534189.

    Carrasco, S., Pàmies, J., i Ponferrada, M. (2011). Fronteras visibles y barreras ocultas. Aproximación comparativa a la experiencia escolar del alumnado marroquí en Cataluña y mexicano en California. Migraciones. Publicación del Instituto Universitario de Estudios sobre Migraciones, 29, 31-60.

    Deepak, A. C., i Biggs, M. J. G. (2011). Intimate technology: A tool for teaching anti-racism in social work education. Journal of Ethnic & Cultural Diversity in Social Work, 20(1), 39-56.

    Douhaibi, A., i Amazian, S. (2019). La radicalización del racismo: Islamofobia de Estado y prevención antiterrorista. Oviedo: Cambalache.

    Douhaibi, A., i Almela, V. (2017). Vigilància de frontera aplicada a les escoles. La Directa, 443, p. 4-11. Recuperat de https://directa.cat/app/uploads/2018/07/Directa-443.pdf

    Faleiros, V. de P. (2011). Desafíos del Trabajo Social frente a las desigualdades. Emancipação, 11(1), p. 117-128. Recuperat de https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/3852175.pdf

    Hamilton-Mason, J., i Schneider, S. (2018). Antiracism Expanding Social Work Education: A Qualitative Analysis of the Undoing Racism Workshop Experience. Journal of Social Work Education, 54(2), 337-348. DOI: 10.1080/10437797.2017.1404518

    Kundnani, A. (2012). Radicalisation: the journey of a concept. Race & Class, 54(2), 3-25. Recuperat de https://journals.sagepub.com/doi/abs/10.1177/0306396812454984

    Kundnani, A., i Hayes, B. (2018). La globalització de les polítiques de lluita contra l’extremisme violent: El debilitament del drets humans i la instrumentalització de la societat civil. Nova York: Transnational Institute.

    Llei orgànica 15/1999, del 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. BOE núm. 298, de 14 de desembre de 1999, p. 43088-43099.

    Mateo, J. L. (2000). El “moro” entre los primitivos. Barcelona: Fundació La Caixa.

    Patel, T. (2017). It’s not about security, it’s about racism: counter-terror strategies, civilizing processes and the post-race fiction. Palgrave Communications, 3. Recuperat de https://www.nature.com/articles/palcomms201731

    Pelegrí, X. (2018). Repensant el poder dels professionals del treball social. Revista de Treball Social, 212, 31-46. Recuperat de www.tscat.cat/download/file/fid/8768

    Rights Watch UK (2016). Preventing Education? Human Rights and UK Counter- Terrorism Policy in Schools. Recuperat de http://www.statewatch.org/news/2016/jul/preventing-educationfinal-to-print-3.compressed-1.pdf

    Sánchez Martí, A. (2016). Trajectòries d’èxit educatiu dels joves de famílies immigrades a secundària postobligatòria: centres educatius i agents institucionals (Tesi doctoral). Universitat de Barcelona. Recuperat de https://www.tdx.cat/handle/10803/400099

    Sierra Bravo, R. (2001). Técnicas de investigación social. Teoria y ejercicios. Madrid: Paraninfo.

    Simons, H. (2011). El estudio de caso: Teoría y práctica. Madrid: Ediciones Morata.

    Wainwright, J. (2009). Racism, anti-racist practice and social work: articulating the teaching and learning experiences of black social workers. Race Ethnicity and Education, 12(4), 495-516.

  • La intervenció educativa amb adolescents en conflicte amb la llei en medi obert. La part invisible de l’educació judicial a València

    Eva Reina Giménez, María García Muñoz (Author)

    Con este artículo se ha indagado en la realidad de las personas adolescentes en conflicto con la ley, así como en el trabajo implementado desde el medio abierto por los diferentes equipos profesionales que trabajan con dicho colectivo desde los ayuntamientos o mancomunidades de la provincia de Valencia.

    La Ley Orgánica de responsabilidad penal de los menores establece un amplio catálogo de medidas aplicables, tanto en medio abierto como en medio cerrado, pero desde su perspectiva sancionadora-educativa, debe primar el interés del menor en la flexible adopción judicial de la medida más idónea, dadas las características del caso concreto y de la evolución personal de la persona sancionada durante la ejecución de la medida. Es por ello, que un gran número de estas son medidas que se imponen, para su desarrollo, en medio abierto, teniendo la Comunidad y la inserción, en la misma, una gran relevancia.

    La ejecución de las medidas judicialmente impuestas corresponde a las entidades públicas de protección y reforma de las comunidades autónomas, bajo el inexcusable control del juez de menores. Por lo que son los ayuntamientos y las mancomunidades, a través de su personal técnico, los que implementaran junto al menor esas medidas, y, por tanto, es a través de estas entidades que se podrá presentar un perfil de las personas adolescentes en conflicto con la ley tras un análisis de la documentación y la técnica de entrevista en grupo con el personal técnico que desarrolla su labor profesional en el ámbito de las medidas judiciales.

     

    Referencias bibliográficas

    Asociación valenciana de técnicos/as de medidas judiciales en medio abierto (2019). Memoria anual de las medidas judiciales implementadas en medio abierto en la Provincia de Valencia durante el año 2019. Valencia: Ayuntamientos de Alaquàs, Aldaia, Algemesí, Alzira, Burjassot, Carcaixent, Cullera, Gandia, Sagunto, Torrent, Valencia y Xàtiva, y las Mancomunitats Camp de Turia y Mancomunitat de Municipis de La Safor.

    Beck, U. (1998). La sociedad del riesgo. Hacía una nueva modernidad. Barcelona: Paidós.

    Castel R. (1995). De la exclusión como estado a la vulnerabilidad como proceso. Archipiélago, 21, 27-36.

    Laparra, M., Obradors, A., Pérez Eransus, B., Pérez Yruela, M., Renes, V., Sarasa, S., Subirats, J., y Trujillo, M. (2007). Una propuesta de consenso sobre el concepto de exclusión. Implicaciones metodológicas. Revista Española del Tercer Sector, 5, 15-58.

    López Blasco, A., Monje, M., Navaro, J. A., y Uceda, F. X. (2006). ¿Existen los jóvenes desfavorecidos? Valencia: Consorci Pactem Nord.

    Manzanos, C. (1991). Cárcel y marginación social. San Sebastián: Tercera Prensa.

    Morente, F. (1997). Los menores vulnerables: aproximación sociológica a los orígenes de la desigualdad social. Jaén: Universidad de Jaén.

    Reina, E. (2019). Adolescentes infractoras: Una perspectiva de género ante los procesos de conflicto con la ley. Un estudio de la Comunidad Valenciana (Tesis doctoral). Universidad de Valencia, Valencia.

    Roldán, H. (2009). Introducción a la investigación criminológica. Granada: Comares.

  • Programa NIU: una experiència d’intervenció conjunta entre els serveis socials bàsics i els serveis de salut de Granollers

    Clara Barranco Flores, Ana Aranda Castán (Author)

    El Programa NIU, impulsat pels Serveis Socials de l’Ajuntament de Granollers, pretén donar atenció i acompanyament a dones embarassades en situació de risc social i sanitari.

    Es tracta d’un programa de prevenció durant la gestació i en la futura família un cop hagi nascut el nadó i fins que la criatura hagi fet l’any de vida.

    Es tenen en compte els condicionants negatius que envolten les possibles participants: les situacions de violència, la soledat, l’edat, la inestabilitat emocional, la manca o la irregularitat de seguiment mèdic, l’abandonament de la parella, la situació econòmica i els antecedents mèdics a escala orgànica i mental, entre altres situacions.

    L’objectiu bàsic del Programa NIU és prevenir possibles situacions de maltractament prenatal i negligència o maltractament durant els primers mesos de vida del nadó. Aquest objectiu es treballa mitjançant el suport emocional i l’acompanyament a les gestants/mares: se’ls facilita informació, capacitació i orientació en aspectes de salut, legals, de promoció del vincle mare-infant.

    El desenvolupament d’aquest programa es fa possible gràcies al treball conjunt entre les unitats de treball social sanitari i les de serveis socials bàsics de la ciutat, que detecten, diagnostiquen i deriven les mares participants, així com el treball de les educadores de l’espai grupal setmanal en què es troben les participants i el suport individual proporcionat per la treballadora familiar als domicilis i durant els acompanyaments.

     

    Referencias bibliográficas

    Comitre, M., Fernández E., López T., Montserrat, M., Sayas, P., Vega T., et al. (2012). Guia d’intervenció del Treball Social Sanitari. València: Generalitat Valenciana, Conselleria de Sanitat.

    Goldstein, E. (1984). Ego psychology and social work practice. Nova York: Collier Mcmillan.

    Payne, M. (1995). Teorías contemporáneas del trabajo social. Barcelona: Paidós.

    Protocol d’actuació davant de maltractaments en la infància i l’adolescència en l’àmbit de la salut (2019). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Salut.

    Protocol de salut de seguiment de l’embaràs a Catalunya (2019). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Salut, Agència de Salut Pública de Catalunya.

    Ruiz-Tagle et. al (2015). Embarazo vulnerable. Realidad y propuestas. Santiago de Chile: Ideapaís. Comunidad y justicia.

    Soriano Faura, F. J. (2015). Promoción del buen trato y prevención del maltrato en la infancia en el ámbito de la atención primaria de salud. Recuperat de http://previnfad.aepap.org/monografia/maltrato-infantil

    Marc legal

    Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència. DOGC núm. 5641, de 2 de juny de 2010.

    Ordre BSF/331/2013, de 18 de desembre, per la qual s’aproven les llistes d’indicadors i factors de protecció dels infants i adolescents. DOGC núm. 6530, de 30 de desembre del 2013.

    Reglament municipal de prestacions econòmiques d’urgències socials de Granollers. Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, de 2 de maig de 2018.

  • El rol del treball social a la Xarxa de Salut Mental i Addiccions (XSMiA) de Girona

    Xavier Solench Arco, Xavier Casademont Falguera (Author)

    A partir del 1978, les primeres treballadores socials s’incorporen a l’àmbit de la salut mental a l’Hospital Psiquiàtric de Salt. Quaranta anys més tard, aquestes professionals han esdevingut una peça clau en el model d’atenció a la salut mental a Girona. Aquest article té com a objectius: 1) analitzar com s’introdueix el treball social a la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de Girona (XSMiA) de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS); 2) examinar l’evolució que ha experimentat aquesta figura professional; i 3) identificar els reptes de futur que albiren les professionals. La recerca s’estructura en cinc dimensions d’anàlisi: el tipus d’intervencions i les tasques desenvolupades; la representació, el rol i el valor dins dels equips; les dificultats pròpies de la seva incorporació; i finalment els reptes de futur identificats per les professionals. Des d’un punt de vista metodològic, la
    informació s’ha obtingut mitjançant l’exploració teòrica, la recerca documental i els discursos dels professionals, adquirits mitjançant l’entrevista semiestructurada. Entre d’altres, la recerca constata que la figura del treball social a la XSMiA està consolidada i gaudeix d’un cert reconeixement, tot i que la indefinició de la professió en l’àmbit sanitari és un element que dificulta la delimitació de les seves funcions i el tipus d’intervencions.

     

    Referencias bibliográficas

    Aparicio, V. (1980). Análisis de la transformación del Hospital Psiquiátrico de Salt. En González de Chávez (Ed.), La transformación de la asistencia psiquiátrica (p. 553-565). Madrid: Editorial Mayoria.

    Aparicio, V. (2019). Salt: una institució qüestionada. Revista de Girona, 313, 63-67.

    Capellá, A. (2001). La reforma en Salud Mental en Cataluña: el modelo catalán. Revista de la Asociación Española de Neuropsiquiatría, 79, 101-128.

    Carballeda, A. J. M. (2012). La intervención del Trabajo Social en el campo de la Salud Mental. Algunos interrogantes y perspectivas. V Xerte, 38. Recuperat de http://www.margen.org/suscri/margen77/carballeda77.pdf

    Castells, N., Puigdevall, N., i Reixach, F. (1989). L’Hospital Santa Caterina de Girona. Girona: Diputació de Girona

    CatSalut. Servei Català de la Salut (2003). Pla de Serveis Individualitzats (PSI). Quaderns de salut mental 2. Barcelona: Consell Assessor sobre Assistència Psiquiàtrica i Salut Mental.

    Col·lectiu de treballadors i treballadores socials de l’Institut d’Assistència Sanitària de Girona (2014). Document base: Pla funcional (Document intern de treball inédit). Salt: Institut d’Assistència Sanitària.

    Col·legi Oficial de Diplomats en Treball Social i Assistents Socials de Catalunya. (2001). Funcions del Treballador Social al camp de la Salut Mental. Barcelona: Grup de Treball de Salut Mental. Recuperat de http://www.tscat.cat/content/funciones-del-trabajador-social-en-el-campo-de- salud-mental

    Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (2016). Intervenció de Treball Social en Salut Mental. Actualització del Monogràfic 2: Funcions del Treballador Social en el Camp de la Salut Mental. Barcelona: Grup de Treball de Salut Mental.

    Colom, D. (2008). El Trabajo Social Sanitario. Atención primaria y atención especializada. Teoría y práctica. Madrid: Siglo XXI.

    Departament de Salut (2006). Pla Director de Salut Mental i Addiccions. Recuperat de https://consaludmental.org/publicaciones/PlandirectorsaludmentalCatalunyacatalan.pdf

    Diputació de Girona (1984). Memòria-Projecte de la Xarxa Psiquiàtrica de les comarques gironines depenent de la Diputació de Girona. Girona: Diputació de Girona.

    Espino, A. (2002). Análisis del estado actual de la reforma psiquiátrica: debilidades y fortalezas. Amenazas y oportunidades. Revista de la Asociación Española Neuropsiquiatría 22(81) 39-61. Recuperat de https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4531200

    Fernández, X. (1997). La supervisión del trabajo social en salud mental. Revista de Trabajo Social, 145, 48-58.

    Garcés, E. (2007). La especificidad del trabajador social en salud mental ¿Un rol reconocido? Trabajo Social y Salud, 56, 309-332.

    Garcés, E. (2010). El Trabajo Social en salud mental. Cuadernos de Trabajo Social, 23, 332-352.

    Gil, R. M., i Boadas, J. (1987). El Psiquiàtric de Salt: Cent anys d’història. Girona: Diputació de Girona; Institut d'Assistència Sanitària.

    Gil, R. M., Masferrer, M., i Vilà, T. (2019). El model gironí d’assistència psiquiàtrica. Revista de Girona, 313, 58-93.

    Gili, M., García, J., i Roca, M. (2014). Crisis económica y salud mental. Informe SESPAS 2014. Gaceta Sanitaria, 28, 104-108. Recuperat de http://www.gacetasanitaria.org/es-crisis-economica-salud-mental-informe-articulo-S0213911114000454

    Gisbert, C., i Cid, J. (2010). Evaluación en unidades de rehabilitación hospitalaria: un balance entre síntomas, funcionalismo, necesidades, expectativas y soporte comunitario. En M. Vargas i R. Touriño (Eds.), Evaluación en Rehabilitación psicosocial (p. 213-231). Valladolid: FEARP.

    Gisbert, C., i Cid, J. (2012). Salud Mental Comunitaria: El Modelo de Girona. Cuadernos de Psiquiatría Comunitaria, 11(1).

    González, D. (2008). La Fageda, història d’una bogeria. Barcelona: La Magrana.

    Institut d’Assistència Sanitària (1992). Memòria 87-92: Xarxa de Salut Mental. Girona: Diputació de Girona.

    Ituarte, A. (1982). Procedimiento y proceso en Trabajo Social Clínico. Madrid: Consejo General de Colegios Oficiales de Diplomados en Trabajo Social y Asistentes Sociales.

    Ituarte, A. (1994). El papel del trabajador social en el campo sanitario. Trabajo Social y Salud, 20, 275-290.

    Kalseth, J., i Magnussen, J. (2013). The REFINEMENT decision support toolkit for imporoving the financing of mental health care. The manual. Recuperat de http://www.refinementproject.eu/APPENDIX_REFINEMENT_Decision_Support_T

    Mauri, D., i Rotelli, F. (1987). Desinstitucionalización, otra vía. La reforma psiquiátrica italiana en el contexto de Europa Occidental y de los países avanzados. Revista de Asociación de Neuropsiquiatría, 7(21).

    Méndez, R., Wraage, D., i Costa, A. M. (2012). Trabajo Social en el campo de la salud mental. La discusión sobre el diagnostico. Prospectiva: Revista de Trabajo Social e Intervención Social, 17(1), 407-435.

    Miranda, X. (2017). Treball social en salut mental a Catalunya: una anàlisi de la disciplina a partir dels discursos professionals (Tesi doctoral). Universitat de Lleida, Lleida.

    Pelegrí, X. (2015). Repensant la política de serveis socials per a un canvi d’època. Revista de Pedagogia i Treball Social. Revista de ciències socials aplicades, 4(1), 52-73.

    Richmond, M. (1993). El caso social individual (3a ed.). Buenos Aires: Editorial Humanitas.

    Richmond, M. (2005). Diagnóstico Social. Madrid: Siglo XXI.

    Rotelli, F., Leonardis, O., i Mauri, D. (1987). Desinstitucionalización: otra vía (la reforma psiquiátrica italiana en el contexto de la Europa Occidental y de los “países avanzados”). Revista de la Asociación Española de Neuropsiquiatría, 7(21), 165-187. Recuperat de http://www.confbasaglia.org/wp-content/uploads/2018/02/F.-Rotelli-O.-De-Leonardis-D.-Mauri-Desinstitucionalizacion-otra-viareforma-psiquiatrica-italiana-en-el-contexto-de-la-europa-occidental-y-de-los-paises-avanzados.pdf

    Sambola, A. (2019). El manicomi de Salt. Revista de Girona, 313, 60-62.

    Ureña, A. (2006). L'especialitat: un requeriment per al Treball Social en Salut Mental. Revista de Treball Social, 178, 35-41.

    Ureña, A. (2010). La salud mental del Trabajo Social en Cataluña. Cuadernos de Trabajo Social, 23, 353-360.

    Vallhonrat, A. C., Pérez, M. F. M., i Aguado, J. M. (2012). Los centros de salud mental en la XSM-IAS de Girona. Cuadernos de Psiquiatría comunitaria, 11(1), 23-40.

  • Cura, vida independent i diversitat funcional: Anàlisis teòric i vinculacions pràctiques

    Jesús Muyor Rodríguez, M. Ángeles Minguela Recover (Author)

    En este trabajo exploramos la conexión teórica entre los estudios del care (cuidado) y las propuestas del modelo social de la discapacidad. Buscamos visibilizar el saber científico producido desde el propio colectivo de personas con diversidad funcional para incorporarlo en los distintos enfoques del cuidado. Nuestro objetivo último pretende desarrollar un modelo de cuidado conforme a las demandas del movimiento de vida independiente en la diversidad funcional. Desde un enfoque cualitativo utilizamos el análisis crítico del discurso, proponiendo como marco teórico-metodológico los postulados globales del modelo social de la discapacidad y los estudios sobre el care. Nos servimos del cuidado como unidad teórica de análisis, apoyándonos en la revisión documental como técnica de investigación. Las propuestas analíticas del modelo social de la discapacidad obligan a inscribir dimensiones que generalmente han sido menos utilizadas en las políticas y prácticas del cuidado como son la autonomía, la (inter) dependencia, la igualdad, accesibilidad, libertad o los derechos.

    Concluimos señalando que la incorporación de los Disability Studies, desde el paradigma de vida independiente, constituye un (nuevo) modelo de cuidado menos opresivo para las personas con diversidad funcional y más acorde con una sociedad inclusiva.

     

    Referencias bibliográficas

    Arnau, S. (2009). El “cuidado” y sus perversiones. La cultura de la violencia. Intersticios. Revista sociológica de pensamiento crítico, 3(2), 67-83. Recuperado de https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3044617

    Barnes, C. y Mercer, G. (2005). The Social Model of Disability – Europeand the Majority World. Leeds: The Disability Press.

    Barton, L. (Comp.) (1998). Discapacidad y sociedad. Madrid: Morata.

    Barton, L. (Coord.) (2008). Superar las barreras de la discapacidad. Madrid: Morata.

    Bosselut, C. (2006). Patricia Paperman, Sandra Laugier, éds., “Le souci des autres. Éthique et politique du care”. Archives de sciences sociales des religions, 136, 115-283. Recuperado de https://journals.openedition.org/assr/4012?lang=es#quotation

    Duffy, M. (2005). Reproducing Labor Inequalities: Challenges for Feminists Conceptualizing Care at the Intersections of Gender, Race, and Class. Gender & Society, 19(1), 66-82. DOI: 10.1177/0891243204269499

    Durán, M. A. (2011). El trabajo en el marco macroeconómico. En Durán, M. A. (Dir.). El trabajo del cuidado en América Latina y España (p. 11-33). Madrid: Fundación Carolina (CeAlCI).

    Fisher, B. y Tronto, J. (1990). Toward a feminist theory of caring. En Emily K. Abel y Margaret K. Nelson (eds.). Circles of Care: Work and Identity in Women’s Lives (p. 36-54). Albany, NY: State University of New York.

    García Alonso, J. V. (Coord.) (2003). El movimiento de vida independiente. Experiencias internacionales. Madrid: Fundación Luis Vives. Recuperado de http://envejecimiento.csic.es/documentos/documentos/fundacionluisvives-movimiento-01.pdf

    Graham, H. (1983).Caring: a Labour of Love. En J. Finch y D. Groves (eds.). A Labour of Love: Women, Work and Caring (p. 13-30). Londres: Routledge and Kegan Paul.

    Graham, H. (1991). The concept of caring in feminist research: The Case of Domestic Services. Sociology, 25, 61-78.

    Guzmán, F., Toboso, M. y Romañach, J. (2010). Fundamentos éticos para la promoción de la autonomía: hacia una ética de la interdependencia. Alternativas: cuadernos de trabajo social, 17, 45-62. Recuperado de https://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/14296/1/Alternativas_17_03.pdf

    Iáñez, A. (2009). Prisioneros del cuerpo. La construcción social de la diversidad funcional. A Coruña: Diversitas Ediciones.

    Letablier, M. (2001). Le travail centré sur autrui et sa conceptualisation en Europe. Travail, genre et sociétés, 6(2), 19-41. DOI:10.3917/tgs.006.0019

    Letablier, M. T. (2007). El trabajo de “cuidados” y su conceptualización en Europa. En C. Prieto (ed.). Trabajo, género y tiempo social (p. 64-84). Madrid: Hacer-UCM.

    Martín Palomo, M. T. (2008). Los cuidados y las mujeres en las familias.Política y Sociedad, 46(2), 29-49. Recuperado de https://revistas.ucm.es/index.php/POSO/article/view/POSO0808230029A

    Martín Palomo, M. T. (2014). Los cuidados en las familias. Un estudio a través de tres generaciones de mujeres en Andalucía (Tesis doctoral). Universidad Carlos III de Madrid, Madrid.

    Martín Palomo, M. T. (2016). Cuidado, vulnerabilidad e interdependencias. Nuevos retos políticos. Madrid: Centro de Estudios Políticos y Constitucionales.

    Martín Palomo, M. T. y Muñoz, J. M (2015). Interdependencias. Una aproximación al mundo familiar del cuidado. Argumentos. Revista de Crítica Social, 17, 212-237. Recuperado de https://publicaciones.soiales.uba.ar/index.php/argumentos/article/view/1382/1269

    Mladenova, T. (2015). Neoliberalism, postsocialism, disability. Disability & Society, 30(3), 445-459. DOI: 10.1080/09687599.2015.1021758

    Muñoz, J. M. (2012). Cuidar del mundo. Labor, trabajo y acción en una compleja red de sostenimiento de la vida. Isegoría, 47, 461-480. DOI: 10.3989/isegoria.2012.047.04

    Muyor, J. (2018). La situación de dependencia en la diversidad funcional: De lo biológico y patológico en la persona. Trabajo Social Hoy, 84, 63-76. DOI: 10.12960/TSH.2018.0010

    Muyor, J. (2019). Nuevos significados de la discapacidad: De la igualdad de capacidades a la igualdad de derechos. Acciones e Investigaciones Sociales, 39, 33-55 DOI: 10.26754/ojs_ais/ais.2019393231

    Oliver, M. (1990). The politics of disablement. Londres: Macmillan.

    Oliver, M. (1996). Understanding Disability. From theory to practice. Nueva York: St Martin’s Press.

    Palacios, A. (2008). El modelo social de discapacidad: orígenes, caracterización y plasmación de la Convención Internacional sobre los derechos de las personas con discapacidad. Madrid: CERMI. Recuperado de https://www.cermi.es/sites/default/files/docs/colecciones/Elmodelosocialdediscapacidad.pdf

    Palacios, A. y Romañach. J. (2006). El Modelo de la diversidad. La Bioética y los Derechos Humanos como herramientas para alcanzar la plena dignidad en la diversidad funcional. España: Ediciones Diversitas-AIES. Recuperado de https://e-archivo.uc3m.es/handle/10016/9899

    Parker, R. (1981). Tending and Social Policy. En E. M. Goldberg y S. Hatch (eds.). A new look at the Social Services (p. 17-34). Londres: Policy Studies Institute.

    Rodríguez, P. (2013). La atención integral y centrada en la persona. Madrid: Fundación Pilares para la Autonomía Personal. Recuperado de http://www.fundacionpilares.org/docs/AICPweb.pdf

    Romañach, J. (2009). Bioética al otro lado del espejo: la visión de las personas con diversidad funcional y el respeto a los derechos humanos. Santiago de Compostela: Diversitas Ediciones.

    Thomas, C. (2011). Deconstruyendo los conceptos de cuidados. En C.

    Carrasco, C. Borderías y T. Tornos (eds.). El trabajo de cuidados: historia, teoría y políticas (p. 145-176). Madrid: Editorial Catarata.

    Thomas, C. (1993). De-constructing concepts of care. Sociology, 27(4), 649-669. DOI: 10.1177/0038038593027004006

    Tobío, C., Agulló Tomás, M. S., Gómez V. y Martín Palomo, M. T. (2010). El cuidado de las personas, un reto para el siglo XXI. Colección Estudios Sociales. España: Fundación La Caixa. Recuperado de https://multimedia.caixabank.es/lacaixa/ondemand/obrasocial/pdf/estudiossociales/vol28_completo_es.pdf

    Ungerson, C. (1983). Why do women care? En J. Finch y D. Groves (eds). A Labour of Love: Women, Work and Caring (p. 31-49). Londres: Routledge and Kegan Paul.

    Ungerson, C. (1990). Gender and Caring: Work and Welfare in Britain and Scandinavia. Londres: Haverster Wheatsheaf.

    Ungerson, C. (2005). Care, work and feeling. The Sociological Review, 53 (supl. 2), 188-203. DOI:10.1111/j.1467-954X.2005.00580.x

    Vicente, I. (2018). Los estudios feministas del cuidado y los principios de vida independiente a diálogo. Papeles el tiempo de los derechos, 10, 1-21. Recuperado de https://redtiempodelosderechos.files.wordpress.com/2018/01/wp10-estudios-feministas-cuidado.pdf

    Walby, S. (1989). Women, Theory and Society: From Private to Public Patriarchy. Oxford: Blackwell.

  • La intervenció social amb famílies en situació de cronicitat en els serveis bàsics d’atenció social

    Alba Pirla Santamaria, Ramon Julià Traveria, Xavier Miranda Ruche (Author)

    Les famílies en situació de cronicitat i dependència dels serveis socials són un dels perfils que molt sovint tractem els i les professionals dels equips de serveis bàsics d’atenció social. El risc de dependència d’aquestes famílies sovint ve donat, d’una banda, per la seva progressiva delegació de funcions bàsiques en estructures institucionals i professionals, i de l’altra, pel desconeixement o la dificultat per part de les professionals de trobar els models i mètodes més adequats per a la intervenció. Juntament amb aquests aspectes, s’hi afegeixen factors contextuals associats amb la precarietat econòmica i la desigualtat, que desencadenen processos d’exclusió social i, alhora, de cronicitat. Aquest article presenta els elements més rellevants establerts en la recerca “La intervenció social amb famílies en situació de cronicitat en els serveis bàsics d’atenció social (SBAS)”, que s’emmarca en la 8a edició del Premi Dolors Arteman, atorgat pel Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya a l’equip de professionals de treball social de l’Ajuntament de Lleida i la Universitat de Lleida.

     

    Referencias bibliográficas

    Barbero, M. i Cortés, F. (2005). Trabajo comunitario, organización y desarrollo social. Madrid: Alianza.

    Barranco, C. (2011). Buenas prácticas de calidad y trabajo social. Alternativas. Cuadernos de Trabajo Social, 18, 57-74.

    Brugué, Q. (2016). Innovació i empoderament en la lluita contra la pobresa. Barcelona: Entitats Catalanes per l’Acció Social (ECAS).

    Campanini, A. (2016). Nuevas perspectivas del trabajo con familias. En European Trends in Social Well Being. Jornada realitzada a la Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social. Universitat de Lleida.

    Campos, J., Cardona, J. i Cuartero, M. (2017). Afrontar el desgaste: cuidado y mecanismos paliativos de fatiga por compasión. Alternativas. Cuadernos de Trabajo social, 24, 119-136. DOI: 10.14198/ALTERN2017.24.07

    Cardona J. i Campos J. (2009). Cómo determinar un contexto de intervención: Inventario para el análisis de la relación de ayuda entre el trabajador/a social y el cliente durante la fase de estudio y evaluación de la situación problema. Portularia, Revista de Trabajo Social, 9(2), 17-35.

    Coletti, M. i Linares, J. (1997). La intervención sistémica en los Servicios sociales ante la familia multiproblemática. Barcelona: Paidós. Escudero, V. (2013). Guía práctica para la intervención familiar II. Castilla y León: Consejería de Familia e Igualdad de Oportunidades, Gerencia de Servicios Sociales.

    Ginesta M. (coord.), Civit, M., Rivera, J. i Rodríguez, A. (2017). Els Serveis Socials Bàsics (SSB) a la província de Barcelona. Situació actual i propostes de millora. Una mirada des del treball social. Barcelona: Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya.

    Jiménez, V. (2002). Violencia en organizaciones y profesionales: acciones, omisiones y reacciones en torno al poder, la participación, la burocracia y la discreción en los Servicios Sociales. Alternativas. Cuadernos de Trabajo Social, 10, 427-444.

    Julià, R. i Pirla, A. (2017). Propuesta de investigación-acción participativa para intervenir con familias en situación de cronicidad en los servicios sociales básicos. En E. Pastor i C. Verde (coords.). Comunidades sostenibles: Dilemas y retos desde el trabajo social. Thomson Reuters Aranzadi. Recuperat de https://www.thomsonreuters.es/es/tienda/ebook---proview/comunidades-sostenibles-eb/p/10010999

    Lázaro, S. (2004). El desgaste profesional (síndrome de burn out) en los trabajadores sociales. Portularia: Revista de Trabajo Social, 4, 499-506.

    López de Ceballos, P. (1998). Un método para la investigación-acción participativa. Madrid: Editorial Popular.

    Marchioni, M. (1987). Planificación social y organización de la comunidad. Alternativas avanzadas a la crisis. Madrid: Editorial Popular.

    Marchioni, M. (1999). Comunidad, participación y desarrollo. Teoría y metodologia de la intervención comunitaria. Madrid: Editorial Popular.

    Paz, P. de la, Rodríguez, V. i Mercado, E. (2014). Nuevas tendencias de intervención en trabajo social. AZARBE Revista Internacional de Trabajo Social y Bienestar, 3, 223-228.

    Pirla, A. i Julià R. (coord.), Bertran, L., Farré, A., Haro, L., Ibarz, I., Massana, M., Piñol, A., Siscart, E., Vilas, V., Villafranca, A. (2019). La intervenció social amb famílies en situació de cronicitat en els serveis bàsics d’atenció social. Barcelona: Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya. Recuperat de http://www.tscat.cat/publicacio/viii-premi-dolors-arteman-millor-proposta-de-recerca-realitzar

    Richmond, M. (2005). Diagnóstico social. Madrid: Siglo XXI.

    Rodrigo, M. J., Máiquez, M. L., Martín, J. C. (2011). Buenas prácticas profesionales de apoyo a la parentalidad positiva. Madrid: Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP). Recuperat de https://www.mscbs.gob.es/ssi/familiasInfancia/docs/BuenasPractParentalidadPositiva.pdf

    Rodríguez, A. (2013). La familia como recurso de la intervención. Cuadernos de Trabajo Social, 26(2), 251-252.

    Subirana, M. i Cooperrider, D. (2013). Indagación apreciativa: Un enfoque innovador para la transformación personal y de las organizaciones. Barcelona: Kairós.

  • L’Estat com a garant de drets i reproductor de desigualtats. Reflexions sobre el Pla Nacional d’Inclusió Previsional per a Adults Grans (Argentina, 2005)

    Viviana Verbauwede (Author)

    Este artículo aporta elementos para la reflexión en torno a las políticas estatales en su doble mirada, como posibilitadora de derechos de ciudadanía y a su vez reproductora de desigualdades sociales, tomando como referencia y tensión empírica para pensar estas acciones estatales el Plan Nacional de Inclusión Previsional para Adultos Mayores (2005), implementado en Argentina. Se reconoce que, a través de dicho plan, se logra una cobertura previsional total de más del 90% de la población adulta mayor; y que tiene su principal impacto en la población femenina, dado que el 73% de las nuevas beneficiarias son mujeres y el 27 % restante, varones. Retomando autores de reconocida trayectoria, se problematiza sobre el concepto de desigualdad, trabajo y seguridad social, reconociendo cada vez mayores niveles de fragilidad laboral y desprotección social. Teniendo en cuenta que América Latina constituye uno de los continentes más desiguales del mundo.

     

    Referencias bibliográficas

    Anses (2010). Administración Nacional de la Seguridad Social. Recuperado de https://www.anses.gob.ar/

    Calabria, A. y Calero, A. (2012) Políticas de inclusión social para los grupos etarios más vulnerables: Plan de Inclusión Previsional y Asignación Universal por Hijo para la Protección Social. Actualidad Económica, XXIL(76). Recuperado de http://bibliotecadigital.econ.uba.ar/download/ecopoli/ecopoli_v7_n12_01.pdf

    Castel, R. (1997). La metamorfosis de la cuestión social. Una crónica del salariado. Buenos Aires: Paidós Argentina.

    Curcio, J. y Becaria, A. (2011). Sistema de Seguridad Social y mercado de trabajo: evolución de la cobertura en la Argentina entre 1990 y 2010. En C. Danani y S. Hintze (2011). Protecciones y desprotecciones: La seguridad Social en la Argentina 1990-2010. Buenos Aires: Universidad Nacional de General Sarmiento.

    Curcio, J. (2011). Descripción del Sistema de Seguridad Social: componentes al cabo de la década del 90 y de la primera década del siglo XXI. En C. Danani y S. Hintze (2011). Protecciones y desprotecciones: La seguridad Social en la Argentina 1990-2010. Buenos Aires: Universidad Nacional de General Sarmiento.

    Danani, C., y Becaria, A. (2011). La (contra) reforma previsional argentina 2004-2008: aspectos institucionales y político-culturales del proceso de transformación de la protección. En C. Danani y S. Hintze (2011). Protecciones y desprotecciones: La seguridad Social en la Argentina 1990-2010. Buenos Aires: Universidad Nacional de General Sarmiento.

    Danani, C. y Hintze, S. (2011). Protecciones y desprotecciones: La Seguridad Social en la Argentina 1990-2010. Buenos Aires: Universidad Nacional de General Sarmiento.

    Decreto núm. 1451/2008, de 10 de setiembre de 2008, de Administración Pública Nacional. Recuperado de http://servicios.infoleg.gob.ar/infolegInternet/anexos/140000-144999/144547/norma.htm

    Decreto núm. 1454/2005, de 25 de noviembre de 2005, de Modificase la Ley núm. 24.476 Trabajadores autónomos. Régimen de regulación voluntaria de deuda. Determinación de las mismas. Recuperado de http://servicios.infoleg.gob.ar/infolegInternet/anexos/110000-114999/111942/norma.htm

    Dubet, F. (2011). Repensar la justicia social. Contra el mito de la igualdad de oportunidades. Buenos Aires: Siglo XXI.

    Dubet, F. (2015) ¿Por qué preferimos la desigualdad? (aunque digamos lo contrario). Buenos Aires: Siglo XXI.

    Esping-Andersen, G. (1993). Los tres mundos del Estado de bienestar. Valencia: Alfons el Magnànim.

    Fiscella, S. (2005). Estado, ciudadanía y política social. Estudio sobre los sistemas de jubilaciones y pensiones. Buenos Aires: Editorial Espacio.

    Hidalgo, J. (1993) Hacia una gerontología social critica. Reflexiones, 8(1), Recuperado de https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4796544

    Iacub, R. (2002). La postgerontología: hacia un renovado estudio de la gerontología. Revista Latinoamericana de Psicología, 34(1-2), p. 155-157. Recuperado de: http://www.redalyc.org/pdf/805/80534212.pdf

    Ley Nacional núm. 24.241, de 23 de setiembre de 1993, del Sistema integrado de jubilaciones y pensiones. Recuperado de http://servicios.infoleg.gob.ar/infolegInternet/anexos/0-4999/639/texact.htm

    Ley núm. 24.476, de 29 de marzo de 1995, del Sistema integrado de jubilacions y pensiones. Recuperado de http://servicios.infoleg.gob.ar/infolegInternet/anexos/30000-34999/30341/texact.htm

    Ley núm. 26.417, de 1 de octubre de 2008, de Movilidad de las Prestaciones del Régimen Previsional Público. (Ley núm. 24.241 modificación). Recuperado de http://servicios.infoleg.gob.ar/infolegInternet/anexos/145000-149999/145867/norma.htm

    Ley núm. 26.425, de 20 de noviembre de 2008, de Sistema Integrado Previsional Argentino. Recuperado de http://servicios.infoleg.gob.ar/infolegInternet/anexos/145000-149999/148141/norma.htm

    Ley núm. 26.970, de 27 de agosto de 2014, del Sistema integrado de jubilaciones y pensiones. Régimen de regularización. Recuperado de http://servicios.infoleg.gob.ar/infolegInternet/anexos/230000-234999/234847/norma.htm

    Ley núm. 25.994, de 16 de diciembre de 2004, de Seguridad Social. Recuperado de http://servicios.infoleg.gob.ar/infolegInternet/anexos/100000-104999/102726/norma.htm

    Lindenboim, J. (2008). Trabajo, ingresos y política en la Argentina. Contribuciones para pensar el siglo XXI. Buenos Aires: Eudeba.

    Merklen, D. (s/f). Debate por la equidad. Simpatía por la desigualdad. Revista Anfibia. Recuperado de http://www.revistaanfibia.com/ensayo/simpatia-la-desigualdad/Offe, C. (1992). Contradicciones del Estado de Bienestar. Madrid: Alianza.

    Terra, C. (2009). Institucionalidad de las políticas públicas y transformación social progresista. En N. Aquín y R. Caro, Políticas públicas, derechos y trabajo social en el Mercosur. Buenos Aires: Editorial Espacio.

  • Una experiència d’Investigació Acció Participativa en treball social: potenciar el treball col·laboratiu entre agents en l’àmbit de la inclusió a Guipúscoa

    Cinta Guinot Viciano, Ane Ferran Zubillaga, Asun Berasategui Otegui (Author)

    Este artículo presenta las reflexiones en relación al rol investigador en el marco de una experiencia de Investigación Acción Participativa (IAP) realizada desde el equipo configurado por investigadoras del Departamento de Trabajo Social y Sociología de la Universidad de Deusto en el campus de Donostia/San Sebastián. La IAP es una metodología capaz de generar dinámicas relacionales y prácticas de reciprocidad, que posibilita vincular la investigación en Trabajo Social con la práctica profesional, superando la posible dicotomía entre ambas dimensiones.

    El equipo de investigadoras de Trabajo Social ha configurado un contexto relacional, al que denominamos ágora, para generar conocimiento compartido y potenciar después la sistematización de la práctica. Este espacio se visualiza como propicio para reunir a diferentes actores y pretende enmarcar y definir problemas sociales, así como generar relaciones de confianza y colaborativas que permitan negociar lo que va a ser considerado como una solución probable.

    Los principios metodológicos para la construcción del ágora han sido los siguientes: la co-generación de conocimiento; entender el proceso como emergente, y el respeto a la participación y a las aportaciones de todos y todas.

    Este artículo pretende poner en valor, desde una experiencia concreta, el Trabajo Social en su dimensión investigadora, desgranando el proceso metodológico que ha propiciado que investigadores y profesionales participen en nuevas modalidades de colaboración, e identificando las funciones del actor investigador en el proceso, funciones que posibilitan la generación de sinergias y el diseño de propuestas de buenas prácticas en el ámbito de la inclusión.

     

    Referencias bibliográficas

    Aguilar Hendrickson, M. (2014). Apuntes para un replanteamiento de los servicios sociales en España. Madrid: Fundación Foessa.

    Ararteko. (2010). La situación de los servicios sociales de base en la CAPV. Informe extraordinario del Ararteko al Parlamento Vasco. Vitoria-Gasteiz: Ararteko.

    Ararteko. (2016). La situación de los servicios sociales municipales en la Comunidad Autónoma de Euskadi. Situación actual y propuesta de mejora. Vitoria-Gasteiz: Ararteko.

    Balcazar, F. (2003). Investigación acción participativa (IAP): aspectos conceptuales y dificultades de implementación. Fundamentos en Humanidades, 1-2(7-8), 59-77.

    Costamagna, P. y Larrea, M. (2017). Actores facilitadores del desarrollo territorial. Donostia/San Sebastián: Instituto Vasco de Competitividad-Fundación Deusto.

    Decreto 155/2001, de 30 de julio, de determinación de funciones en materia de servicios sociales. BOPV. Bilbao, 27 de agosto del 2001, núm. 165.

    Decreto 185/2015, de 6 de octubre, de cartera de prestaciones y servicios del Sistema Vasco de Servicios Sociales. BOPV. Bilbao, 29 de octubre del 2015, núm. 206.

    Diputación Foral de Gipuzkoa, Departamento de Políticas Sociales. (2016). Elkar-Ekin, plan de inclusión social 2016-2020. Recuperado de http://www.behagi.eus/files/informes/plan_elkar_ekin_inclusion_gipuzkoa_2016-2020.pdf

    Fried Schnitman, D. (2000). Nuevos paradigmas en la resolución de conflictos. Perspectivas y prácticas. Buenos Aires: Granica.

    Guinot, C., Ferran, A. y Berasategui, A. (2017). La investigación-acción participativa como método para un nuevo modelo de gobernanza en el ámbito de la inclusión en Gipuzkoa. Zerbitzuan, 64, 177-188.

    García Roca, J. (2006). Memorias silenciadas en la construcción de los servicios sociales. Cuadernos de Trabajo Social, 19, 197-212.

    IOÉ. Investigación acción participativa: propuesta para un ejercicio activo de la ciudadanía. Recuperado de https://www.colectivoioe.org/uploads/89050a31b85b9e19068a9beb6db3dec136885013.pdf

    Karlsen, J. y Larrea, M. (2015). Desarrollo territorial e investigación-acción: innovación a través del diálogo. Donostia / San Sebastián: Orkestra, Instituto Vasco de Competitividad; Fundación Deusto.

    Larrion, B., Leturia, F., Zalakain, J. y Zabaleta, N. (2018). Elkar-EKIN: (re) construyendo en común la red de servicios sociales para la inclusión en Gipuzkoa. Zerbitzuan, 67, 51-65.

    Latorre, A. (2003). La investigación-acción. Conocer y cambiar la pràctica educativa. Barcelona: Graó.

    Ley 12/2008, de 5 de diciembre, de servicios sociales. BOPV. Bilbao, 24 de diciembre del 2008, núm. 246.

    Payne, M. (1995). Teorías contemporáneas del Trabajo Social. Una introducción crítica. Barcelona: Paidós.

    Schön, D. (1998). El profesional reflexivo. Cómo piensan los profesionales cuando actúan. Barcelona: Paidós.

    SIIS, Centro de Documentación y Estudios. (2015). Reordenación de la red de recursos y programas para la inclusión social en Gipuzkoa. Zerbitzuan Aldizkaria. Revista de Servicios Sociales, 59, 5-38.

    White, M. y Epston, D. (1993). Medios narrativos para fines terapeúticos. Barcelona: Paidós.

    Zurbriggen, C. y González Lago, M. (2014). Innovación y co-creación: nuevos desafíos para las políticas públicas. Revista de Gestión Pública, 3(2), 329-361.

  • Aplicació de les metodologies del Treball Social en l’àmbit de l’educació. El Programa UniverDI: una formació universitària per a joves amb discapacitat intel·lectual

    Javier Cortés Moreno, Eva María Sotomayor Morales (Author)

    En el ámbito educativo, el Trabajo Social se ha caracterizado por una inconcebible ausencia de su figura profesional o en algunos casos por su escasa participación. Resulta incuestionable debatir que la presencia del Trabajo Social en los sistemas educativos no aportaría múltiples beneficios a los diferentes agentes implicados de la comunidad educativa (alumnado, familiares, profesorado, personal administrativo y de servicios, institución, comunidad o administraciones públicas con las que se relaciona).

    El inicio del Trabajo Social y el origen de sus funciones en el ámbito educativo ha estado muy vinculado a las acciones de integración social del alumnado con necesidades educativas especiales, que posteriormente se legitimaría al incorporarse la profesión entre los miembros que componen los Equipos de Orientación Educativa. Pese a esta posición estratégica de la profesión, que vela por la inclusión de la diversidad de todo el alumnado, lo cierto es que todavía son visibles las incalculables situaciones de desventaja que experimenta el alumnado con discapacidad.

    Este artículo presenta el Programa UniverDI de la Universidad de Jaén, una experiencia de formación universitaria, en competencias sociolaborales, para jóvenes con discapacidad intelectual, que está dirigida por profesionales del Trabajo Social. Del mismo modo, se comparte la práctica profesional en este ámbito educativo, la cual se ha caracterizado por la incorporación y aplicación de las metodologías propias del Trabajo Social, en combinación con las técnicas pedagógicas, los modelos de atención a la diversidad y las estrategias para fomentar una educación inclusiva.

     

    Referencias bibliográficas

    AASWG. (2006). Estándares para la práctica del Trabajo Social con Grupos. Recuperado de http://www.aaswg.org/files/Standards-Spanish.pdf

    Bronfenbrenner, U. (1992). Ecological systems theory. En R. Vasta (Ed.), Six theories of child development: Revised formulations and corrent issues (p. 187-249). Londres: Jessica Kingsley.

    Consejo General de Trabajadores Sociales. (2019). La profesión, ámbitos y funciones: ámbitos de desempeño del Trabajo Social. Recuperado de https://www.cgtrabajosocial.es/

    Federación Internacional de Trabajadores Sociales. (2014). Definición de Trabajo Social. Recuperado de https://www.ifsw.org/

    Fernández, D. (rel.) (2009). El trabajo social en el sistema educativo. Madrid: Consejo General de Trabajo Social.

    Fernández, T. y Ponce de León, L. (2011). Trabajo Social con familias. Madrid: Ediciones Académicas.

    Fundación Universia. (2018). Universidad y discapacidad, IV Estudio sobre el grado de inclusión del sistema universitario español respecto de la realidad de la discapacidad. Madrid: Gobierno de España; Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar Social.

    Gil, S. y Rodríguez-Porrero, C. (2015). Diseño para todos en Educación. Madrid: CEAPAT

    Instituto Nacional de Estadística. (2009). Panorámica de la discapacidad en España. Encuesta de Discapacidad, Autonomía personal y Situaciones de Dependencia. Madrid: Gobierno de España; Ministerio de Sanidad y Política Social.

    Ley 14/1970, de 4 de agosto, General de Educación y Financiación de la Reforma Educativa. BOE. Madrid, 6 de agosto de 1970, núm. 187.

    Lima, A. I. (2016). Definición Global del Trabajo Social de Melbourne (2014). Revista Treball Social, 207, 143-151.

    Lobato, S. (dir.) (2019). El acoso y el ciberacoso escolar en el alumnado con discapacidad. Madrid: Fundación ONCE.

    Naciones Unidas. (1948). Declaración Universal de Derechos Humanos. Ginebra: United Nations Publication.

    Orden de 9 de diciembre de 1992, por la que se regulan la estructura y las funciones de los Equipos de Orientación Educativa y Psicopedagógica. BOE. Madrid, 18 de diciembre de 1992, núm. 303.

    Schalock, R. (2018). Seis ideas que están cambiando el campo de las discapacidades intelectuales y del desarrollo en todo el mundo. Siglo Cero, 49(1), 7-19.

    Sanmartín, J. (dir.) (2011). Maltrato Infantil en la familia en España. Informe del Centro Reina Sofía. Madrid: Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad.

    Stainback, S. y Stainback, W. (1999). Aulas inclusivas. Un nuevo modo de enfocar y vivir el currículo. Madrid: Narcea.

    Tapia, M. N. (2006). La práctica solidaria como pedagogía de la ciudadanía activa. Barcelona: Fundación Jaume Bofill.

    Vázquez, O. (Coord.) (2004). Libro blanco del título del grado en trabajo social. Madrid: Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación.

  • Representacio(ns) del tercer sector i l’Administració Pública: consells, taules, i altres formes de relació en l’espai públic. El cas de Guipúscoa

    Felix Arrieta Frutos, Ainhoa Izaguirre Choperena, Martin Zuñiga Ruiz de Loizaga (Author)

    Los procesos de reestructuración y reparto de funciones que se es- tán produciendo en los sistemas europeos de bienestar, colocan al tercer sector en una posición de mayor protagonismo. Así, los mecanismos de relación y representación que se establecen entre el tercer sector y la Ad- ministración Pública son un elemento fundamental en este debate. El casode Gipuzkoa, con la aprobación de un nuevo marco normativo y la puesta en marcha de un proceso de cocreación, ejempli ca esta tendencia y se convierte en escenario de re exión para la mejora tanto de los mecanismos de representación como para el sistema de bienestar en su conjunto. Con el objetivo de indagar sobre la posibilidad de crear una mesa de diálogo civil en el territorio y mediante el uso de una metodología participativa basada en técnicas cualitativas como la entrevista semiestructurada en profundidad y el grupo de discusión, se ha dado voz a profesionales per- tenecientes a la Administración Pública y el tercer sector. En el presente artículo se exponen los principales resultados de dicho proceso, señalando aquellos elementos que han guiado el debate, y preocupan tanto al tercer sector como a la propia administración, ante la posibilidad de creación de un nuevo espacio para la representación.

     

    Referencias bibliográficas

    Alford, J. (2014). The Multiple Facets of Co-Production: Building on the work of Elinor Ostrom. Public Management Review, 16(3), 299-316. DOI: 10.1080/14719037.2013.806578

    Andreotti, A., Mingione, E., i Polizzi, E. (2012). Local welfare systems: A challenge for social cohesion. Urban Studies, 4989, 1925-1940.

    Arrieta, F., i Sobremonte, E. (2016). Elementos para un relato de la gober- nanza del Sistema Vasco de Servicios Sociales. Zerbitzuan, 61, 5-20. DOI: 10.5569/1134-7147.61.01

    Bano, M. (2018). Partnerships and the Good-Governance Agenda: Impro- ving Service Delivery Through State-NGO Collaborations. Voluntas, 1-14. DOI: 10.1007/s11266-017-9937-y

    Bode, I. (2006). Disorganized welfare mixes: Voluntary agencies and new governance regimes in Western Europe. Journal of European Social Policy, 16, 346-359. Doi: 10.1177/0958929706068273

    Brandsen, T., i Honingh, M. (2015). Distinguishing Different Types of Co-production: A Conceptual Analysis Based on the Classical De ni- tions. Public Administration Review, 76, 427-435.
DOI: 10.1111/puar.12465

    Brandsen, T., i Pestoff, V. (2006). Co-production, the third sector and the delivery of public services. Public Management Review, 8(4), 493-501. DOI: 10.1080/14719030601022874

    Brandsen, T., i Pape, U. (2015). The Netherlands: The paradox of govern- ment-nonpro t partners. Voluntas, 26, 2267-2282.
DOI: 10.1007/s11266-015-9646-3

    Brandsen, T., Trommel, W., i Verschuere, B. (2017). The state and the reconstruction of civil society. International Review of Administrative Sciences, 83(4), 676-693. DOI: 10.1177/0020852315592467

    Castells, M. (2017). Ruptura. La crisis de la democracia liberal. Madrid: Alianza.

    Decret 283/2012, d’11 de desembre, pel qual es constitueix i regula la Mesa del Diàleg Civil. BOPV núm. 248, de 24 de desembre.

    Ferrán, A. (2017). Loiolaetxea: Respuesta a la exclusión desde la solidari- dad. Zerbitzuan, 64, 213-226. DOI: 10.5569/1134-7147.64.15

    Gimeno, J. (2015). Necesidad y necesidades del tercer sector. Revista Española del Tercer Sector, 38, 49-74.

    Izquieta, J. L., Callejo, J. J., i Prieto, J. M. (2008). El tercer sector y las administraciones públicas. Relaciones en el ámbito de la atención social en los niveles regional y local. Revista Internacional de Sociolo- gía, LXVI(49), 115-139.

    Jaraiz, G. (2018). El tercer sector de acción social como prestador de servicios. Revista Española del Tercer Sector, 38, 91-112.

    Llei 12/2008, de 5 de desembre, de serveis socials. BOPV núm. 246, de 24 de desembre.

    Llei 6/2016, de 12 de maig, del tercer sector social d’Euskadi. BOE núm. 151, de 23 de juny.

    Lu, J., i Xu, C. (2018). Complementary or supplementary? The relations- hip between government size and nonpro t sector size. Voluntas, 1-16. DOI: 10.1007/s11266-018-9981-2

    Martínez-Buján, R. (2014). Los modelos territoriales de organización so- cial del cuidado a personas mayores en los hogares. Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 145, 99-126.

    Milbourne, L. (2009). Remodelling the third sector: Advancing collabora- tion or competition in community-based initiatives? Journal of Social Policy, 38(2), 277-297.
doi: 10.1017/S0047279408002845

    Osborne, S. P., Radnor, Z., i Strokosch, K. (2016). Co-Production and the Co-Creation of Value in Public Services: A suitable case for treat- ment? Public Management Review,

    Ranci, C. (2015). The Long-Term Evolution of the Government – Third Sector Partnership in Italy: Old Wine in a New Bottle ? Voluntas, 26, 2311-2329. DOI: 10.1007/s11266-015-9650-7

    Rodríguez, G. (2015). Avances, limitaciones y retos del tercer sector de acción social en España. Revista Española del Tercer Sector, 38, 75-97.

    Salamon, L. M. (2015). Introduction: The nonpro tization of the welfare state. Voluntas, 26, 2147-2154.
DOI: 10.1007/s11266-015-9638-3

    Salamon, L. M., i Toepler, S. (2015). Government-nonpro t cooperation: Anomaly or necessity? Voluntas, 26, 2155-2177.
DOI: 10.1007/s11266-015-9651

    Salgado, A. (2007). Investigación cualitativa: Diseños, evaluación del rigor metodológico y retos. Liberabit, 13, 71-78.

    Susías, C. (2018). Estrategias para la sostenibilidad (institucional, organizativa, económica) del tercer sector de acción social. Revista Española del Tercer Sector, 38, 113-134.

    Taylor, M., i Bassi, A. (1998). Unpacking the State: The implications for the third sector of changing relationships between national and local government. Voluntas, 9(2), 113-136.

    Taylor, S., i Bodgan, R. (1990). Introducción a los métodos cualitativos de investigación. Barcelona: Paidós.

    Voorberg, W. H., Bekkers, V. J. J. M., i Tummers, L. G. (2015). A Systema- tic Review of Co-Creation and Co-Production: Embarking on the soci- al innovation journey. Public Management Review, 17(9), 1333-1357. DOI: 10.1080/14719037.2014.930505

    Zubero, I. (2018). El tercer sector como movimiento voluntariadista: Una propuesta para repensar la identidad del TSA desde el paradigma de la democracia del ciudadano. Revista Española del Tercer Sector, 38, 43-68.