Entre els trets característics de tota professió, hi trobem el nivell d’autonomia metodològica i tècnica que desplega dins de la seva activitat. Per als serveis socials, sobre què recolza l’autonomia tècnica tan reivindicada? Com fer valer i afirmar aquesta autonomia al mateix temps que exercim amb un estatut assalariat i dins d’una situació de dependència administrativa? Aquestes qüestions no són noves, van néixer amb els serveis socials i la reflexió continua i es completa perquè són intrínseques a la mateixa naturalesa d’aquesta professió majoritàriament assalariada. Per a nosaltres, un dels fonaments de l’autonomia tècnica és el diagnòstic social. Aquestes són les qüestions que ens proposem abordar en aquest article.