Acción social

66 elementos

Todos los ítems

  • El aporte de la supervisión en trabajadoras familiares de un servicio de ayuda a domicilio. Relatos y conclusiones de una experiencia

    Arantza Rodríguez Juano (Author)

    Las trabajadoras familiares son profesionales altamente expuestas al impacto emocional que generan las relaciones de ayuda. Trabajan en el espacio íntimo de las familias, en contextos donde establecer límites a su tarea no es fácil, y lo hacen solas. Disponen de muy pocos factores de protección y la legitimización de su saber está muy lejos de tener un reconocimiento público. La autopercepción que ellas tienen sobre el valor de su tarea está condicionada por lo anterior. A pesar de todo ello son profesionales que difícilmente tienen el privilegio de acceder a espacios de supervisión.

    En este artículo se presentan las conclusiones de una experiencia de diez sesiones de supervisión a seis trabajadoras familiares. A través de la observación participante pretendo llegar a un trabajo analítico y descriptivo desde “dentro”. Se comparten los relatos de las supervisadas sobre aquello que les aporta el espacio, y mis conclusiones como supervisora. Las conclusiones relacionan los aportes del proceso de supervisión con las necesidades particulares del ejercicio de su rol. Este artículo comparte los
    efectos y los afectos de esta experiencia.

     

    Referencias bibliográficas

    Aragonès, T. (2009). La supervisión y la intervisión como apoyos estratégicos para la práctica del trabajo social. XI Congreso Estatal de Trabajadoras Sociales. Zaragoza.

    Aragonès, T. (2010). Apunts sobre l’ofici de supervisora. Revista de Treball Social, 189, 32-48.

    Castillo, F. (1997). El profesional en las organizaciones sociales. En La intervención sistémica en los servicios sociales ante la familia multiproblemática (p. 223-243). Barcelona: Paidós.

    Favret-Saada, J. (1977) Les mots, la mort, les sorts. La sorcellerie dants le Bocage. Paris: Gallimard.

    Leal Rubio, J. (2003). Motivació i desencadenant professional. Revista del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 3, 19.

    Puig, C. (2010). Del supervisar y de la supervisión en la intervención social. Revista de Treball Social, 189, 49-64.

    Salzberger-Wittenberg, I. (1970). La relación asistencial. Buenos Aires: Amorrortu Editores.

    Sánchez Cano, R. (2010). Supervisión en tiempos de crisis, una oportunidad para los profesionales de la relación de ayuda. Recuperado de www.hzconsultoria.org

    Sánchez Endrina, I. (2013). La práctica reflexiva en el trabajo social. Aportes desde el Modelo Integrado de Supervisión. Universidad de Valencia. Recuperado de http://www.equipoespiral.com/wp-content/uploads/2016/02/TRABAJO-VALENCIA-SPV-IN%C3%89S.pdf

    Toledano, L. (2009). ¿Se puede? Trabajo Social en domicilio de ancianos. Barcelona: Hacer Editorial.

  • El Pacto Valenciano contra la Violencia de Género y Machista como modelo de participación social en las políticas públicas

    Encarna Canet Benavent, Glòria Maria Caravantes López de Lerma (Author)

    En aquest article es presenta un exemple de bona pràctica en el disseny de les polítiques públiques a través de la participació ciutadana i dels agents socials, duta a terme per la Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives de la Generalitat Valenciana amb l’elaboració del Pacte Valencià contra la Violència de Gènere i Masclista de la Comunitat Valenciana (2017).

    Per descriure’n l’elaboració, primerament es presenta un marc teòric per abordar els nous models de governança conjuntament amb el paper del treball social en l’elaboració de polítiques públiques. Seguidament, es fa una anàlisi estadística sobre el punt de partida del País Valencià en matèria de violència de gènere i, tot seguit, es descriu el procés de participació del Pacte conjuntament amb les mesures més significatives.

    Aquest model de coproducció de polítiques públiques fomenta el dret de participació de la ciutadania, les persones professionals implicades en la violència de gènere, les associacions de dones, sindicats i altres agents socials en el disseny i elaboració de les polítiques públiques relacionades
    amb la matèria.

     

    Referencias bibliográficas

    Barranco, C. (2009). Discapacidad y Trabajo Social: una mirada sobre los enfoques y los derechos sociales. Revista de Treball Social de Cataluña, 186, 81- 94.

    Canet, E. (2017). El discurs de les professionals i la representació de la premsa sobre la violència de gènere al País Valencià. (Tesi de doctorat). IIDL-Universitat de València. Recuperat de https://bit.ly/2v9yXLU

    Caravantes, G. M. (2020). El derecho de participación en las políticas sociales: el proceso participativo para la elaboración de la Ley valenciana de Servicios Sociales. Cuadernos de Trabajo Social, 33(1), 99-113. Recuperat de https://bit.ly/399LxJp

    CCOO (2016). Informe sobre violencia de género. Documento FSC-CCOO, 10. Recuperat de https://bit.ly/388fE48

    Consejo de Europa (2011). Convenio del Consejo de Europa sobre prevención y lucha contra la violencia contra la mujer y la violencia doméstica (Convenio de Estambul). Recuperat de http://bit.ly/1l9lKbK

    Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives (2019). Evaluación de la Ejecución de las Medidas del Pacto Valenciano contra la violencia de género y machista, 2019. Recuperat de https://bit.ly/2U7USwW

    Coordinadora Feminista (2016). IV Seminario violencias machistas. 7 y 8 de mayo de 2016. Madrid. Recuperat de http://bit.ly/2qi1T0C

    Diputació de València (2016). Resumen ejecutivo sobre el diagnóstico de recursos contra la violencia de género en la Provincia de València 2016, València.

    Dominelli, L., i McLeod, E. (1989). Trabajo Social feminista. Madrid: Cátedra.

    Fantova, F. (2005). Procesos participativos en las políticas públicas: reflexiones desde la práctica. Jornadas Hacia la promoción y participación social del pueblo gitano. Consejo para la Promoción Integral y Participación Social del Pueblo Gitano en el País Vasco. Recuperat de https://bit.ly/3beLSg9

    Fernández Lamelas, E. (2008). ¿Qué representó en los inicios de la democracia el movimiento asociativo vecinal y qué representará en el siglo XXI? Revista ICEV, Revista d’Estudis de la Violència, 4(13), 39-74.

    Generalitat Valenciana (2017). Pacte Valencià contra la Violència de Gènere i Masclista. Recuperat de https://bit.ly/31ADUth

    Heras i Trias, P. (2008). La acción política desde la comunidad. Análisis y propuestas. Barcelona: Editorial Graó.

    Naciones Unidas (1966). Pacto Internacional de Derechos Económicos, Sociales y Culturales (PIDESC). Recuperat de https://bit.ly/2SmH7Jy

    Plataforma pel Dret a Decidir (2020). L’empobriment del País Valencià. Recuperat de https://bit.ly/33ED8N0

    Robertis, C. de (2003). Fundamentos del Trabajo Social. Alicante: PUV.

    Rodríguez Cruz, H. M. (2011). Comportamiento ético y acción política (Tesi de doctorat). Universidad Complutense de Madrid.

    Síndic de Greuges (2017). Informe del Síndic de Greuges sobre la atención y protección a las mujeres víctimas de violencia de género en la Comunitat Valenciana. Recuperat de https://bit.ly/3bhBAfi

    Uceda-Maza, F. X. (2017). Una agenda valenciana de transformació social: un nou model social valencià. Revista Valenciana d’Estudis Autonòmics, 62, 89-120.

    Uceda-Maza, F. X., Martínez-Martínez, L., i Caravantes, G. M. (2019). Trabajo Social y acción política: la experiencia de la Comunitat Valenciana en tiempos de transformaciones sociales. En: C. Verde, A. I. Lima i E. Pastor (coord.), El trabajo social ante los desafíos del siglo XXI desde una perspectiva iberoamericana (p. 309-321). Navarra: Aranzadi.

    Zamanillo, T., i Martín, M. (2011). La responsabilidad política del Trabajo Social. Trabajo Social Global, 2(3), 97-115.

  • La vivienda en el marco de las leyes autonómicas de servicios sociales, de 1982 a 2019

    Rafael Arredondo Quijada, María de las Olas Palma García (Author)

    Els serveis socials, quart pilar del benestar social, constitueixen part de la columna vertebral de les polítiques socials en el conjunt de les comunitats autònomes, partint de l’àmbit competencial recollit a la Constitució espanyola de 1978. Les primeres lleis de serveis socials de les diverses comunitats autònomes van marcar l’inici de l’incipient, encara avui, sistema públic de serveis socials. Aquestes lleis van anar abordant, des del model d’acció i gestió, en què el treball social ha estat part essencial, els sectors i àmbits que calia tenir en compte per a la intervenció, entre els quals de manera molt primària hi havia l’habitatge, principalment com a prestació bàsica incorporada en el Pla Concertat.

    Aquest article realitza una revisió i estableix una radiografia, després d’haver transcorregut més d’un quart de segle de la primera llei de serveis socials aprovada el 1982 per part de la comunitat autònoma del País Basc, de quin ha estat i és el tractament de l’habitatge que s’ha realitzat a l’hora de legislar, tenint en compte les lleis que han anat sent aprovades per part de les diverses comunitats autònomes fins ara.

     

    Referencias bibliográficas

    Barriga, L. A. (2012). La protección a las situaciones de quiebra económica de particulares. Un desafío para los Servicios Sociales en España. Azarbe. Revista Internacional de Trabajo Social y Bienestar, 1, 21-38.

    Beltrán, R. (2002). De aquellos barros, estos lodos. La política de vivienda en la España franquista y postfranquista. Acciones e Investigaciones Sociales, 16, 25-67.

    Chalmers, T. (2011). Using Common Themes: Cost-Effectiveness of Permanent Supported Housing for People With Mental Illnes. Research on Social Work Practice, 21(4), 404-411.

    Colomer, M. (2009). El trabajo social que yo he vivido. Madrid, Barcelona: Impulso a la Acción Social; Consell General de Col·legis Oficials de Diplomats en Treball Social.

    Contreras, E. (2013). El desahucio de viviendas y su incidencia sobre el sujeto. Una perspectiva antropológica (Tesi de doctorat, Universitat Complutense, Madrid, Espanya). Recuperat de http://eprints.ucm.es/47100/1/T39900.pdf

    Cortés, L., i Navarrete, J. (2009). Reflexiones en torno al sistema residencial y el derecho a la vivienda en nuestra sociedad. Sociedad y Utopía. Revista de Ciencias Sociales, 33, 37-63.

    Decret-Llei 2/2015, de 6 d’agost, pel qual es modifica la Llei 3/2013, de 10 d’abril, del sistema de Serveis Socials de la Regió de Múrcia. Boletín Oficial de la Región de Murcia, 7 d’agost de 2015, núm. 181, p. 29683-29688.

    Federació Internacional de Treballadors Socials (IFSW). (2018). Declaració global dels principis ètics del Treball Social. Recuperat de https://www.ifsw.org/es/declaracion-global-de-los-principios-eticos-del-trabajo-social/

    García, G. (2011). Protección de las personas físicas en situación de quiebra económica. Casas para vivir, no para arruinarte la vida. Revista de Servicios Sociales y Política Social, 97, 9-19.

    Hill, M., Dillane, J., Bannister, J., i Scott, S. (2002). Everybody needs good neighbours: an evaluation of an intensive project for families facing eviction. Child & Family Social Work, 7(2), 79-89.

    Jiménez, C., i Fernández, C. (2014). Casas sin gente, gente sin casas: el fracaso del modelo inmobiliario español. Revista INVI (Universidad de Chile), 29(82), 133-155.

    Juan Toset, E. M. (2011). Derechos humanos y vivienda en España. El papel del Trabajo Social en las políticas de Vivienda. Revista de Servicios Sociales y Política Social, 97, 37-46.

    Llei 6/1982, de 20 de maig, de serveis socials. Boletín Oficial del Estado, 26 d’abril de 2012, núm. 100, p. 32117-32126.

    Llei foral 14/1983, de 30 de març, de serveis socials. Boletín Oficial del Estado, 22 de juny de 1983, núm. 148, p. 17598-17600.

    Llei 11/1984, de 6 de juny, de serveis socials. Boletín Oficial del Estado, 24 de juliol de 1984, núm. 176, p. 21851-21854.

    Llei 8/1985, de 9 de desembre, de serveis socials de la Regió de Múrcia. Boletín Oficial del Estado, 18 de març de 1986, núm. 66, p. 10271-10281.

    Llei 26/1985, de 27 de desembre, de serveis socials. Boletín Oficial del Estado, 7 de març de 1986, núm. 57, p. 8779-8782.

    Llei 3/1986, de 16 d’abril, de serveis socials de la Comunitat Autònoma de Castella - la Manxa. Boletín Oficial del Estado, 22 de juliol de 1986, núm. 174, p. 26389-26392.

    Llei 9/1987, d’11 de febrer, d’acció social. Boletín Oficial del Estado, 13 de maig de 1987, núm. 114, p. 13982-13988.

    Llei 4/1987, de 23 de març, d’ordenació de l’acció social. Boletín Oficial del Estado, 10 d’abril de 1987, núm. 86, p. 10749-10753.

    Llei 5/1987, d’11 d’abril, de serveis socials. Boletín Oficial del Estado, 9 de juny de 1987, núm. 137, p. 17219-17222.

    Llei 5/1987, de 23 d’abril, de serveis socials. Diario Oficial de Extremadura, 12 de maig de 1987, núm. 37, p. 591-600.

    Llei 9/1987, de 28 d’abril, de serveis socials. Boletín Oficial del Estado, 27 de maig de 1987, núm. 126, p. 15618-15624.

    Llei 3/1987, de 27 de maig, de serveis socials. Boletín Oficial del Estado, 21 de juliol de 1987, núm. 173, p. 22213-22216.

    Llei 2/1988, de 4 d’abril, de serveis socials d’Andalusia. Boletín Oficial del Estado, 28 de juny de 1988, núm. 154, p. 20135-20139.

    Llei 18/1988, de 28 de desembre, d’acció social i serveis socials. Boletín Oficial del Estado, 8 de març de 1989, núm. 57, p. 6520-6526.

    Llei 5/1989, de 6 de juliol, de serveis socials de la Comunitat Valenciana. Boletín Oficial del Estado, 7 d’agost de 1989, núm. 187, p. 25324-25327.

    Llei 2/1990, de 10 de maig, de serveis socials de la Comunitat Autònoma de La Rioja. Boletín Oficial del Estado, 2 de juny de 1990, núm. 132, p. 15397-15403.

    Llei 5/1992, de 27 de maig, d’acció social. Boletín Oficial del Estado, 29 de juliol de 1992, núm. 181, p. 26306-26311.

    Llei 4/1993, de 14 d’abril, de serveis socials. Boletín Oficial del Estado, 11 de maig de 1993, núm. 112, p. 13897-13910.

    Llei 5/1997, de 25 de juny, per la qual es regula el Sistema de Serveis Socials en l’àmbit de la Comunitat Valenciana. Boletín Oficial del Estado, 12 d’agost de 1997, núm. 192, p. 24405-24422.

    Llei 1/2002, d’1 de març, de serveis socials. Boletín Oficial del Estado, 2 d’abril de 2002, núm. 79, p. 12550-12558.

    Llei 1/2003, de 24 de febrer, de serveis socials. Boletín Oficial del Estado, 10 d’abril de 2003, núm. 86, p. 14069-14081.

    Llei 11/2003, de 27 de març, de serveis socials de la Comunitat de Madrid. Boletín Oficial del Estado, 2 de juliol de 2003, núm. 157, p. 25487-25505.

    Llei 3/2003, de 10 d’abril, del Sistema de Serveis Socials de la Regió de Múrcia. Boletín Oficial del Estado, 10 de febrer de 2004, núm. 34, p. 5792-5803.

    Llei foral 15/2006, de 14 de desembre, de serveis socials. Boletín Oficial del Estado, 31 de gener de 2007, núm. 27, p. 4507-4525.

    Llei 2/2007, de 27 de març, de drets i serveis socials. Boletín Oficial del Estado, 19 d’abril de 2007, núm. 94, p. 17216-17242.

    Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials. Boletín Oficial del Estado, 6 de novembre de 2007, núm. 266, p. 45490-45519.

    Llei 13/2008, de 3 de desembre, de serveis socials de Galícia. Boletín Oficial del Estado, 17 de gener de 2009, núm. 15, p. 5513-5553.

    Llei 12/2008, de 5 de desembre, de serveis socials. Boletín Oficial del Estado, 7 d’octubre de 2011, núm. 242, p. 105335-105396.

    Llei 4/2009, d’11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears. Boletín Oficial del Estado, 7 de juliol de 2009, núm. 163, p. 56578-56640.

    Llei 5/2009, de 30 de juny, de serveis socials d’Aragó. Boletín Oficial del Estado, 20 d’agost de 2009, núm. 201, p. 71537-71584.

    Llei 7/2009, de 22 de desembre, de serveis socials de La Rioja. Boletín Oficial del Estado, 16 de gener de 2010, núm. 14, p. 3808-3852.

    Llei 14/2010, de 16 de desembre, de serveis socials de Castella - la Manxa. Boletín Oficial del Estado, 14 de febrer de 2010, núm. 38, p. 15496-15540.

    Llei 16/2010, de 20 de desembre, de serveis socials de Castella i Lleó. Boletín Oficial del Estado, 8 de gener de 2011, núm. 7, p. 1756-1803.

    Llei 10/2013, de 23 de desembre, de modificació de la Llei 4/2009, d’11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears. Boletín Oficial del Estado, 23 de gener de 2014, núm. 20, p. 4183-4187.

    Llei 14/2015, de 9 d’abril, de serveis socials d’Extremadura. Boletín Oficial del Estado, 6 de maig de 2015, núm. 108, p. 39626-39664.

    Llei 16/2015, de 9 de novembre, per la qual es modifica la Llei 3/2003, de 10 d’abril, del Sistema de Serveis Socials de la Regió de Múrcia. Boletín Oficial del Estado, 27 de novembre de 2015, núm. 284, p. 112072-112077.

    Llei 5/2016, de 2 de maig, per la qual es modifica la Llei 3/2003, de 10 d’abril, de serveis socials de la Regió de Múrcia. Boletín Oficial del Estado, 22 de juny de 2016, núm. 150, p. 44593-44595.

    Llei 8/2016, de 8 de juliol, per la qual es modifica la Llei 13/2008, de 3 de desembre, de serveis socials de Galícia. Diario Oficial de Galicia, 12 de juliol de 2016, núm. 131, p. 29779-29787.

    Llei 9/2016, de 27 de desembre, de serveis socials d’Andalusia. Boletín Oficial de la Junta de Andalucía, 29 de desembre de 2016, núm. 248, p. 2-73.

    Llei 16/2019, de 2 de maig, de serveis socials de Canàries. Boletín Oficial del Estado, núm. 141, 13 de juny de 2019, p. 61699-61773.

    Malagón, S. (2008). La vivienda y los procesos de exclusión social. Trabajo Social Hoy, núm. extra 2, 101-114.

    Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat (2014). Plan Concertat de Prestacions Bàsiques de Serveis Socials en Corporacions Locals. Memòria 2014-2015. Recuperat de http://www.msssi.gob.es/ssi/familiasInfancia/ServiciosSociales/docs/MemoriaPlanConcertado_2014-15.pdf

    Paniagua, J. L. (2015). Política de ciudad y política de vivienda. Documentación Social, 176, 153-176.

    Pérez, D. (2008). La prestación de alojamiento como instrumento para la intervención social en el marco del Sistema de Servicios Sociales. Trabajo Social Hoy, núm. extra 2, 41-56.

    Ralph, M. (2013). Fighting poverty and social exclusión: What role for regions and cities? Recuperat de http://cor.europa.eu/en/news/events/Documents/M%20Ralph%20workshop%202%20%5bCompatibility%20Mode%5d.pdf

    Rodríguez., R. (2010). La política de vivienda en España en el contexto europeo. Deudas y retos. Revista INVI, 25(69), 125-159.

    Rolnik, R. (2012). Informe de la Relatora Especial: El dret a un habitatge adequat. Nacions Unides.

    Trilla, C. (2001). La política de vivienda en una perspectiva europea comparada. Madrid: Fundació La Caixa.

    Trilla, C. (2004). Vivienda y exclusión social. Educación Social, 27, 41-54.

    Vázquez, C. (2009). El sentido del Trabajo Social en un sistema de protección social: Vivienda. XI Congrés Estatal de Treball Social. Madrid: Consell General del Treball Social.

    Vázquez, O. (Coord.) (2005). Libro Blanco del Grado en Trabajo Social. Madrid: Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació.

    Vázquez, O., Fernández, M. A., Relinque, F., i Álvarez, P. (2016). Trabajo Social e intervención social en vivienda social. En L. Cano y E. Pastor, Políticas e intervenciones ante los procesos de vulnerabilidad y exclusión de personas y territorios: análisis comparado México-España (p. 245-262). Madrid: Dykinson.

  • Estructuras de trabajo en red con infancia y adolescencia en Cataluña. Aportaciones de un estudio piloto

    Conxita Vila Vila, José-Manuel Alonso Varea, Eveline Chagas Lemos (Author)

    Constituïdes la Taula Nacional d’Infància i, posteriorment, les 6 taules territorials, no sabem ni el nombre ni la situació de les taules locals, així com tampoc sabem ni el nombre ni la situació de les xarxes d’infància i adolescència. Des del Màster en Prevenció i Tractament de la Violència Familiar (IL3-Universitat de Barcelona)4 vam veure la necessitat d’identificar les taules i xarxes locals d’infància a Catalunya per poder elaborar un diagnòstic inicial, i a partir d’això dissenyar un estudi més complet i influir en polítiques públiques d’infància, adolescència i famílies.

    Aquest article presenta el resum dels resultats aconseguits. S’ha dut a terme sense pressupost, com una aportació voluntària per a la millora de les polítiques públiques. S’hi ha convidat a participar les 103 àrees bàsiques de serveis socials a Catalunya, de les quals van respondre 43. Això va permetre identificar 34 xarxes i taules comarcals i municipals. Les variables que hem analitzat són: any de creació, origen de la iniciativa, pressupost, objectius, estructura, participants, activitats, coordinació amb altres xarxes, espais de participació dels infants i adolescents, avaluació, punts forts i aspectes a millorar. Hem creat dos nivells d’anàlisi, diferenciant per àmbit territorial i distingint entre taules i xarxes.

    Es constata la necessitat de suport públic a aquestes iniciatives per poder donar resposta adequada al mandat de la Llei de drets i oportunitats de la infància i adolescència (2010). Com a conseqüència d’aquesta anàlisi, hem elaborat diverses propostes de millora per a les taules i xarxes.

     

    Referencias bibliográficas

    Alonso, J. M. (6 setembre 2013). Mites i realitats del treball en xarxa. Recuperat de www.youtube.com/watch?v=XCwKGExfVuc; www.youtube.com/watch?v=VQtwois-z8s; www.youtube.com/watch?v=EoM9tfKsBq4

    Alonso, J. M. (2012). Profesionales, equipos y redes. Recuperat de www.slideshare.net/jmavslideshare/trabajo-en-equipo-y-en-red-1?qid=8938131c-cdc4-435d-9704-ab457d38ba0c&v=&b=&from_search=15

    Alonso, J. M., Fumas, R. M., Llados, M., Navarro, S., i Vila, C. (2 octubre 2019). Jornada “Tots a l’una pel benestar dels infants i adolescents. Promoció, prevenció, protecció, participació”. Recuperat de www.youtube.com/watch?v=SakXUvbC0Xo&feature=youtu.be

    Decret 200/2013, de 23 de juliol, dels consells de participació territorial i nacional dels infants i els adolescents de Catalunya. DOGC, 25 de novembre del 2013, núm. 6508. Recuperat de https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es-ct/d/2013/07/23/200

    Decret 250/2013, de 12 de novembre, de la Taula Nacional i les taules territorials i locals d’infància. DOGC, 14 de novembre del 2013, núm. 6501. Recuperat de https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es-ct/d/2013/11/12/250

    Institut de Formació Contínua (2019). Conclusions. En Jornada “Tots a l’una pel benestar dels infants i adolescents. Promoció, prevenció, protecció, participació”. Universitat de Barcelona. Recuperat de www.il3.ub.edu/docs/19/descargas/conclusions-jornada.pdf

    Jansen, H. (2012). La lógica de la investigación por encuesta cualitativa y su posición en el campo de los métodos de investigación social. Paradigmas, 4, 39-72.

    Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència. DOGC, 2 de juny del 2010, núm. 5641. Recuperat de https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es-ct/l/2010/05/27/14

    Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. BOE, 14 de desembre de 1999, pàg. 43088-43099. Recuperat de https://www.boe.es/eli/es/lo/1999/12/13/15

    Síndic de Greuges de Catalunya (18 juny 2019). El Síndic alerta de mancances en el cas de la mort d’un nadó: en la detecció del maltractament, l’aplicació dels protocols i la coordinació entre serveis. Recuperat de http://www.sindic.cat/ca/page.asp?id=53&ui=6372

    Ubieto, J. R. (2007). Models de treball en xarxa. Educació Social. Revista d’Intervenció Socioeducativa, 36, 26-39. Recuperat de https://www.raco.cat/index.php/EducacioSocial/article/view/165566

  • Cuidados, vida independiente y diversidad funcional: Análisis teórico y vinculaciones prácticas

    Jesús Muyor Rodríguez, M. Ángeles Minguela Recover (Author)

    En este trabajo exploramos la conexión teórica entre los estudios del care (cuidado) y las propuestas del modelo social de la discapacidad. Buscamos visibilizar el saber científico producido desde el propio colectivo de personas con diversidad funcional para incorporarlo en los distintos enfoques del cuidado. Nuestro objetivo último pretende desarrollar un modelo de cuidado conforme a las demandas del movimiento de vida independiente en la diversidad funcional. Desde un enfoque cualitativo utilizamos el análisis crítico del discurso, proponiendo como marco teórico-metodológico los postulados globales del modelo social de la discapacidad y los estudios sobre el care. Nos servimos del cuidado como unidad teórica de análisis, apoyándonos en la revisión documental como técnica de investigación. Las propuestas analíticas del modelo social de la discapacidad obligan a inscribir dimensiones que generalmente han sido menos utilizadas en las políticas y prácticas del cuidado como son la autonomía, la (inter) dependencia, la igualdad, accesibilidad, libertad o los derechos.

    Concluimos señalando que la incorporación de los Disability Studies, desde el paradigma de vida independiente, constituye un (nuevo) modelo de cuidado menos opresivo para las personas con diversidad funcional y más acorde con una sociedad inclusiva.

     

    Referencias bibliográficas

    Arnau, S. (2009). El “cuidado” y sus perversiones. La cultura de la violencia. Intersticios. Revista sociológica de pensamiento crítico, 3(2), 67-83. Recuperado de https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3044617

    Barnes, C. y Mercer, G. (2005). The Social Model of Disability – Europeand the Majority World. Leeds: The Disability Press.

    Barton, L. (Comp.) (1998). Discapacidad y sociedad. Madrid: Morata.

    Barton, L. (Coord.) (2008). Superar las barreras de la discapacidad. Madrid: Morata.

    Bosselut, C. (2006). Patricia Paperman, Sandra Laugier, éds., “Le souci des autres. Éthique et politique du care”. Archives de sciences sociales des religions, 136, 115-283. Recuperado de https://journals.openedition.org/assr/4012?lang=es#quotation

    Duffy, M. (2005). Reproducing Labor Inequalities: Challenges for Feminists Conceptualizing Care at the Intersections of Gender, Race, and Class. Gender & Society, 19(1), 66-82. DOI: 10.1177/0891243204269499

    Durán, M. A. (2011). El trabajo en el marco macroeconómico. En Durán, M. A. (Dir.). El trabajo del cuidado en América Latina y España (p. 11-33). Madrid: Fundación Carolina (CeAlCI).

    Fisher, B. y Tronto, J. (1990). Toward a feminist theory of caring. En Emily K. Abel y Margaret K. Nelson (eds.). Circles of Care: Work and Identity in Women’s Lives (p. 36-54). Albany, NY: State University of New York.

    García Alonso, J. V. (Coord.) (2003). El movimiento de vida independiente. Experiencias internacionales. Madrid: Fundación Luis Vives. Recuperado de http://envejecimiento.csic.es/documentos/documentos/fundacionluisvives-movimiento-01.pdf

    Graham, H. (1983).Caring: a Labour of Love. En J. Finch y D. Groves (eds.). A Labour of Love: Women, Work and Caring (p. 13-30). Londres: Routledge and Kegan Paul.

    Graham, H. (1991). The concept of caring in feminist research: The Case of Domestic Services. Sociology, 25, 61-78.

    Guzmán, F., Toboso, M. y Romañach, J. (2010). Fundamentos éticos para la promoción de la autonomía: hacia una ética de la interdependencia. Alternativas: cuadernos de trabajo social, 17, 45-62. Recuperado de https://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/14296/1/Alternativas_17_03.pdf

    Iáñez, A. (2009). Prisioneros del cuerpo. La construcción social de la diversidad funcional. A Coruña: Diversitas Ediciones.

    Letablier, M. (2001). Le travail centré sur autrui et sa conceptualisation en Europe. Travail, genre et sociétés, 6(2), 19-41. DOI:10.3917/tgs.006.0019

    Letablier, M. T. (2007). El trabajo de “cuidados” y su conceptualización en Europa. En C. Prieto (ed.). Trabajo, género y tiempo social (p. 64-84). Madrid: Hacer-UCM.

    Martín Palomo, M. T. (2008). Los cuidados y las mujeres en las familias.Política y Sociedad, 46(2), 29-49. Recuperado de https://revistas.ucm.es/index.php/POSO/article/view/POSO0808230029A

    Martín Palomo, M. T. (2014). Los cuidados en las familias. Un estudio a través de tres generaciones de mujeres en Andalucía (Tesis doctoral). Universidad Carlos III de Madrid, Madrid.

    Martín Palomo, M. T. (2016). Cuidado, vulnerabilidad e interdependencias. Nuevos retos políticos. Madrid: Centro de Estudios Políticos y Constitucionales.

    Martín Palomo, M. T. y Muñoz, J. M (2015). Interdependencias. Una aproximación al mundo familiar del cuidado. Argumentos. Revista de Crítica Social, 17, 212-237. Recuperado de https://publicaciones.soiales.uba.ar/index.php/argumentos/article/view/1382/1269

    Mladenova, T. (2015). Neoliberalism, postsocialism, disability. Disability & Society, 30(3), 445-459. DOI: 10.1080/09687599.2015.1021758

    Muñoz, J. M. (2012). Cuidar del mundo. Labor, trabajo y acción en una compleja red de sostenimiento de la vida. Isegoría, 47, 461-480. DOI: 10.3989/isegoria.2012.047.04

    Muyor, J. (2018). La situación de dependencia en la diversidad funcional: De lo biológico y patológico en la persona. Trabajo Social Hoy, 84, 63-76. DOI: 10.12960/TSH.2018.0010

    Muyor, J. (2019). Nuevos significados de la discapacidad: De la igualdad de capacidades a la igualdad de derechos. Acciones e Investigaciones Sociales, 39, 33-55 DOI: 10.26754/ojs_ais/ais.2019393231

    Oliver, M. (1990). The politics of disablement. Londres: Macmillan.

    Oliver, M. (1996). Understanding Disability. From theory to practice. Nueva York: St Martin’s Press.

    Palacios, A. (2008). El modelo social de discapacidad: orígenes, caracterización y plasmación de la Convención Internacional sobre los derechos de las personas con discapacidad. Madrid: CERMI. Recuperado de https://www.cermi.es/sites/default/files/docs/colecciones/Elmodelosocialdediscapacidad.pdf

    Palacios, A. y Romañach. J. (2006). El Modelo de la diversidad. La Bioética y los Derechos Humanos como herramientas para alcanzar la plena dignidad en la diversidad funcional. España: Ediciones Diversitas-AIES. Recuperado de https://e-archivo.uc3m.es/handle/10016/9899

    Parker, R. (1981). Tending and Social Policy. En E. M. Goldberg y S. Hatch (eds.). A new look at the Social Services (p. 17-34). Londres: Policy Studies Institute.

    Rodríguez, P. (2013). La atención integral y centrada en la persona. Madrid: Fundación Pilares para la Autonomía Personal. Recuperado de http://www.fundacionpilares.org/docs/AICPweb.pdf

    Romañach, J. (2009). Bioética al otro lado del espejo: la visión de las personas con diversidad funcional y el respeto a los derechos humanos. Santiago de Compostela: Diversitas Ediciones.

    Thomas, C. (2011). Deconstruyendo los conceptos de cuidados. En C.

    Carrasco, C. Borderías y T. Tornos (eds.). El trabajo de cuidados: historia, teoría y políticas (p. 145-176). Madrid: Editorial Catarata.

    Thomas, C. (1993). De-constructing concepts of care. Sociology, 27(4), 649-669. DOI: 10.1177/0038038593027004006

    Tobío, C., Agulló Tomás, M. S., Gómez V. y Martín Palomo, M. T. (2010). El cuidado de las personas, un reto para el siglo XXI. Colección Estudios Sociales. España: Fundación La Caixa. Recuperado de https://multimedia.caixabank.es/lacaixa/ondemand/obrasocial/pdf/estudiossociales/vol28_completo_es.pdf

    Ungerson, C. (1983). Why do women care? En J. Finch y D. Groves (eds). A Labour of Love: Women, Work and Caring (p. 31-49). Londres: Routledge and Kegan Paul.

    Ungerson, C. (1990). Gender and Caring: Work and Welfare in Britain and Scandinavia. Londres: Haverster Wheatsheaf.

    Ungerson, C. (2005). Care, work and feeling. The Sociological Review, 53 (supl. 2), 188-203. DOI:10.1111/j.1467-954X.2005.00580.x

    Vicente, I. (2018). Los estudios feministas del cuidado y los principios de vida independiente a diálogo. Papeles el tiempo de los derechos, 10, 1-21. Recuperado de https://redtiempodelosderechos.files.wordpress.com/2018/01/wp10-estudios-feministas-cuidado.pdf

    Walby, S. (1989). Women, Theory and Society: From Private to Public Patriarchy. Oxford: Blackwell.

  • La intervención social con familias en situación de cronicidad en los servicios básicos de atención social

    Alba Pirla Santamaria, Ramon Julià Traveria, Xavier Miranda Ruche (Author)

    Les famílies en situació de cronicitat i dependència dels serveis socials són un dels perfils que molt sovint tractem els i les professionals dels equips de serveis bàsics d’atenció social. El risc de dependència d’aquestes famílies sovint ve donat, d’una banda, per la seva progressiva delegació de funcions bàsiques en estructures institucionals i professionals, i de l’altra, pel desconeixement o la dificultat per part de les professionals de trobar els models i mètodes més adequats per a la intervenció. Juntament amb aquests aspectes, s’hi afegeixen factors contextuals associats amb la precarietat econòmica i la desigualtat, que desencadenen processos d’exclusió social i, alhora, de cronicitat. Aquest article presenta els elements més rellevants establerts en la recerca “La intervenció social amb famílies en situació de cronicitat en els serveis bàsics d’atenció social (SBAS)”, que s’emmarca en la 8a edició del Premi Dolors Arteman, atorgat pel Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya a l’equip de professionals de treball social de l’Ajuntament de Lleida i la Universitat de Lleida.

     

    Referencias bibliográficas

    Barbero, M. i Cortés, F. (2005). Trabajo comunitario, organización y desarrollo social. Madrid: Alianza.

    Barranco, C. (2011). Buenas prácticas de calidad y trabajo social. Alternativas. Cuadernos de Trabajo Social, 18, 57-74.

    Brugué, Q. (2016). Innovació i empoderament en la lluita contra la pobresa. Barcelona: Entitats Catalanes per l’Acció Social (ECAS).

    Campanini, A. (2016). Nuevas perspectivas del trabajo con familias. En European Trends in Social Well Being. Jornada realitzada a la Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social. Universitat de Lleida.

    Campos, J., Cardona, J. i Cuartero, M. (2017). Afrontar el desgaste: cuidado y mecanismos paliativos de fatiga por compasión. Alternativas. Cuadernos de Trabajo social, 24, 119-136. DOI: 10.14198/ALTERN2017.24.07

    Cardona J. i Campos J. (2009). Cómo determinar un contexto de intervención: Inventario para el análisis de la relación de ayuda entre el trabajador/a social y el cliente durante la fase de estudio y evaluación de la situación problema. Portularia, Revista de Trabajo Social, 9(2), 17-35.

    Coletti, M. i Linares, J. (1997). La intervención sistémica en los Servicios sociales ante la familia multiproblemática. Barcelona: Paidós. Escudero, V. (2013). Guía práctica para la intervención familiar II. Castilla y León: Consejería de Familia e Igualdad de Oportunidades, Gerencia de Servicios Sociales.

    Ginesta M. (coord.), Civit, M., Rivera, J. i Rodríguez, A. (2017). Els Serveis Socials Bàsics (SSB) a la província de Barcelona. Situació actual i propostes de millora. Una mirada des del treball social. Barcelona: Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya.

    Jiménez, V. (2002). Violencia en organizaciones y profesionales: acciones, omisiones y reacciones en torno al poder, la participación, la burocracia y la discreción en los Servicios Sociales. Alternativas. Cuadernos de Trabajo Social, 10, 427-444.

    Julià, R. i Pirla, A. (2017). Propuesta de investigación-acción participativa para intervenir con familias en situación de cronicidad en los servicios sociales básicos. En E. Pastor i C. Verde (coords.). Comunidades sostenibles: Dilemas y retos desde el trabajo social. Thomson Reuters Aranzadi. Recuperat de https://www.thomsonreuters.es/es/tienda/ebook---proview/comunidades-sostenibles-eb/p/10010999

    Lázaro, S. (2004). El desgaste profesional (síndrome de burn out) en los trabajadores sociales. Portularia: Revista de Trabajo Social, 4, 499-506.

    López de Ceballos, P. (1998). Un método para la investigación-acción participativa. Madrid: Editorial Popular.

    Marchioni, M. (1987). Planificación social y organización de la comunidad. Alternativas avanzadas a la crisis. Madrid: Editorial Popular.

    Marchioni, M. (1999). Comunidad, participación y desarrollo. Teoría y metodologia de la intervención comunitaria. Madrid: Editorial Popular.

    Paz, P. de la, Rodríguez, V. i Mercado, E. (2014). Nuevas tendencias de intervención en trabajo social. AZARBE Revista Internacional de Trabajo Social y Bienestar, 3, 223-228.

    Pirla, A. i Julià R. (coord.), Bertran, L., Farré, A., Haro, L., Ibarz, I., Massana, M., Piñol, A., Siscart, E., Vilas, V., Villafranca, A. (2019). La intervenció social amb famílies en situació de cronicitat en els serveis bàsics d’atenció social. Barcelona: Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya. Recuperat de http://www.tscat.cat/publicacio/viii-premi-dolors-arteman-millor-proposta-de-recerca-realitzar

    Richmond, M. (2005). Diagnóstico social. Madrid: Siglo XXI.

    Rodrigo, M. J., Máiquez, M. L., Martín, J. C. (2011). Buenas prácticas profesionales de apoyo a la parentalidad positiva. Madrid: Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP). Recuperat de https://www.mscbs.gob.es/ssi/familiasInfancia/docs/BuenasPractParentalidadPositiva.pdf

    Rodríguez, A. (2013). La familia como recurso de la intervención. Cuadernos de Trabajo Social, 26(2), 251-252.

    Subirana, M. i Cooperrider, D. (2013). Indagación apreciativa: Un enfoque innovador para la transformación personal y de las organizaciones. Barcelona: Kairós.

  • El Estado como garante de derechos y reproductor de desigualdades. Reflexiones sobre el Plan Nacional de Inclusión Previsional para Adultos Mayores (Argentina, 2005)

    Viviana Verbauwede (Author)

    Este artículo aporta elementos para la reflexión en torno a las políticas estatales en su doble mirada, como posibilitadora de derechos de ciudadanía y a su vez reproductora de desigualdades sociales, tomando como referencia y tensión empírica para pensar estas acciones estatales el Plan Nacional de Inclusión Previsional para Adultos Mayores (2005), implementado en Argentina. Se reconoce que, a través de dicho plan, se logra una cobertura previsional total de más del 90% de la población adulta mayor; y que tiene su principal impacto en la población femenina, dado que el 73% de las nuevas beneficiarias son mujeres y el 27 % restante, varones. Retomando autores de reconocida trayectoria, se problematiza sobre el concepto de desigualdad, trabajo y seguridad social, reconociendo cada vez mayores niveles de fragilidad laboral y desprotección social. Teniendo en cuenta que América Latina constituye uno de los continentes más desiguales del mundo.

     

    Referencias bibliográficas

    Anses (2010). Administración Nacional de la Seguridad Social. Recuperado de https://www.anses.gob.ar/

    Calabria, A. y Calero, A. (2012) Políticas de inclusión social para los grupos etarios más vulnerables: Plan de Inclusión Previsional y Asignación Universal por Hijo para la Protección Social. Actualidad Económica, XXIL(76). Recuperado de http://bibliotecadigital.econ.uba.ar/download/ecopoli/ecopoli_v7_n12_01.pdf

    Castel, R. (1997). La metamorfosis de la cuestión social. Una crónica del salariado. Buenos Aires: Paidós Argentina.

    Curcio, J. y Becaria, A. (2011). Sistema de Seguridad Social y mercado de trabajo: evolución de la cobertura en la Argentina entre 1990 y 2010. En C. Danani y S. Hintze (2011). Protecciones y desprotecciones: La seguridad Social en la Argentina 1990-2010. Buenos Aires: Universidad Nacional de General Sarmiento.

    Curcio, J. (2011). Descripción del Sistema de Seguridad Social: componentes al cabo de la década del 90 y de la primera década del siglo XXI. En C. Danani y S. Hintze (2011). Protecciones y desprotecciones: La seguridad Social en la Argentina 1990-2010. Buenos Aires: Universidad Nacional de General Sarmiento.

    Danani, C., y Becaria, A. (2011). La (contra) reforma previsional argentina 2004-2008: aspectos institucionales y político-culturales del proceso de transformación de la protección. En C. Danani y S. Hintze (2011). Protecciones y desprotecciones: La seguridad Social en la Argentina 1990-2010. Buenos Aires: Universidad Nacional de General Sarmiento.

    Danani, C. y Hintze, S. (2011). Protecciones y desprotecciones: La Seguridad Social en la Argentina 1990-2010. Buenos Aires: Universidad Nacional de General Sarmiento.

    Decreto núm. 1451/2008, de 10 de setiembre de 2008, de Administración Pública Nacional. Recuperado de http://servicios.infoleg.gob.ar/infolegInternet/anexos/140000-144999/144547/norma.htm

    Decreto núm. 1454/2005, de 25 de noviembre de 2005, de Modificase la Ley núm. 24.476 Trabajadores autónomos. Régimen de regulación voluntaria de deuda. Determinación de las mismas. Recuperado de http://servicios.infoleg.gob.ar/infolegInternet/anexos/110000-114999/111942/norma.htm

    Dubet, F. (2011). Repensar la justicia social. Contra el mito de la igualdad de oportunidades. Buenos Aires: Siglo XXI.

    Dubet, F. (2015) ¿Por qué preferimos la desigualdad? (aunque digamos lo contrario). Buenos Aires: Siglo XXI.

    Esping-Andersen, G. (1993). Los tres mundos del Estado de bienestar. Valencia: Alfons el Magnànim.

    Fiscella, S. (2005). Estado, ciudadanía y política social. Estudio sobre los sistemas de jubilaciones y pensiones. Buenos Aires: Editorial Espacio.

    Hidalgo, J. (1993) Hacia una gerontología social critica. Reflexiones, 8(1), Recuperado de https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4796544

    Iacub, R. (2002). La postgerontología: hacia un renovado estudio de la gerontología. Revista Latinoamericana de Psicología, 34(1-2), p. 155-157. Recuperado de: http://www.redalyc.org/pdf/805/80534212.pdf

    Ley Nacional núm. 24.241, de 23 de setiembre de 1993, del Sistema integrado de jubilaciones y pensiones. Recuperado de http://servicios.infoleg.gob.ar/infolegInternet/anexos/0-4999/639/texact.htm

    Ley núm. 24.476, de 29 de marzo de 1995, del Sistema integrado de jubilacions y pensiones. Recuperado de http://servicios.infoleg.gob.ar/infolegInternet/anexos/30000-34999/30341/texact.htm

    Ley núm. 26.417, de 1 de octubre de 2008, de Movilidad de las Prestaciones del Régimen Previsional Público. (Ley núm. 24.241 modificación). Recuperado de http://servicios.infoleg.gob.ar/infolegInternet/anexos/145000-149999/145867/norma.htm

    Ley núm. 26.425, de 20 de noviembre de 2008, de Sistema Integrado Previsional Argentino. Recuperado de http://servicios.infoleg.gob.ar/infolegInternet/anexos/145000-149999/148141/norma.htm

    Ley núm. 26.970, de 27 de agosto de 2014, del Sistema integrado de jubilaciones y pensiones. Régimen de regularización. Recuperado de http://servicios.infoleg.gob.ar/infolegInternet/anexos/230000-234999/234847/norma.htm

    Ley núm. 25.994, de 16 de diciembre de 2004, de Seguridad Social. Recuperado de http://servicios.infoleg.gob.ar/infolegInternet/anexos/100000-104999/102726/norma.htm

    Lindenboim, J. (2008). Trabajo, ingresos y política en la Argentina. Contribuciones para pensar el siglo XXI. Buenos Aires: Eudeba.

    Merklen, D. (s/f). Debate por la equidad. Simpatía por la desigualdad. Revista Anfibia. Recuperado de http://www.revistaanfibia.com/ensayo/simpatia-la-desigualdad/Offe, C. (1992). Contradicciones del Estado de Bienestar. Madrid: Alianza.

    Terra, C. (2009). Institucionalidad de las políticas públicas y transformación social progresista. En N. Aquín y R. Caro, Políticas públicas, derechos y trabajo social en el Mercosur. Buenos Aires: Editorial Espacio.

  • Una experiencia de Investigación Acción Participativa en Trabajo Social: potenciar el trabajo colaborativo entre agentes en el ámbito de la inclusión en Gipuzkoa

    Cinta Guinot Viciano, Ane Ferran Zubillaga, Asun Berasategui Otegui (Author)

    Este artículo presenta las reflexiones en relación al rol investigador en el marco de una experiencia de Investigación Acción Participativa (IAP) realizada desde el equipo configurado por investigadoras del Departamento de Trabajo Social y Sociología de la Universidad de Deusto en el campus de Donostia/San Sebastián. La IAP es una metodología capaz de generar dinámicas relacionales y prácticas de reciprocidad, que posibilita vincular la investigación en Trabajo Social con la práctica profesional, superando la posible dicotomía entre ambas dimensiones.

    El equipo de investigadoras de Trabajo Social ha configurado un contexto relacional, al que denominamos ágora, para generar conocimiento compartido y potenciar después la sistematización de la práctica. Este espacio se visualiza como propicio para reunir a diferentes actores y pretende enmarcar y definir problemas sociales, así como generar relaciones de confianza y colaborativas que permitan negociar lo que va a ser considerado como una solución probable.

    Los principios metodológicos para la construcción del ágora han sido los siguientes: la co-generación de conocimiento; entender el proceso como emergente, y el respeto a la participación y a las aportaciones de todos y todas.

    Este artículo pretende poner en valor, desde una experiencia concreta, el Trabajo Social en su dimensión investigadora, desgranando el proceso metodológico que ha propiciado que investigadores y profesionales participen en nuevas modalidades de colaboración, e identificando las funciones del actor investigador en el proceso, funciones que posibilitan la generación de sinergias y el diseño de propuestas de buenas prácticas en el ámbito de la inclusión.

     

    Referencias bibliográficas

    Aguilar Hendrickson, M. (2014). Apuntes para un replanteamiento de los servicios sociales en España. Madrid: Fundación Foessa.

    Ararteko. (2010). La situación de los servicios sociales de base en la CAPV. Informe extraordinario del Ararteko al Parlamento Vasco. Vitoria-Gasteiz: Ararteko.

    Ararteko. (2016). La situación de los servicios sociales municipales en la Comunidad Autónoma de Euskadi. Situación actual y propuesta de mejora. Vitoria-Gasteiz: Ararteko.

    Balcazar, F. (2003). Investigación acción participativa (IAP): aspectos conceptuales y dificultades de implementación. Fundamentos en Humanidades, 1-2(7-8), 59-77.

    Costamagna, P. y Larrea, M. (2017). Actores facilitadores del desarrollo territorial. Donostia/San Sebastián: Instituto Vasco de Competitividad-Fundación Deusto.

    Decreto 155/2001, de 30 de julio, de determinación de funciones en materia de servicios sociales. BOPV. Bilbao, 27 de agosto del 2001, núm. 165.

    Decreto 185/2015, de 6 de octubre, de cartera de prestaciones y servicios del Sistema Vasco de Servicios Sociales. BOPV. Bilbao, 29 de octubre del 2015, núm. 206.

    Diputación Foral de Gipuzkoa, Departamento de Políticas Sociales. (2016). Elkar-Ekin, plan de inclusión social 2016-2020. Recuperado de http://www.behagi.eus/files/informes/plan_elkar_ekin_inclusion_gipuzkoa_2016-2020.pdf

    Fried Schnitman, D. (2000). Nuevos paradigmas en la resolución de conflictos. Perspectivas y prácticas. Buenos Aires: Granica.

    Guinot, C., Ferran, A. y Berasategui, A. (2017). La investigación-acción participativa como método para un nuevo modelo de gobernanza en el ámbito de la inclusión en Gipuzkoa. Zerbitzuan, 64, 177-188.

    García Roca, J. (2006). Memorias silenciadas en la construcción de los servicios sociales. Cuadernos de Trabajo Social, 19, 197-212.

    IOÉ. Investigación acción participativa: propuesta para un ejercicio activo de la ciudadanía. Recuperado de https://www.colectivoioe.org/uploads/89050a31b85b9e19068a9beb6db3dec136885013.pdf

    Karlsen, J. y Larrea, M. (2015). Desarrollo territorial e investigación-acción: innovación a través del diálogo. Donostia / San Sebastián: Orkestra, Instituto Vasco de Competitividad; Fundación Deusto.

    Larrion, B., Leturia, F., Zalakain, J. y Zabaleta, N. (2018). Elkar-EKIN: (re) construyendo en común la red de servicios sociales para la inclusión en Gipuzkoa. Zerbitzuan, 67, 51-65.

    Latorre, A. (2003). La investigación-acción. Conocer y cambiar la pràctica educativa. Barcelona: Graó.

    Ley 12/2008, de 5 de diciembre, de servicios sociales. BOPV. Bilbao, 24 de diciembre del 2008, núm. 246.

    Payne, M. (1995). Teorías contemporáneas del Trabajo Social. Una introducción crítica. Barcelona: Paidós.

    Schön, D. (1998). El profesional reflexivo. Cómo piensan los profesionales cuando actúan. Barcelona: Paidós.

    SIIS, Centro de Documentación y Estudios. (2015). Reordenación de la red de recursos y programas para la inclusión social en Gipuzkoa. Zerbitzuan Aldizkaria. Revista de Servicios Sociales, 59, 5-38.

    White, M. y Epston, D. (1993). Medios narrativos para fines terapeúticos. Barcelona: Paidós.

    Zurbriggen, C. y González Lago, M. (2014). Innovación y co-creación: nuevos desafíos para las políticas públicas. Revista de Gestión Pública, 3(2), 329-361.

  • Sobre los prolegómenos de la profesionalización de los trabajadores sociales

    Miguel Miranda Aranda (Author)

    En este breve artículo trato de explicar someramente el contexto, el signi cado y la identidad del movimiento fabiano a través de los Webb, Sydney y Beatrice, su originalidad respecto al resto de los movimientos de izquierdas y su relación con los movimientos de caridad y reforma social, cuestión de especial interés para el Trabajo Social.

     

    Referencias bibliográficas

    Barker, R. (1988). El estado fabiano. En B. Pimlott (Coord.), Ensayos Fa- bianos sobre pensamiento socialista (p. 45-62). Madrid: Ministerio de Trabajo y Seguridad Social.

    Capilla Pérez, A., Villadóniga Gómez, J. C. (Coord.) (2004). Los pioneros del trabajo social, una apuesta por descubrirlos. Huelva: Escuela Uni- versitaria de Trabajo Social, Universidad de Huelva.

    Castillo, J. J. (1999). Beatrice Webb: la sociología del trabajo entre dos siglos. Política y Sociedad, 32, 195-205.

    Castillo J. J. (2001). Pasión y o cio: Beatrice Webb en la fundación de la sociología. REIS: Revista española de investigaciones sociológicas, 93, 183-188.

    Giner, S. (1992). Historia del pensamiento social. Barcelona: Ariel Sociología.

    Pimlott, B. (Coord.) (1988). Ensayos Fabianos sobre pensamiento socialis- ta. Madrid: Ministerio de Trabajo y Seguridad Social.

    Ramos Gorostiza, J. L. (2003). Beatrice Webb y su in uencia como eco- nomista. Contribuciones a la Economía. Recuperat de http://www. eumed.net/ce/jlrg-webb.htm

    Stevenson, J. (1988). De la Filantropía al Fabianismo. En B. Pimlott (Coord.), Ensayos Fabianos sobre pensamiento socialista (p. 25-44). Madrid: Ministerio de Trabajo y Seguridad Social.

    Wright, A. (1988). Revisión del Tawneismo: igualdad, bienestar y soci- alismo. En B. Pimlott (Coord.), Ensayos Fabianos sobre pensamiento socialista (p. 127-158). Madrid: Ministerio de Trabajo y Seguridad Social.

  • Del diagnóstico social a la evaluación sociofamiliar en el Trabajo Social forense

    Raúl Soto Esteban (Author)

    La mirada profesional del Trabajo Social sobre la realidad que su- cede en los juzgados y tribunales ayuda a los jueces y scales a entender esa complejidad. Pero los juristas piden que los informes sociofamiliares se acompañen de un diagnóstico sobre esa realidad. Un diagnóstico que explique las variables que acompañan las situaciones y propongan las soluciones a esas situaciones de crisis. Paralelamente, en España la profesión de ende que el diagnóstico social es la reserva de actividad profesional. La organización colegial de- manda la exclusividad de esta función y su regulación legal. Este artículo une los conceptos de diagnóstico e informe sociofami- liar, como procesos profesionales complementarios y discute las distintas formas de evaluar e interpretar la complejidad.

     

    Referencias bibliográficas

    Aguilar, M. J., i Ander Egg, E. (2001). Diagnóstico social: conceptos y

    metodología. Buenos Aires: Lumen.
Amaro, S. (2015). Niños víctimas de la violencia. Barcelona: Nova Casa

    Editorial.
Ballestín, B., i Fàbregues, S. (2018). La práctica de la investigación cuali-

    tativa en ciencias sociales y de la educación. Barcelona: UOC. Bronfenbrenner, U. (1987). La ecología del desarrollo humano. Barcelona:

    Paidós.

    Campanini, A., i Luppi, F. (1991). Servicio social y modelo sistémico. Barcelona: Paidós.

    Colom, D. (2008). El diagnóstico social. Vigo. Recuperat de http://hoxe. vigo.org/pdf/Plandrogas/DiagnosticoSocial.pdf

    Cury, S. P., i Arias, A. (2016). Hacia una de nición actual del concepto de “Diagnóstico social”. Breve revisión bibliográ ca de su evolución. Alternativas. Cuadernos de Trabajo Social, 23, 9-24.
DOI: 10.14198/ALTERN2016.23.01

    Díaz, E., i Fernández, P. (2013). Conceptualización del diagnóstico en Trabajo Social: necesidades sociales básicas. Cuadernos de Trabajo Social, 26(2), 431-443.

    Generalitat de Catalunya (2018). EATAF-ORIENTA [app móvil]. Recupe- rat de http://cejfe.gencat.cat/ca/formacio/gestcon/cop/admin-justicia/ eataf/presentacio-app/

    Garzón, R. D. (2016). La evidencia en trabajo social forense. Recuperat de http://www.actiweb.es/rugarzon/archivo2.pdf

    Garzón, R. D. (2017). El trabajo social en el campo de la acción forense. En S. Amaro, i C. S. Krmpotic (Coord.), Diccionario internacional de trabajo social en el ámbito sociojurídico (p. 279-289). Barcelona: Nova Casa Editorial.

    Lima, A. (2018). Discurs. En III Congreso Internacional y XII Congreso de Facultades y Escuelas de Trabajo Social, 14-16 noviembre 2018, Bilbao. Recuperat de http://www.analimats.com/discurso-de-ana-li- ma-para-el-iii-congreso-internacional-y-xii-congreso-de-faculta- des-y-escuelas-de-trabajo-social-cifets-18/

    Loaiza, M. (2012). La investigación en el campo sociojurídico: validación de la información en la intervención profesional desde un enfoque cualitativo. En A. Ponce de León, i C. S. Krmpotic (Coord.), Trabajo Social Forense (p. 197-211). Buenos Aires: Espacio.

    Martín, M. (1996). Manual de indicadores para el diagnóstico social. Colegio O cial de Diplomados en Trabajo Social y Asistentes Socia- les de la Comunidad Autónoma Vasca. Recuperat de https://www. cgtrabajosocial.es/ les/51786ad45be4d/Manual_de_indicadores_ para_el_diagnstico_social.pdf

    Mateos, J., i Ponce de León, L. (Coord.) (2016). El trabajo social en el ámbito judicial. Madrid: COTS.

    Ponce de León, A., i Krmpotic, C. S. (2017). Trabajo social e intervención sociojurídica en la Argentina. En S. Amaro, i C. S. Krmpotic, Dicci- onario internacional de trabajo social en el ámbito sociojurídico (p. 347-365). Barcelona: Nova Casa Editorial.

    Quintero, A. M. (2012). El peritaje social en la perspectiva colombia-
na: fundamentos e instrumentalidad. En A. Ponce de León, i C. S. Krmpotic (Coord.), Trabajo Social Forense (p. 267-281). Buenos Aires: Espacio.

    Richmond, M. (1917). El caso social individual, el diagnóstico social. Madrid: Talasa.

    Ruiz-Callado, R., i Alcázar, R. (2017). Factores determinantes en la atri- bución de la custodia compartida. Un estudio sociológico en los juz- gados de familia. En D. Becerril, i M. Venegas, (Coord.), La custodia compartida en España (p. 109-124). Madrid: Dykinson.

    Ruiz, P. (2003). El trabajador social como perito judicial. Zaragoza: Libros Certeza.

    Ruiz, P. (2013). El trabajador social forense en los tribunales españoles. Málaga: Colegio O cial de Trabajadores Sociales de Málaga.

    Simón, M. (2018). La valoración social y familiar: lesiones y secuelas sociales. En J. González Fernández (Coord.), Manual de atención y valoración pericial en violencia sexual (p. 387-408). Barcelona: Bosch.

    Soto, R. (2016). El trabajo social familiar: una ayuda para el sistema judi- cial en las crisis conyugales (Tesis doctoral, Universidad Compluten- se de Madrid, Madrid).

    Travi, B. (2012). El diagnóstico y el proceso de intervención en trabajo social: hacia un enfoque comprehensivo. En A. Ponce de León, i C. S. Krmpotic (Coord.), Trabajo Social Forense (p. 169-196). Buenos Aires: Espacio.

  • ¿Podemos relacionar el riesgo social y la complejidad de intervención por parte del Trabajo Social con la estancia media hospitalaria y con el destino al alta? Aplicación de la Escala ECISACH-BCN PSMAR y la Escala de Gijón como instrumentos de valoraci

    Ingrid Pineda Pérez (Author)

    En el mundo occidental tienen lugar nuevos fenómenos como el envejecimiento de la población, lo que acarrea una creciente preocupación por parte de los trabajadores sociales, que lo consideran como un problema multifactorial. El ingreso hospitalario de pacientes ancianos en los países occi- dentales se ha convertido en los últimos años en un fenómeno creciente.

    Objetivos: a) Comprobar si existe una brecha de género en lo que respecta al núcleo de convivencia, la duración de la estancia hospitalaria y el destino al alta de los pacientes ingresados en el Servicio de Medicina Interna del Hospital del Mar de Barcelona; b) Determinar si el riesgo social y la complejidad de la intervención por parte de Trabajo Social (TS) se relaciona con la estancia media hospitalaria y el destino al alta, y c) Estudiar qué variables se relacionan con el marco sociofamiliar, la situación clínica y el TS hospitalario.

    Los resultados muestran que existe una brecha de género en lo que respecta al núcleo de convivencia y que las mujeres tienen una estancia hospitalaria mayor que los hombres. Tanto el riesgo social como la com- plejidad de la intervención social se relacionan con el destino al alta. La estancia media se relaciona con días de demora de inicio de demanda de intervención, con situación clínica, TS hospitalario y complejidad global de la intervención de TS. Variables relacionadas con: a) situación sociofa- miliar: edad, riesgo social y días de demora de inicio de intervención; b) situación clínica: estancia media, riesgo social y destino al alta, y c) TS hospitalario: estancia media.

     

    Referencias bibliográficas

    Colom, D. (2011). El trabajo social sanitario: Los procedimientos, los protocolos y los procesos. Barcelona: UOC.

    Folguera, P., et al. (Ed.) (2013). Género y envejecimiento. XIX Jornadas Internacionales de Investigación Interdisciplinar. Madrid: Ediciones de la Universidad Autónoma de Madrid.

    Giro, J. (2016). XII Congreso Español de Sociología. Federación Española de Sociología. Gijón.

    Iturria, J. A., y Márquez, S. (1997). Servicios sanitarios y sociales: Necesidades, preferencias y utilización por los ancianos tras un episodio de hospitalización. Revista Española de Salud Pública, 71(3), 281-291.

    Miralles, R., Sabartés, O., Ferrer, M., Esperanza, A., Llorach, I., García-Palleiro, P., Cervera, A. M. (2003). Development and validation of an instrument to predict probability of home discharge from a Geriatric Convalescence Unit in Spain. Journal of the American Geriatrics Society, 51(2), 252-257.

    Morro, L. (2017). Factores sociofamiliares y estancia hospitalaria: la complejidad de la intervención social en el área de la psiquiatría de agudos. Aplicación de la Escala ECISACH-BCN PSMAR. Alternati- vas. Cuadernos de Trabajo Social, 24, 137-160.

    Morro, L., González, S., Pineda, I., Cañete, M. J., Casals, A., Vallve, M., Campos, S., Conti, M., Moreno, A., Comas, M., y Prats, A. (2017). Tra- bajo social sanitario y complejidad: traducción al español y validación a nuestro medio de la escala de complejidad de la intervención social con adultos en un contexto hospitalario (ECISACH), la escala ECISACH-BCN PSMAR. Agathos. Atención Sociosanitaria y Bienestar, 17(1), 48-54.

    Perelló, S. (2011). Metodología de la investigación social. Madrid: Dykinson.

    Ramos, M. (2013). Políticas y programas para un nuevo envejecimiento desde la perspectiva de género. En P. Folguera, et al. (Ed.), Género y envejecimiento. XIX Jornadas Internacionales de Investigación Interdisciplinar (p. 269-288). Madrid: Ediciones de la Universidad Autónoma de Madrid.

    Serafim, M. R., y Espírito, M. I., (2013). Creación de validación de una Escala de complejidad de intervención desde el trabajo social sanitario, con adultos en un contexto hospitalario (ECISASH). Agathos. Atención Sociosanitaria y Bienestar, 13(1), 42-55.

  • Representacion(es) del tercer sector y la Administración Pública: consejos, mesas, y otras formas de relación en la arena pública. El caso de Gipuzkoa

    Felix Arrieta Frutos, Ainhoa Izaguirre Choperena, Martin Zuñiga Ruiz de Loizaga (Author)

    Los procesos de reestructuración y reparto de funciones que se es- tán produciendo en los sistemas europeos de bienestar, colocan al tercer sector en una posición de mayor protagonismo. Así, los mecanismos de relación y representación que se establecen entre el tercer sector y la Ad- ministración Pública son un elemento fundamental en este debate. El casode Gipuzkoa, con la aprobación de un nuevo marco normativo y la puesta en marcha de un proceso de cocreación, ejempli ca esta tendencia y se convierte en escenario de re exión para la mejora tanto de los mecanismos de representación como para el sistema de bienestar en su conjunto. Con el objetivo de indagar sobre la posibilidad de crear una mesa de diálogo civil en el territorio y mediante el uso de una metodología participativa basada en técnicas cualitativas como la entrevista semiestructurada en profundidad y el grupo de discusión, se ha dado voz a profesionales per- tenecientes a la Administración Pública y el tercer sector. En el presente artículo se exponen los principales resultados de dicho proceso, señalando aquellos elementos que han guiado el debate, y preocupan tanto al tercer sector como a la propia administración, ante la posibilidad de creación de un nuevo espacio para la representación.

     

    Referencias bibliográficas

    Alford, J. (2014). The Multiple Facets of Co-Production: Building on the work of Elinor Ostrom. Public Management Review, 16(3), 299-316. DOI: 10.1080/14719037.2013.806578

    Andreotti, A., Mingione, E., i Polizzi, E. (2012). Local welfare systems: A challenge for social cohesion. Urban Studies, 4989, 1925-1940.

    Arrieta, F., i Sobremonte, E. (2016). Elementos para un relato de la gober- nanza del Sistema Vasco de Servicios Sociales. Zerbitzuan, 61, 5-20. DOI: 10.5569/1134-7147.61.01

    Bano, M. (2018). Partnerships and the Good-Governance Agenda: Impro- ving Service Delivery Through State-NGO Collaborations. Voluntas, 1-14. DOI: 10.1007/s11266-017-9937-y

    Bode, I. (2006). Disorganized welfare mixes: Voluntary agencies and new governance regimes in Western Europe. Journal of European Social Policy, 16, 346-359. Doi: 10.1177/0958929706068273

    Brandsen, T., i Honingh, M. (2015). Distinguishing Different Types of Co-production: A Conceptual Analysis Based on the Classical De ni- tions. Public Administration Review, 76, 427-435.
DOI: 10.1111/puar.12465

    Brandsen, T., i Pestoff, V. (2006). Co-production, the third sector and the delivery of public services. Public Management Review, 8(4), 493-501. DOI: 10.1080/14719030601022874

    Brandsen, T., i Pape, U. (2015). The Netherlands: The paradox of govern- ment-nonpro t partners. Voluntas, 26, 2267-2282.
DOI: 10.1007/s11266-015-9646-3

    Brandsen, T., Trommel, W., i Verschuere, B. (2017). The state and the reconstruction of civil society. International Review of Administrative Sciences, 83(4), 676-693. DOI: 10.1177/0020852315592467

    Castells, M. (2017). Ruptura. La crisis de la democracia liberal. Madrid: Alianza.

    Decret 283/2012, d’11 de desembre, pel qual es constitueix i regula la Mesa del Diàleg Civil. BOPV núm. 248, de 24 de desembre.

    Ferrán, A. (2017). Loiolaetxea: Respuesta a la exclusión desde la solidari- dad. Zerbitzuan, 64, 213-226. DOI: 10.5569/1134-7147.64.15

    Gimeno, J. (2015). Necesidad y necesidades del tercer sector. Revista Española del Tercer Sector, 38, 49-74.

    Izquieta, J. L., Callejo, J. J., i Prieto, J. M. (2008). El tercer sector y las administraciones públicas. Relaciones en el ámbito de la atención social en los niveles regional y local. Revista Internacional de Sociolo- gía, LXVI(49), 115-139.

    Jaraiz, G. (2018). El tercer sector de acción social como prestador de servicios. Revista Española del Tercer Sector, 38, 91-112.

    Llei 12/2008, de 5 de desembre, de serveis socials. BOPV núm. 246, de 24 de desembre.

    Llei 6/2016, de 12 de maig, del tercer sector social d’Euskadi. BOE núm. 151, de 23 de juny.

    Lu, J., i Xu, C. (2018). Complementary or supplementary? The relations- hip between government size and nonpro t sector size. Voluntas, 1-16. DOI: 10.1007/s11266-018-9981-2

    Martínez-Buján, R. (2014). Los modelos territoriales de organización so- cial del cuidado a personas mayores en los hogares. Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 145, 99-126.

    Milbourne, L. (2009). Remodelling the third sector: Advancing collabora- tion or competition in community-based initiatives? Journal of Social Policy, 38(2), 277-297.
doi: 10.1017/S0047279408002845

    Osborne, S. P., Radnor, Z., i Strokosch, K. (2016). Co-Production and the Co-Creation of Value in Public Services: A suitable case for treat- ment? Public Management Review,

    Ranci, C. (2015). The Long-Term Evolution of the Government – Third Sector Partnership in Italy: Old Wine in a New Bottle ? Voluntas, 26, 2311-2329. DOI: 10.1007/s11266-015-9650-7

    Rodríguez, G. (2015). Avances, limitaciones y retos del tercer sector de acción social en España. Revista Española del Tercer Sector, 38, 75-97.

    Salamon, L. M. (2015). Introduction: The nonpro tization of the welfare state. Voluntas, 26, 2147-2154.
DOI: 10.1007/s11266-015-9638-3

    Salamon, L. M., i Toepler, S. (2015). Government-nonpro t cooperation: Anomaly or necessity? Voluntas, 26, 2155-2177.
DOI: 10.1007/s11266-015-9651

    Salgado, A. (2007). Investigación cualitativa: Diseños, evaluación del rigor metodológico y retos. Liberabit, 13, 71-78.

    Susías, C. (2018). Estrategias para la sostenibilidad (institucional, organizativa, económica) del tercer sector de acción social. Revista Española del Tercer Sector, 38, 113-134.

    Taylor, M., i Bassi, A. (1998). Unpacking the State: The implications for the third sector of changing relationships between national and local government. Voluntas, 9(2), 113-136.

    Taylor, S., i Bodgan, R. (1990). Introducción a los métodos cualitativos de investigación. Barcelona: Paidós.

    Voorberg, W. H., Bekkers, V. J. J. M., i Tummers, L. G. (2015). A Systema- tic Review of Co-Creation and Co-Production: Embarking on the soci- al innovation journey. Public Management Review, 17(9), 1333-1357. DOI: 10.1080/14719037.2014.930505

    Zubero, I. (2018). El tercer sector como movimiento voluntariadista: Una propuesta para repensar la identidad del TSA desde el paradigma de la democracia del ciudadano. Revista Española del Tercer Sector, 38, 43-68.

     

  • Violencia en parejas del mismo sexo: dificultades de detección e intervención desde el Trabajo Social

    Eduard Pellicer Arasa, Montserrat Celdrán Castro (Author)

    En els darrers anys s’ha viscut un desplegament de drets i llibertats de les persones i parelles no heterosexuals. Alguns esdeveniments com l’aprovació a Catalunya el 2014 de la Llei 11/2014 per garantir els drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals, transexuals i intersexuals (LGTBI) i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, o la inauguració del centre de recursos LGTBI a Barcelona, són dos exemples d’aquest des- plegament. Aquest reconeixement i legitimació de les persones LGTBI i les parelles entre persones del mateix sexe ha aconseguit que es pugui aprofundir en l’anàlisi d’aquest tipus de parelles i ha permès descobrir que també es donen situacions de violència, tot i que el coneixement d’aquestes situacions encara és escàs.

    L’objectiu d’aquest treball exploratori és descriure la percepció que els professionals del treball social tenen de les característiques de la violència en parelles del mateix sexe i identi car la tasca des del treball social en aquest tipus de violència (barreres per la seva detecció, intervenció i necessitats per poder treballar aquests casos). En l’estudi han participat 62 professionals de treball social que van contestar un qüestionari d’autoadministració. Els resultats mostren la di cultat a l’hora de treballar sobre aquest tipus de violència i permeten plantejar una discussió que faciliti la comprensió d’aquesta complexa realitat que cada cop es fa més evident.

     

    Referencias bibliográficas

    Ajuntament de Barcelona. (2009). Les associacions LGTB a Barcelona: una aportació al Pla Municipal LGTB. Bellaterra: Ajuntament de Barcelona.

    Aldarte. (2010). Estudio sobre la violencia intragénero. Bilbao: Diputación Foral de Bizkaia.

    Baker, N. L., Buick, J. D., Kim, S. R., Moniz, S., i Nava, K. L. (2013). Lessons from examining same-sex intimate partner violence. Sex Roles, 69(3-4), 182-192.
DOI:10.1007/s11199-012-0218-3

    Berkman, C., i Zinberg, G. (1997). Homophobia and Heterosexism in Social Workers. Social Work Magazine, 42(4), 319-332.

    Banks, J. R., i Fedewa, A. L. (2012). Counselors’ attitudes toward domestic violence in same-sex versus opposite-sex relationships. Journal of Multicultural Counseling and Development, 40(4), 194-205. DOI:10.1002/j.2161-1912.2012.00017.x

    Blosnich, J. R., i Bossarte, M. (2009). Comparisons of intimate partner violence among partners in same sex and opposite-sex relationships in the United States. American Journal of Public Health, 99(12), 2182-2184.

    Bravo, L. (2014). El activismo LGBT ante la Violencia Intragénero. Recuperat de http://observatoriolgbt.org.bo/assets/archivos/biblioteca/ 83d18cc6b32aedb6039ed3fb3ff6a40c.pdf

    Consell d’Europa (2007). Gender matters: A manual on addressing genderbased violence with young people. Budapest: Directorate of Youth and Sport.

    Creswell, J. W., i Miller, D. L. (2000). Determining Validity in Qualitative Inquiry. Theory into Practice, 39(3), 37-41. https://doi.org/10.1207/s15430421tip3903_2

    Grup de Recerca i Innovació en Treball Social (GRITS). (2015). La intervenció amb les famílies des del treball social. Barcelona: Departament de Treball Social i Serveis Socials de la Universitat de Barcelona. Recuperat de http://www.ub.edu/deptsocial/publicacions/ Laintervencioamblesfamiliesdesdeltreballsocial-Maig2015.pdf

    Freedner, N., Freed, L. H., Yang, Y. W., i Austin, S. B. (2002). Dating violence among gay, lesbian, and bisexual adolescents: Results from a community survey. Journal of Adolescent Health,31, 469-474.

    Island, D., i Letellier, P. (1991). Men who beat the men who love them: Battered gay men and domestic violence. Nova York: Harrington Park Press.

    Letellier, P. (1996). Twin epidemics: Domestic violence and HIV infection among gay and bisexual men. En C. M. Renzetti, i C. H. Miley (Ed.), Violence in Gay and Lesbian Domestic Partnerships (p. 69-82). Nova York: Routledge.

    McKenry, P. C., Serovich, J. M., Mason, T. L., i Mosack, K. (2006). Perpetration of gay and lesbian partner violence: A disempowerment perspective. Journal of Family Violence, 21(4), 233-243. DOI:10.1007/s10896-006-9020-8

    Meyrick, J. (2006). What is good qualitative research?: a first step towards a comprehensive approach to judging rigour/quality. Journal of Health Psychology, 11, 799-808.

    Ortega, A. (2014). Agresión en parejas homosexulales en España y Argentina: prevalencias y heterosexismo. (Tesi doctoral, Universitat Complutense de Madrid). Recuperat de https://eprints.ucm.es/28389/

    Otero, L. M. R. (2015a). Percepción de la violencia intragénero en pro- fesionales del ámbito social de la provincia española de Ourense. Intervención. Revista del Departamento de Trabajo Social de la Universidad Alberto Hurtado, 4(1), 25-33.

    Otero, L. M. (2015b). Attitudes towards sexual diversity, perceptions of specific problems and internalization of myths and stereotypes about same-sex violence in social workers of Social Services. International Journal of Innovative Reseach & Development, 4(5), 35-42.

    Pattavina, A., Hirschel, D., Buzawa, E., Faggiani, D., i Bentley, H. (2007). A comparison of the police response to heterosexual versus same-sex intimate partner violence. Violence Against Women, 13(4), 374-394. DOI:10.1177/1077801207299206

    Petterman, L. M., i Dixon, C. G. (2003). Domestic violence between same-sex partners: implications for counseling. Journal of Counseling & Development, 81, 40-47.
DOI:10.1002/j.1556-6678.2003.tb00223.x

    Tashakkori, A., i Teddlie, C. (2010) (Ed.). Handbook of mixed methods in social and behavioral research. Thousand Oaks, CA: Sage.

  • Reflexiones acerca de las oportunidades y dificultades de la fundamentación teórica y metodológica en el Trabajo Social

    Arantxa (Author)

    Aquest article té com a objecte vincular les raons de l’escassa fo- namentació teòrica i metodològica del treball social amb la tesi de la (des) professionalització. S’hi fa una anàlisi del malestar sentit pels treballadors socials en el seu quefer professional, que afecta la seva identitat i el seu reconeixement social. En la primera part de l’article es presenta un marc conceptual sobre el sistema de professions, la tesi de la desprofessiona- lització i els riscos que afecten el treball social a Espanya. En la segona part es presenten els discursos en relació amb l’objecte d’aquest article: (a) monopoli de coneixement feble, (b) la necessària retroalimentació de la pràctica, (c) treball social professional amb treball social acadèmic i (d) treball social en relació amb altres professions. La metodologia utilitzada ha estat l’anàlisi del discurs en cinquanta entrevistes en profunditat a experts en treball social. S’arriba a la conclusió que l’autore exió, la for- mació i el coneixement profund de les paradoxes que viu el treball social són elements clau per convertir els riscos en potencialitats.

     

    Referencias bibliográficas

    Abbott, A. (1988). The System of professions: An essay on the division of expert labor. Chicago: University of Chicago Press.

    Alonso, L. E. (1998). La mirada cualitativa en sociología. Madrid: Alianza Universidad.

    Alonso, L. E., y Callejo, J. (1999). El análisis del discurso: del postmodernismo a las razones prácticas. Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 88, 37-73.

    Brezmes, M. (2008). El Trabajo Social en España: una profesión para la democracia. Murcia: Universidad de Murcia.

    Brown, P., Lauder, H., y Ashton, D. (2011). The Global Auction: The broken promises of Education, Jobs and Incomes. Oxford: University Press.

    Conde, F. (2009). Análisis sociológico del sistema de discursos. Cuadernos Metodológicos, 43. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas.

    Dominelli, L. (1996). Deprofessionalizing Social Work: Anti-Oppressive Practice, Competencies and Postmodernism. British Journal of Social Work, 26(2), 153-175. doi: 10.1093/oxfordjournals.bjsw.a011077

    Dressel, P., Walters, M., Sweat, M., Clayton, O. Jr., y Chandler-Clayton, A. (1988). Deprofessionalization, Proletarianization, and Social Welfare Work. The Journal of Sociology & Social Welfare, 15(2), 113-131.

    Fabricant, M. (1985). The Industrialization of Social Work. Social Work, 5, 389-395. doi:10.1093/sw/30.5.389

    Gambrill, E. (2001). Social Work: An Authority-Based Profession. Research on Social Work Practice, 11(2), 166-175.

    Harris, J., y White, V. (2013). A Dictionary of Social Work and Social Care. Oxford: Oxford University Press.

    Healy, K., y Meagher, G. (2004). The Reprofessionalization of Social Work: Collaborative Approaches for Achieving Professional Recognition. British Journal of Social Work, 34, 243-260. doi: 10.1093/bjsw/bch024

    Iturrieta, S. E. (2014). Sociología y Trabajo Social en el mercado laboral chileno. Un análisis sociológico. (Tesis doctoral inédita, Universidad de Granada, Granada.) Recuperado de http://digibug.ugr.es/handle/10481/30853#.VrmYNvnhBD8

    Krmpotic, C. S. (2009). Identidad y alienación en Trabajo Social, en un contexto de reformas sociales, desprofesionalización y proletarización. Margen, 56, 1-10.

    Larson, M. S. (1977). The rise of Professionalism: A Sociological Analysis. Berkeley: University of California Press.

    Martín, M. (2013). La construcción de la identidad en Trabajo Social. Análisis de una trama hilvanada por sus personajes. (Tesis doctoral inédita, Universidad Complutense de Madrid. Facultad de Trabajo Social, Madrid.)

    NASW (2008). Deprofessionalization and Reclassification. Recuperado de https://www.socialworkers.org/da/da2008/finalvoting/documents/ Deprofessionalization%20and%20Reclassification%20%202nd%20 Round%20Final%20-%20Clean.pdf

    Randall, G. E., y Kindiak, D. H. (2008). Deprofessionalization or Postprofessionalization? Reflections on the State of Social Work as a Profession. Social Work in Health Care, 47(4), 341-354. doi: 10.1080/00981380802173855

    Verde. C. (2008). La exigencia de renovación del Trabajo Social en contextos postbienestaristas. Revista de Treball Social, 184, 45-57.

    Zamanillo, T. (2018). Epistemología del Trabajo Social. De la evidencia empírica a la exigencia teórica. Madrid: Ediciones Complutense

  • Recuperación del Archivo de la Escuela de Trabajo Social de la Universidad de Barcelona

    Josep Antoni López Rodríguez (Author)

    Aquest article es planteja contribuir a la tasca divulgativa del pro- jecte de recuperació i conservació de l’Arxiu històric de l’Escola de Treball Social de la Universitat de Barcelona. L’Arxiu conserva documentació prèvia a l’any de la constitució o cial de l’Escola (1953). L’article s’estructura en dues parts. En la primera, es ressegueix el recorregut històric de l’Escola de Treball Social de Barcelona per contribuir a la contextualització en la qual sorgeix i les in uències posteriors; en la segona part, s’exposen alguns dels resultats de la tasca de recuperació de l’arxiu, concretament alguns dels trets signi catius de les tesines presen- tades entre els anys 1957 i 1989 (nomenclatura de l’època per identi car el que en l’actualitat s’anomena Treball de Fi de Grau). Aquest projecte pretén que aquesta recerca sigui col·laborativa en- tre les persones i entitats implicades, i que contribueixi a interpel·lar-nos en la comprensió i (re)comprensió de la nostra història.

     

    Referencias bibliográficas

    Adorno, T. W. (2001). Epistemología y ciencias sociales. Madrid: Cátedra.

    Aguilar, A. (2010). La huella de la bene cencia en los Servicios Sociales. Zerbbitzuan, 48, 9-16.


    Barbero, J. M., Feu, M., Ramírez, P., i Díaz, H. (2009). Treball social a Catalunya: 1932-1978. Barcelona: Hacer.


    Estruch, J., i Güell, A. M. (1976). Sociología de una profesión: los asistentes sociales. Barcelona: Península.


    González, M. A. (1975). Aproximación a la historia social del trabajo en Europa. Madrid: Ediciones Júcar.

    López, J. A. (2017). In uència i contribució dels corrents teòrics en Socio- logia al naixement i con guració de la disciplina del Treball Social: el cas de l’Escola de Treball Social de la Universitat de Barcelona (1955- 2013). (Tesi doctoral, Universitat de Barcelona). Recuperat de https:// www.tesisenred.net/handle/10803/454879?locale-attribute=ca_ES

    Molina, M. V. (1994). Las enseñanzas del trabajo social en España, 1932- 1983: estudio socio-educativo. Madrid: UPCO.

    Sabater, J. (2002). L’ICESB: 1951-2001: crònica de mig segle al servei de l’Esglèsia i la societat catalanes. Barcelona: Claret.

    Vilà, A. (2005). Els Serveis socials a Catalunya: una visió històrica. Giro- na: Diputació de Girona.

  • La dimensión social de la duración de la estancia hospitalaria. El caso de la Unidad de Subagudos del Centre Fòrum

    Joan Casas Martí, Susana González Melero (Author)

    L’estudi planteja, d’una banda, la relació que pot tenir la situació so- ciofamiliar dels pacients amb la temporalitat de l’ingrés hospitalari, i, d’altra banda, la in uència que pot tenir-hi també la complexitat i l’organització de la intervenció social hospitalària. S’ha comptat amb una mostra de 105 pacients ingressats, valorats i atesos per professionals del treball social a la Unitat de Subaguts del Centre Fòrum de Barcelona durant l’any 2017 (n = 105). S’ha uti- litzat una metodologia quantitativa mitjançant el subministrament de l’escala de valoració sociofamiliar de Gijón, l’escala de la complexitat de la intervenció social en context hospitalari ECISACH-BCN PSMAR3 i la recollida d’altres informacions relatives al per l dels pacients de la mostra i a l’estada hospita- lària. Els resultats apunten que aquells pacients amb una situació de risc o de problemàtica social han realitzat ingressos més prolongats en el temps que els que gaudeixen d’una realitat sociofamiliar més favorable. També s’ha iden- ti cat una tendència a l’increment dels dies d’hospitalització en els casos en què la complexitat de la intervenció social ha estat superior. Tanmateix, quanl’organització de la intervenció social ha estat precoç i proactiva, els pacients han realitzat ingressos hospitalaris més curts independentment dels nivells de risc social que presentaven, disminuint, també, els efectes de la complexitat de la intervenció social realitzada. En aquest sentit, es reivindica el treball social sanitari com una professió que no està renyida amb l’e ciència dels recursos sanitaris, sinó que pot ser facilitadora de la seva optimització.

     

    Referencias bibliográficas

    Ceballos, T. M., Velásquez, P. A., i Jaén, J. S. (2014). Duración de la estancia hospitalaria. Metodologías para su intervención. Revista gerencia y políticas de salud, 13(27), 274-295.

    Colom, D. (2000). La planificación del alta hospitalaria. Saragossa: Siglo XXI de España Editores.

    Generalitat de Catalunya (2014). Criteris de planificació sobre hospitalització i alternatives assistencials en l’atenció a la cronicitat. Generalitat de Catalunya: Departament de Salut.

    Hendy, P., Patel, J. H., Kordbacheh, T., Laskar, N., i Harbord, M. (2012). In-depth analysis of delays to patient discharge: a metropolitan teaching hospital experience. Clinical Medicine, 12(4), 320-323. Recuperat de: http://www.clinmed.rcpjournal.org/content/12/4/320.long

    Morro, L. (2017). Factores sociofamiliares y estancia hospitalaria: la complejidad de la intervención social en el área de la psiquiatría de agudos. Aplicación de la escala ECISACH-BCN PSMAR. Alternativas: Cuadernos de trabajo social, 2, 137-160.

    Morro, L., González, S., Pineda, I., Cañete, M. J., Casals, A., Vallve, M., et al. (2017). Trabajo social sanitario y complejidad: traducción al español y validación a nuestro medio de la escala de complejidad de la intervención social con adultos en un contexto hospitalario (ECI-SACH), la escala ECISACH-BCN PSMAR. Agathos: Atención sociosa- nitaria y bienestar, 17(1), 48-54.

    Muñoz, M. (2003). Detección precoz del riesgo social en el ingreso hospitalario y la planificación del alta: Reflexiones desde el Trabajo Social. Agathos: Atención sociosanitaria y bienestar, 3(3), 40-51.

    Muñoz, M. (2004). Reflexiones en torno al trabajo social hospitalario. Revista de Treball Social, 176, 51-56.

    Ochando, G., i De Irizar, M. (2009). La planificación del alta hospitalaria desde el trabajo social sanitario: el ingreso hospitalario como punto de partida. Agathos: Atención sociosanitaria y bienestar, 2, 30-39.

    Ortega, M., Cabot, C., Porras, F., Cantos, M., Pastor, L., i Fàbregas, A. (2014). Intervención proactiva desde una unidad de geriatría en la atención del paciente crónico complejo ingresado en un hospital de agudos. Gerokomos, 25(4), 152-158.

    Parker, S. (2005). Do current discharge arrangements from inpatient hospital care for the elderly reduce readmission rates, the length of inpatient stay or mortality, or improve health status? Copenhaguen: WHO Health Evidence Network.

    Peñas, E. M. (2010). ¿Cómo viven los ancianos hospitalizados el retraso en la gestión de su alta? Evidentia: Revista de enfermería basada en la evidencia, 31(7), 20

    Plaza, B., García, A. M., i Muñoz, M. (2006). Programa de detección del riesgo social en el Hospital de Teruel. Trabajo Social y Salud, 53, 151-167.

    Richmond, M. (1917). Social diagnosis. Nova York: Russell Sage Foundation.

    Rodríguez, M. J., García, A., González, A., i García, M. A. (2013). Trabajo Social con pacientes pluripatológicos hospitalizados: intervención precoz en situaciones de riesgo social. Portularia: Revista de Trabajo Social, 13, 67-76.

    Serafin, M. R., i Espiritu, M. I. (2013). Creación y validación de una escala de complejidad de intervención, desde el trabajo social sanitario, con adultos en un contexto hospitalario (ECISACH). Agathos: Atención sociosanitaria y bienestar, 13(1), 42-55.